Dins el camerino Ryan Gosling

- Advertisement -

Ryan Gosling ha estat comparat amb Steve McQueen. Serà pels seus cabells rossos i els seus ulls blaus. Altres el comparen fins i tot amb Marlon Brandon, per la forma com es fica en el paper en cada actuació. Pocs actors han sabut encarrilar tant intel·ligentment una carrera com ell. Pas a pas ha anat avançant en aquest voraç món de Hollywood, convertint-se en un dels actors més ben valorats i respectats de l’escena actual. Amb Barbie ha aconseguit una nova nominació a l’Oscar…

Ryan Gosling: de jove promesa a actor consolidat

Els dots per la interpretació de Ryan Gosling ja vénen de lluny. De ben petit, era l’encarregat d’animar les festes familiars cantant i ballant, i juntament amb la seva germana, formaven part d’un grup de dansa local. Nascut l’any 1980 a London (Canadà), és fill d’un matrimoni mormó i a casa seva l’educació religiosa va formar part, en la majoria d’aspectes, de la seva vida. El divorci dels seus pares quan només era un nen, va provocar que Gosling fos criat per la seva mare i la seva germana, fet que l’ha influït molt durant tota la seva vida.

- Advertisement -

Solitari, marginat a l’escola i sense amics, va trobar amb el MickeyMouse Club una via d’alliberació pels seus problemes. Al 1993 i després de participar en una audició a Montreal va ser escollit pel Canal Disney per formar part del programa, Justin Timberlake, Christina Aguilera i Britney Spears l’acompanyarien en l’experiència televisiva.

- Advertisement -

9fcf8a20-aba7-0131-03b1-72c59c2fc21a

Però aquesta no va ser la pista d’enlairament de Gosling.  L’any 1998 va ser l’escollit per protagonitzar la sèrie televisiva The Young Hercules, sèrie que seria cancel·lada després de 50 episodis a causa del  poc èxit que obtindria, però això no va suposar un daltabaix pel jove actor, que a partir d’aquell moment faria un pas endavant i encarrilaria un trajectòria brillant en el món del cinema.

Intentant allunyant-se de la figura de jove adolescent i essent conscient que aquest fet podria ser una arma de doble tall per la seva carrera, l’actor canadenc va començar a acceptar papers en pel·lícules independents. L’any 2001 li arribava el seu primer paper important amb The Believer (2001) de Danny Blaint. La interpretació del neo-nazi jueu li va valer la nominació pels Spirit Awards així com el reconeixement de la crítica al naixement d’una jove promesa. Al mateix any rodaria també Murder by numbers  (2002) sota la batuta de Barbet Schroeder i amb Sandra Bullock com a coprotagonista,  que tot i no ser una pel·lícula que llaurés un gran èxit,  si que va servir per corroborar que estàvem davant d’un gran actor.

Tot i  gaudir de certa fama, i si hi sumem la importància que pot donar mantenir una relació, encara que breu, amb Sandra Bullock  que havia conegut en el rodatge de la pel·lícula, Gosling no es va desviar del camí i va continuar amb la filosofia de treballar amb directors poc coneguts  i amb pel·lícules de baix pressupost com The Slaughter Rule (2002) o The United States of Leland (2003).

Punt d’inflexió amb el cinema romàntic

Es l’any 2004 quan l’èxit truca a les portes de l’actor. The Notebook,(2004) dirigida per Nick Cassavetes i que roda juntament amb Rachel McAdams, es converteix en un èxit de taquilla i recapta 115 milions de dòlars. L’amor que es respira a la pel·lícula entre els dos protagonistes causa furor en el públic adolescent i Gosling i McAdams es converteixen en la parella del moment, dins i fora del plató.

Tot i tastar les mels de l’èxit, Gosling no s’allunya del seu guió particular i després de rodar una oblidable Stay (2005) amb Ewan McGregor i Naomi Watts, l’any 2006 arriba el que segurament sigui la seva millor interpretació. El paper d’un professor addicte a les drogues que estableix amistat amb una alumna a Half Nelson (2006) reafirma Gosling com un dels actors a tenir present en al futur. Forest Whitaker i el seu paper de Idi  Amin a The last king of Scotland (2007), van privar a l’actor de rebre l’Oscar a millor actor pel qual estava nominat. Tot i així, sí que es va emportar el premi Spirit Award a la millor interpretació masculina.

