Fa dues edicions del Festival de Sitges que vam començar a saber que la nova sèrie que estrenava Netflix de les aventures de la bruixa Sabrina seriea un xic més terrorífica que la sitcom a què estàvem acostumats. Partint del còmic The chilling adventure of Sabrina Roberto Aguirre-Sacasa fa l’adaptació per a Netflix. Sacasa és també el creador de la popular sèrie Riverdale que també parteix de la literatura, i és per això que ambdues sèries comparteixen força més que només el creador, ja que ambdues estan ambientades al que s’ha anomenat l’Archieverse. Ara bé, aquest article és per parlar de les referències que amaga la nova sèrie de la jove bruixa. I és que Aguirre ha dotat tant Sabrina com Riverdale de grans quantitats d’homenatges, cites i pastitxos.
The October country de Ray Bradbury
Tot i que no està traduït al català, sí que ho està al castellà amb el títol de El país de octubre. El recull de 19 històries curtes publicat l’any 1955 agafa històries publicades anteriorment al recull Dark Carnival i n’hi afegeix algunes més, totes amb tocs de terror o thriller.
Curiosament, la novel·la de Bradbury dona títol al primer episodi de la primera temporada de la sèrie. Dues de les històries del recull se centren en la vida de la família Elliott, una família que té poders supranaturals, molt semblant als Spellman.
Pel·lícules clàssiques de terror
Una de les primeres escenes que veiem a la sèrie, al primer episodi, és la Sabrina i en Harvey al cinema. La pel·lícula que veuen no és cap altra que Night of the living dead (La nit dels morts vivents, 1968) de George A. Romero, pioner del gènere dels zombies. És més, en Harvey fins i tot cita una de les frases de la pel·lícula quan persegueix amistosament la Sabrina: “They’re coming to get you, Barbara”. Ara bé, en aquesta mateixa escena podem veure-hi tres pòsters més que anuncien properes projeccions: Them! (Són elles, 1954), una pel·lícula de terror amb formigues dirigida per Gordon Douglas; Freaks (La parada dels monstres, 1932), una història de persones estranyes en un circ dirigida per Tod Browning; i Taste the Blood of Dracula (El poder de la sang de Dràcula, 1970), ua pel·lícula britànica que va intentar ressuscitar Dràcula i dirigida per Peter Sasdy.
“Thriller” de Michael Jackson
La cançó del rei del pop no es va fer només famosa per l’evident magistral musical i vocal, sinó també per un videoclip que trencaria tots els esquemes. Dirigit per John Landis, veiem zombies com ballen al ritme i amb els inimitable passos de Jackson. A més, al vídeo també podem sentir la veure de Vincent Price en forma de voiceover i que serveix per acabar de culminar una atmosfera perfecta de terror.
Tot i que és un moment molt breu, hi ha una escena al mateix cinema del que parlem que recorda molt a una imatge del videoclip de la famosa cançó del rei del pop, “Thriller”. Tant ella com Jackson van vestits de vermell i se’ls veu somrient mentre la resta del públic fa cara d’espant en mirar una pel·lícula de terror.
Els judicis per bruixeria de Salem
Per descomptat, si parlem de bruixeria, hem de parlar de Salem. Durant l’any del 1962 al 1963, una histèria col·lectiva es va apoderar dels habitants de Salem (Massachusetts) quan una epidèmia es va emportar la vida d’una nena. Les acusacions van començar a amenaçar tots els habitants i molt van acabar executats després de judicis.
Una de les amigues mortals de la Sabrina, la Susie Putnam (Lachlan Watson), porta el cognom d’una de les famílies d’acusadors durant els judicis. De fet, l’Ann Putman, de 12 anys, va ser una de les primeres nenes de contraure la malaltia que donaria el tret de sortida a les especulacions, acusacions i, més tard, execucions.
