Des del dia 23 i fins el proper 29 de maig tindrà lloc la darrera edició del Festival Docs Barcelona, i portarà la projecció de documentals internacionals així com un seguit d’activitats professionals. Aquest any el leitmotiv serà Mirades Inquietes i comptarà amb diverses seccions: Secció Oficial, Latitud DocsBarcelona, Sessions Especials, DOC-U, Docs&Teens, Docs&Wine, Vermut amb els directors i Màster Classes. A cada secció es projectaran films documentals de diversa índole. A més, dins del marc del festival es podrà contemplar l’exposició Seguir amb vida, una mostra itinerant que reflexa la vida dels refugiats amb una immersió visual en 3D i de la mà de Metges sense Fronteres. Aribau Club, la Sala Teatre i l’Auditori del CCCB esdevindran els espais principals on es desenvoluparan les diverses activitats. El film iraní Sonita inaugurà el festival comptant amb la presència de la seva directora Rokhsareh Ghaem Maghami, l’entrada serà gratuïta amb prèvia invitació. Per altra banda, la cerimònia de clausura conclourà aquesta darrera edició amb l’entrega de premis i la projecció de Un tango más dirigida per l’argentí German Kral, el qual estarà present a l’acte.
Entre totes les projeccions El Cinèfil s’ha centrat a escollir les que tenen com a temàtica la política, com a reflex del que està amb més mira al país i cada vegada amb més auge dins el sector documental:
Alcaldesa
Fora de competició com a Sessió Especial es troba aquest impactant documental de 86 minuts de durada dirigit pel català Pau Faus el qual és autor dels curtmetratges La ciudad jubilada, Entre bastidores i Pedagogy, a part del migmetratge Sí se puede. Siete días en PAH Barcelona. Ara dóna el salt amb el seu primer llargmetratge que va obtenint premis per allà on passa com al Festival de Màlaga.
El documental narra el primera persona el viatge de l’actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i com va passar de l’activisme fins arribar al capdamunt de les institucions. Rodat en forma de vídeo-diari mostra tot el procés de la candidatura de Barcelona en Comú fins a l’alcaldia. Ella mateixa explica les controvèrsies i dubtes que li van passar pel cap abans d’arribar on és. A més, durant la pel·lícula s’aprofundeix en la campanya electoral i sobretot en la nit de la victòria quan va esdevenir la primera alcaldessa de la història a la capital catalana.
Podeu consultar la crítica del documental aquí.
Hoy abrirá sus puertas
La direcció del documental recau en l’espanyol Eriz Zapirain, el qual ha centrat la seva feina en la realització de documentals de caire cultural focalitzats al País Basc. Les seves obres més conegudes són un parell de documentals sobre futbol com l’Àrbitre (2008) i diversos sobre la diàspora basca als EUA. Aquest film competirà dins la Secció Latitud DocsBarcelona junt amb 5 finalistes més, on participen els millors documentals de la Península Ibèrica i d’Amèrica Llatina.
Aquesta història sorgeix arran de la creació del diari basc Egunkaria i durant més d’una dècada van consolidar-se com a mitjà de comunicació basc tot i els que anaven en contra recalcant que mancaven diners i lectors per a sobreviure. Posteriorment, es va anunciar el tancament del mitjà per relacionar-los amb el grup terrorista ETA. Desprès de 7 anys tots els imputats van ser absolts dels càrrecs i van iniciar una campanya de denuncia contra la Guardia Civil per presumptes tortures. El film narra durant 88 minuts tot el procés de creació del diari que va esdevenir el més important el basc.
Instantes de campaña
L’equatorià Tomàs Astudillo va dirigir el curtmetratge Solid Ocean (2012) i va treballar en la fotografia de diversos films així com a productor del llarmetratge Panamà i la sèrie documental Beyond the Summit. El documental també participa dins Latitud DocsBarcelona i té una durada de 52 minuts.
Ens mostra un retrat persona del president d’Equador, Rafael Correa i la campanya electoral que el va dur al 2013 a governar per tercera vegada consecutiva. El film en blanc i negre reflexa la posada en escena del personatge i la seva manera de conduir la política, aconseguint que la societat confiï en ell malgrat els temps que corren.
Metamorphosis
El català Manuel Pérez va debutar amb el primer llargmetratge Frontera (2012) que va guanyar el premi a millor director al Festival de Màlaga. A més, el seu curtmetratge Korscha (2009) es va estrenar al Festival de Sitges, també cal destacar el documental Playtime, entre els seu treballs. El documental de 100 de durada competirà a la secció Latitude DocsBarcelona.
El film mostra l’èxit de Barcelona en Comú a partir de la mirada d’una ciutadana. Es veu l’evolució que ha patit el partit polític i el canvi de nom a Guanyem Barcelona, així com el moment on va esdevenir el poder municipals. La història del procés es veu sota la mirada d’una primera persona, a més de tots els moviments socials i la implicació política que varen tenir veïns i polítics. Una mostra del canvi irreversible de les places a l’ajuntament.
War of Lies
Està dirigit per l’alemany Matthias Bittner i al 2011 va fer el seu primer documental Not in my Backyard, el qual va inaugurar la Setmana de la Crítica al Festival de Locarno. Competirà a la Secció Oficial junt amb 20 films més i ja ha passat per diversos festivals de cinema d’arreu del món.
El documental de 89 minuts de durada, tracta sobre la gran mentida de la Guerra d’Iraq, ja que no hi havia armes de destrucció massiva com es va anunciar. Un grup de periodiste nord-americans van desmuntar la coartada d’un refugiat iraquià, el qual era la font d’informació del propi ex-secretari dels EUA, Collin Powell. El refugiat es va mostrar orgullós per la seva feina de derrocar el règim de Saddam Hussein i aconseguir prendre el pèl als serveis d’intel·ligència, o no va ser així? El documental narra els interessos polítics que hi va haver al darrera i la naturalesa d’un ésser ben controvertit, sembla més producte de la ficció com un thriller d’espies que de la pròpia realitat.