Un any més tard i després de rebutjar el paper en primera instancia, i posteriorment, assabentar-se que Anthony Hopkins també estaria en el repartiment, Gosling accepta finalment el treball a Fracture (2007). L’actor afirma que “Hopkins és un mestra, i és important veure els mestres treballar”. Al mateix any, Gosling firma una altra brillant interpretació. A Lars and the real girl (2007) de Craig Gillespie, demostra que també es vàlid en papers còmics i accepta un arriscat repte interpretant un peculiar i estrany jove que manté una relació romàntica amb una nina inflable. La crítica es va desfer en elogis cap a ell, que novament seria un dels favorits a totes les travesses dels festivals.

- Advertisement -

DF-07651 Fracture , March 15, 2005 Photo by Sam Emerson/newline.wireimage.com To license this image (8452230), contact NewLine: U.S. +1-212-686-8900 / U.K. +44-207-868-8940 / Australia +61-2-8262-9222 / Japan: +81-3-5464-7020 +1 212-686-8901 (fax) info@wireimage.com (e-mail) NewLine.wireimage.com (web site)

Després de l’èxit amb el personatge de Lars, l’actor es troba en plena forma i entre el 2010 i el 2011 encarrila sis treballs, tots d’un nivell altíssim. Gairebé sense pressupost i improvisant la majoria d’escenes, Gosling i Michelle Williams borden un treball brillant a Blue Valentine (2010), pel·lícula sobre el deteriorament d’una relació i com aquests intenten desesperadament arreglar les seves vides. L’actuació li suposaria la seva segona nominació al globus d’or. Durant l’any 2011 rodaria Crazy Stupid Love (2011)  aquest cop sí,  fent gala dels seus dots de “sex symbol” interpretant un jove i exitós seductor, del qual també en sortiria molt ben parat i tornaria  a estar a les llistes de gairebé tots els premis. La seguirien l’aclamada i premiada Drive (2011) de Nicolas Winding Refn i The idees of march (2011) sota les ordres de George Clooney que també coprotagonitzaria el film.

Nous camins

L’any  2012 i el 2013 Gosling estrena tres films més: Gangsters Squads (2013), The place Beyond the pines (2012), on coneixeria la seva actual dona Eva Mendez, i Only God forgives (2013) de nou a les ordres del seu amic Nicolas Winging Refn. És després de la presentació d’aquest últim film a Cannes i la seva discreta acollida, que Ryan Gosling decideix fer una pausa a la seva carrera com a actor: “he perdut la perspectiva del que faig, crec que és un bon moment per agafar un descans”. Durant el període del 2013 al 2015 explora noves vessants i es dedica a la direcció i promoció de la seva pel·lícula Lost river (2014) un viatge surrealista sobre mons subaquàtics i fantàstics.

L’òpera prima de Ryan Gosling és presentada al festival de Cannes 2014, i el que prometia ser com un dels films a tenir en compte aquell any, acaba sent un bluf monumental. La crítica s’acarnissa amb el film, que sembla més una pluja d’idees mal dirigides que no pas una pel·lícula. Al mateix temps també produeix el film White Shadow  que rep bones crítiques i és premiada al festival de Venècia.

Ryan Gosling

L’any 2015 Gosling tornava a la gran pantalla. Aquest cop acompanyat d’un elenc d’actors d’aquells que fa tirar enrere a The big short (2015), film que va estar nominat a l’Oscar a millor pel·lícula i que va tenir molt bones crítiques així com molt bona recaptació a taquilla. Tot i així, val a dir, que la interpretació de Gosling no passarà a la història com un dels seus millors treballs.

