Expediente 64: Los casos del Departamento Q és una saga nòrdica inspirada en els relats de l’escriptor Jussi Adler-Olsen i que ara arriba a la seva quarta entrega. Tot arranca amb el descobriment rere una paret falsa d’un pis en obres a Copenhagen d’uns cadàvers momificats al voltant d’una taula. L’enigmàtic cas recau en mans del detectiu Carl Mørck (Nikolaj Lie Kaas) i el seu ajudant Assad (Fares Fares), els quals hauran d’investigar la identitat dels morts així com el mòbil del sàdic assassinat i el culpable.
En una alternança de passat i present, Expediente 64: Los casos del Departamento Q s’ajusta als paràmetres de la buddy movie policial interracial. Però ho fa amb una inflexió important que dona bon joc dramatúrgic, ja que la parella toca a la seva fi quan Assad anuncia la decisió de deixar el cos. A la mateixa intriga de la trama principal s’hi afegeix la petita història d’aquests companys de comissaria marcada per la fredor i manca d’empatia d’un Carl extremadament solitari i esquerp.
Un film especialment truculent, retorçat, que ens du al passat tèrbol del país en una diminuta illa amb un centre d’internament per a noies problemàtiques. Es tracta d’una presó-clínica, espècie d’illa d’un maquiavèl·lic i misogin Dr. Moreau que experimenta amb noies díscoles. Un nou film que burxa en la podridura i els secrets inconfessables de societats tan modernes i envejables com les nòrdiques, en una mesura semblant a la seva saga bessona Millennium.
Thrillers que fan aflorar la merda sota la catifa i que aquí apunta vers una societat secreta ultraconservadora duradora en el temps i perfectament arrelada en la societat. Un thriller de provada solvència, absolutament trepidant, d’aquells que t’enganxen i no et deixen. De ben segur, l’entrega més atractiva i rodona de totes, mèrit també de la direcció del danès Christoffer Boe, responsable de Reconstrucción(2003), que agafa amb fermesa i empenta el timó de la saga.
Veredicte
El millor: l’entrega més complerta de la saga ‘expediente 64’
El pitjor: la sensació de model estipulat que mantenen tots els thrillers nòrdics actuals.
Nota: 8