La directora barcelonina Denise Castro debuta a la gran pantalla al millor aparador que hi ha pel cinema de gènere: el Festival de Sitges. Al juliol el director del certamen Àngel Sala anunciava que Salvación seria una de les cintes catalanes que podrem veure al Sitges 2016. La història de Salvación, però, es remunta més de dos anys enrere i tot plegat té molt a veure amb l’ESCAC que l’any 2014 va inaugurar un màster amb l’objectiu que sis pel·lícules veiessin la llum mesos després.
La immortalitat com a salvació
“La idea de la pel·lícula la tinc des de fa uns cinc anys. Sóc molt fan dels vampirs perquè són immortals i eternament joves”. Amb aquestes paraules Denise Castro deixa clar que tenia la idea del film molt al cap des de fa temps… De fet, quan era adolescent la van haver d’operar del cor i aquesta experiència va inspirar part de l’argument del seu film. “Em van treure el cor per uns moments! Tècnicament estava morta i vaig tornar a la vida”, confessa. Possiblement per aquest motiu la protagonista de Salvación és una nena que també se l’ha d’operar del cor però que coneix un noi que li ofereix una cura diferent. Li diu que és un vampir i que ell té una “salvació” alternativa a la que li plantegen els metges.
Amb aquest argument és gairebé inevitable que es facin paral·lelismes i comparacions amb la saga Twilight però Castro es desmarca d’aquests films i assegura que les seves influències són altres. “Els referents s’acosten molt més a la pel·lícula sueca Let the Right One In que a Twilight. Prefereixo un terror més psicològic que visual“. La directora sap que el subgènere dels vampirs està molt matxucat i per això revela que “el film té un gir inesperat, que òbviament no es pot dir, que farà que sigui diferent a altres productes sobre vampirs”.
Opera prima per a molts
Salvación no és només la primera pel·lícula per a la directora, la Marina Botí i en Ricard Balada (nena i vampir) debuten també a la gran pantalla amb aquest film. Denise Castro va preferir confiar en actors novells i, de fet, per gran part de l’equip tècnic serà la seva primera experiència al cine. Tot plegat té molt de sentit tenint en compte que el llargmetratge és el fruit que ha donat un màster de l’ESCAC. El rodatge va tenir lloc durant cinc setmanes el passat juliol i agost. Es va gravar principalment a l’Hospital de Martorell amb alguns exteriors a Gavà, Barcelona i als platós de l’ESCAC. La pel·lícula té un pressupost de 45.000 euros però les despeses serien força més elevades si no fos perquè l’escola de cinema que apadrina el projecte va cedir als directors del màster material i instal·lacions.
L’equip de Salvación confia en l’aparador que serà el Festival de Sitges per fer créixer i internacionalitzar el projecte. “El nostre objectiu ara és donar-la a conèixer i trobar distribuïdora i agents de vendes amb la vista posada a l’estrena a sales”, explica Denise Castro. També confia que la pel·lícula viatgi pel circuit de festivals internacionals del gènere i que aquest recorregut deixi petjada. “Ja sé que potser no guanyarem gaire diners però la idea és que em serveixi a mi i a tots perquè apareguin nous projectes a l’horitzó“. Amb tot Castro entrediu que ja té alguna proposta… La llavor ja està sembrada.