Seguint la mateixa dinàmica, ens trobem amb la senyoreta Wardwell (Michelle Gomez), el cognom de la qual podria venir de Samuel Wardwell, un home acusat i executat per bruixeria durant els judicis de Salem. O el director Hawthorne, una altra picada d’ullet als judicis, perquè Joh Hathorne va ser un dels jutges més importants del procés. Un descendent del jutge, Nathaniel, va ser qui va afegir la W al cognom.
Zodiac de David Fincher
La pel·lícula del director americà del 2007 Zodiac explicava la història de l’assassí en sèrie d’aquest mateix nom i de qui mai se n’ha descobert la identitat. Ara bé, en aquest cas, l’homenatge no és a l’assassí, sinó a la cinta de Fincher.
Al primer episodi de la primera temporada Connor Kemper mor i l’Ambrose (Chance Perdomo) porta el cadàver al dipòsit de cadàvers per embalsamar-lo. En aquesta escena sentim de fons el Hurdy Gurdy man de Donovan amb una imatge a càmera lenta i amb un filtre groc. És gairebé idèntic que l’escena inicial de la pel·lícula de Fincher, en què trobem la mateixa música i filtre quan l’assassí ataca la Darlene Ferrin i en Michael Mageau.
I, per si això fos poc, segur que us haureu adonat que en Connor porta el cognom d’un assassí en sèrie: Ed Kemper.
Rosemary’s Baby de Roman Polanski
La llavor del diable és una pel·lícula del 1968 dirigida per Roman Polanski, la primera que va rodar als Estats Units. També va ser la primera pel·lícula amb estrena internacional que va tractar el tema de l’Anticrist.
Amb tots aquests ingredients, era només qüestió de temps que aquesta sèrie, que s’ha disposat a donar-nos ous de pasqua a cada episodi, fes una picada d’ullet a la pel·lícula. Al primer episodi de la primera temporada, la Sabrina porta un vestit vermell amb un coll de Peter Pan que té una semblança molt sospitós a al que porta la Mia Farrow al clàssic de terror. I, en aquest mateix episodi, la Senyoreta Wardwell proposa portar una noia a veure el Dr. Saperstein, el mateix nom del doctor que es recomana a la pel·lícula de Polanski.
La història de Caín i Abel de l’Antic Testament
La història dels dos germans, els primers humans nascuts i no creats segons l’Antic Testament, mostra la gelosia i l’enveja, sentiments que defineixen la raça humana. També representen el primer crim de la humanitat després d’haver abandonat l’Edén.
La llegenda dels dos germans apareix sovint reflectida al llarg de la sèrie reflectida en les dues tietes de la Sabrina, les germanes Zelda i Hilda. El primer cop que les veiem som testimonis de com la Zelda mata la seva germana amb un cop de martell al cap. La mata temporalment, ja que després l’enterra a la fossa de Caín per tal que ressusciti. Ara bé, hi veieu el fratricidi, oi? Un acte que tornem a veure a la tercera temporada, tot i que amb un objectiu molt diferent.
Carrie i The Shining Stephen King
De fet, no són les úniques obres d’Stephen King que podem veure a la sèrie, però sí que segurament són les més evidents. Carrie és una novel·la del 1974 escrita per l’autor americà en què veiem la història d’una noia amb poders supranaturals i víctima d’assetjament escolar. La novel·la es va adaptar al cinema per primera vegada l’any 1976 i de nou l’any 2013.
Al tercer capítol de la primera temporada, “The Trials of Sabrina Spellman”, als lavabos de l’Institut Baxter hi veiem uns tríptics en què es pot llegir “Conserve Water: Plug it up, plug it up, plug it up!”. Es tracta ni més ni menys que una referència a una de les primeres escenes de la novel·la (i posteriorment de les pel·lícules) en què veiem un grup de noies que tiren amb violència productes de bellesa femenina a la Carrie mentre ella està desesperada ja que li ha vingut la regla per primera vegada.