Present i futur

El juny del 2016 el vam veure a les nostres sales amb Rusell Crowe i Kim Basinger sota la direcció de Shane Black. The Nice Guys (2016) és una comèdia que transcorre l’any 1970 i narra la història del detectiu Holland March (Ryan Gosling) i l’assassí a sou Jackson Healy (Rusell Crowe) que junts investigaran el cas d’una jove desapareguda, la mort d’una estrella porno i una conspiració criminal. Però ja al 2017 està en boca de tothom per La La Landfilm gràcies al qual s’ha endut un Globus d’or tot just començar l’any. En el futur més pròxim Ryan Gosling encara té pendents tres films per estrenar. Lawless de Terence Malick i Blade Runner 2 de Dennis Villenueve són els més destacats.

ryan-gosling-scene-la-la-land-01

És difícil fer una tria de les millors interpretacions de Ryan Gosling. Poques vegades un actor és capaç de mantenir una regularitat i un nivell tant alt en cada un dels seus papers. Sí, evidentment té alguns treballs on no brilla especialment, tot i així, en cap cas se li pot retreure una mala interpretació. A continuació repassem alguns d’aquests bons treballs.

The believer (Henry Bean)

No tothom coneix la història de Dan Burros, un jueu conegut per ser un antic membre del partit Nazi Americà. The Believer dirigida per Henry Bean, està inspirada en la vida de Burros i com aquest passa d’una escola jueva a ser un líder antisemita. Va representar la primera oportunitat de Gosling al gran format i val a dir que la va aprofitar d’allò més, motiu pel qual va rebre el premi de la crítica russa a millor actor de l’any. Tot i no ser un film del tot rodó, l’actuació de Gosling  reinventa el perfil de jove neonazi, dotant el personatge d’intel·ligència i gran poder de persuasió. La interpretació de  ratlla el romanticisme més pur en una pel·lícula dura i abrasiva. És aquesta combinació que fa de The Believer una peça peculiar digna d’una anàlisi més profund.

Half Nelson (Ryan Fleck)

El paper de Dan Dunne va suposar l’única nominació als Oscar de l’actor canadenc fins al moment. La interpretació de Gosling, mostra a la perfecció la decadència d’un professor addicte a les drogues que ha perdut el rumb i que només troba consol en una petita amistat que estableix amb una alumna. Tan sols amb el recurs de la seva mirada, Gosling imprimeix una barreja de mediocritat i sensibilitat al  personatge. El seu rostre és un reflex dels alts i baixos del professor durant el transcurs del film i un físic, amb uns quilos de menys, ajuden a fer creïble aquesta bipolaritat. No us perdeu l’escena on la noia entra a una habitació d’un motel a repartir droga, tota una lliçó cinematogràfica que demostra que amb una mirada i un petit gest, es poden explicar moltes coses.

Lars and the Real Girl (Craig Gillespie)

L’any 2007  s’embarca en el que probablement és el seu paper més complex. Lars és un jove antisocial i molt tímid que té com a companya sentimental a una nina inflable. Tot i ser un paper d’alt risc, amb l’ajuda d’uns quilets de més i un bigoti que és l’antilibido personificat, Gosling va tornar a demostrar que podia amb qualsevol paper, i es va lluir en una interpretació per la qual vam ser premiat amb el premi Satellite a millor actor de comèdia i musical.

Crazy stupid love (Glenn Ficarra i John Requa)

No tothom estaria d’acord en mencionar el paper de Ryan Gosling a Crazy stupid love dins de les seves millors actuacions, però he trobat adient mencionar-la, ja que  amb el paper del seductor Jacob Palmer, feia sortir de l’armari per primer cop la part de “sex symbol” que Gosling ha portat dins tota la vida i del que sempre ha intentat defugir. Una tauleta de xocolata que feia les delícies del sexe femení i una mirada, de la qual, ni Emma Stone es va poder resistir, van aconseguir, de nou, que Gosling bordés una més que correcta interpretació en un film que acaba per oferir més del que ha simple vista pot aparentar.

Mirada penetrant i un somriure desdibuixat, són marca de la casa d’un actor fet a si mateix, que ha sabut allunyar-se de la parafernàlia Hollywoodiana quan li ha semblat i que ha flirtejat amb ella quan l’ocasió s’ho ha  merescut. Amb ell diuen que tornen les interpretacions de la vella escola, diàlegs curts i mínimes expressions. Estarem atents al futur d’aquest actor…

- Advertisement -
Marc Orra
Té 33 anys i és electricista. Actualment cursa el grau d'Humanitats a la UOC. fora de la feina és col·laborador de Ràdio Manlleu i va ser l'editor del programa radiofònic 'Torna-la a tocar Sam del 2013 al 2015. Es considera un gran cinèfil i també escriu sobre cinema al web www.lescriba.cat.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents