David Trueba a Saben aquell construeix el biopic d’un personatge molt popular en l’àmbit artístic però alhora una persona absolutament desconeguda, denotant l’amor i respecte envers el protagonista; en un dels films més emotius i aconseguits de la temporada.
S’ha de destacar l’excel·lent treball d’ambientació —fotografia, direcció artística i vestuari— que reflecteix perfectament l’època, reforçat amb els grans fets històrics rellevants que se situen de manera molt intel·ligent com a fons de la trama, però tenint un paper notable en el transcurs de la història, així com amb els cameos de diferents personatges (Pedro Ruiz, Mònica Randall, Miriam Díaz-Aroca) que es recreen a si mateixos en el moment en què coincideixen amb Eugenio.
Al llarg del metratge assistim a diferents actuacions de l’artista, en què —un altre gran encert del director— s’expliquen els acudits més recordats de l’humorista i provoquen, a part de diversos somriures, la nostàlgia en l’espectador. La sensibilitat està present durant tot el film, amb algunes seqüències precioses —la primera trobada entre Eugenio i Conchita o la interpretació del tema de Lluís Llach ‘Amor particular’—, que envolten a la sublim parella protagonista: un David Verdaguer que es transforma literalment en Eugenio en un treball brillant i una radiant Carolina Yuste —notable el seu esforç amb el català— que demostra, una vegada més, que és una actriu tot terreny capaç de millorar qualsevol pel·lícula només amb la seva presència.
David Trueba firma una grandíssima pel·lícula. Una sensible, emotiva i molt respectuosa dosi de nostàlgia amb dos intèrprets en estat de gràcia que provoca somriures i llàgrimes en l’espectador, deixant-lo amb el film en la retina un cop finalitzada la projecció. Un dels millors films de la temporada.
Veredicte
El millor: la seva immensa parella protagonista.
El pitjor: ens quedem amb ganes de veure el retrat de la darrera etapa del personatge.
Nota: 8