De tornada a l’episodi 1 de la primera temporada, hi podem veure una bona picada d’ullet a The Shining, tant a la novel·la de King, com a l’adaptació cinematogràfica d’Stanley Kubrick de l’any 1980. La Sabrina es perd en un laberint molt similar a aquell en què en Danny és perseguit pel seu pare Jack al final de la història de King.
Suspiria de Dario Argento
L’any 1977 el director italià, Dario Argento, va presentar una de les pel·lícules més esfereïdores dels últims temps, en la meva opinió. I va impactar tant que l’any 2018 es va estrenar una nova versió de la història, aquesta vegada dirigida per Luca Guadagnino. La història gira entorn una estudiant d’una escola de dansa molt prestigiosa de Berlín que veu com un crim va trontollar tot allò en el que creia en el seu entorn.
Suspiria és possiblement una de les obres que més vegades apareix a la sèrie. Al primer episodi de la primera temporada, quan un ratpenat tot volant entra per la finestra de l’habitació de la Sabrina, ella el colpeja amb un llibre. Un et que recorda quan la Suzy mata també un ratpenat amb un tamboret a l’acadèmia de dansa.
A l’episodi quatre de la primera temporada apareix per primera vegada en Quentin (Liam Hughes), un nen que dona la benvinguda a la Sabrina quan ella arriba a l’escola de bruixots. No obstant això, el seu aspecte és gairebé el mateix que el del net de la directora de l’escola a la Suspiria d’Argento.
I, finalment, a l’episodi 5 de la primera temporada la tieta Zelda obra una porta secreta a la paret que s’amaga rere el mural de la Suspiria d’Argento que amagava un passatge secret. O la sala d’estar on també la teta Zelda llegeix un conte als nens té els mateixos vidres tintats que es veuen a l’escena de la mort a la pel·lícula italiana.
The dreams in the witch House de H. P. Lovecraft
Aquest relat de l’autor americà, Howard Philip Lovecraft, forma part dels anomenats Mites de Cthulhu i va aparèixer publicat per primera vegada l’any 1933 a la recopilació d’històries, sota el títol de Weird tales. Lovecraft es considera un dels grans autors de terror a l’àmbit universal.
L’episodi 5 de la sèrie de Netflix es titula igual que aquesta història de Lovecraft. L’autor il·lustra en un conte com un estudiant de la Universitat de Miskatonic viu obsessionat per una antiga bruixa anomenada Keziah. Lloga l’habitació de la bruixa desapareguda anys abans escapant just dels judicis de Salem per estudiar-la i aquesta aconsegueix turmentar el jove estudiant.
I’ll never say never to always de Charles Manson
Doncs sí, Charles Manson, a part de ser un assassí i el fundador del culte anomenat La Família durant els anys 60, també va escriure poesia i cançons. El seu poema I’ll never say never to always, traduït al català a l’antologia Paraules de mort publicat per Edicions Xandri aquest mateix any, apareix a la sèrie.
A l’episodi 4 de la primera temporada, hi ha el cor de l’escola diabòlica que canta precisament aquesta cançó. Aquesta és la lletra en anglès.
Always is always forever
As long as one is one
Inside yourself for your father
All is none all is none all is one.
It’s time we put our love behind you
The illusion has been just a dream
The valley of death and I’ll find you
Now is when on a sunshine beam
So bring us the young perfection
For there us shall surely be
No clothing, tears, or hunger
You can see you can see you can be.
The lottery de Shirley Jackson
Coneguda per la seva obra La maledicció de Hill House, recentment també adaptada a la gran pantalla per Netflix, Shirley Jackson va ser una reconeguda autora de gènere de terror, la gran majora en format d’història curta. La loteria (1948) és probablement la historia que la va fer coneguda arreu.
Al capítol 7 de la primera temporada és força evident el tribut a l’autora americana i concretament a La loteria, ja que veiem precisament com el concurs macabra que va idear l’autora a la seva història curta es veu traslladada a la ficció de Sabrina.
El retrat de Dorian Gray d’Oscar Wilde
L’any 1890, l’autor de Dublín va publicar El retrat de Dorian Gray, una novel·la que explora temes com la mort, el pecat i el sexe. Mentre veníem de veure com el terror gòtic utilitzava monstres com el Frankenstein de Mary Shelley per transmetre els pecats i temors de la humanitat, Wilde ens presenta un protagonista amb forma humana. Les malformacions de Gray no eren visibles en el seu físic sinó en el seu interior.
A la segona temporada de la sèrie de Sabrina, quan en Nick i ella mateixa visiten un club per a homes regentat per en Dorian Gray (interpretat per Jedidiah Goodcare). Tot i que, evidentment, la Sabrina, per la seva condició de dona, no podria ser allà, Dorian s’avé a servir-los sota la premissa “que tots dos són molt guapos”, fet que ja denota la importància que Gray dona al físic. A la tercera temporada torna a aparèixer, però aquesta vegada amb una petita malformació a la cara, degut al fet que la Sabrina ha empresonat el Senyor de la Foscor amb qui Dorian havia fet el tracte.
Les flors del mal de Charles Baudelaire
L’any 1957 el poeta francès va publica la seva famosa antologia Les flors del mal. Aquesta obra es considera que va ser també la precursora del simbolisme. Baudelaire se’l coneix també pel mal nom del Poeta Maleït per la seva vida bohèmia i els seus excessos. En aquest poemari hi podem veure com Baudelaire precisament expressa la idea de fugir del món real de diferents sistemes que va descrivint. EL visi, la luxúria, els amors prohibits i els excessos són principalment el que hi podem veure reflectit.
A la tercera temporada de la sèrie, Dorian Gray demana a la Sabrina i als seus amics mortals, en Harvey, la Ros i en Theo que li portin una flor del Pandemonuim com a penyora perquè els deixa travessar el portal de tornada. És evident que la flor representa tot el que Baudelaire va encapsular a la seva obra.
La divina comèdia de Dante Alighieri
Aquesta, segurament ja és molt més evident, ja que al llarg de la tercera temporada es mencionen els diferents cercles de l’infern que Dante va descriure a la seva obra magna. Publicada l’any 1472, La divina comèdia és un dels textos més importants de la literatura italiana. Descriu el viatge a través de l’Infern i el Purgatòri, però també al Paradís, fet que serveix com a al·legoria del viatge que es fa fins a arribar a Déu.
Al retorn de la Senyoreta Wardwell (Michelle Gomez) les classes de literatura de l’institut Baxter tornen a la normalitat. La primera lectura que proposa la professora, però, és precisament la de La divina comèdia. Després que el cos de Wardwell hagués estat posseït per la Lilith i hagués tornat a la normalitat, sembla que li queden petites reminiscències de la possessió i cerca en el llibre explicacions.
El màgic d’Oz de L. Frank Baum
Publicat l’any 1900, El màgic d’Oz se centre en el viatge que la Dorothy fa en un món totalment diferent al seu, el país d’Oz, juntament amb el seu gos Toto. El llibre va ser un gran èxit de vendes i s’ha adaptat una gran quantitat de vegades a diferents formats, fins i tot al teatre musical amb un dels èxits més sonats de Broadway com ha estat Wicked.
A la sèrie, aquest llibre no es menciona tant clarament com els que hem vist fins ara. Però a la tercera temporada quan la Sabrina i els seus amics portals es dirigeixen al Pandemonuim a salvar en Nick han de seguir un camí de sang (el qual ens recorda al de les rajoles grogues) calçats amb sabates de mort (evidentment no són vermelles). Però, per si encara necessiteu més evidències es topen amb l’home de llauna.
No us deixeu enganyar pel fort caràcter juvenil de la sèrie i deixe-vos portar. SI entreu dins el joc, sereu uns alumnes d’una masterclass de literatura clàssica de gènere universal. I, la veritat, val molt la pena.
