A l’article anterior vam poder veure les 3 primeres rutes que proposàvem per descobrir indrets de casa nostra a través de cinema de també casa nostra. Si bé, hi ha molts més indrets que han acollit rodatges de tota mena, hem intentat agafar aquells que ens anaven bé per formar les rutes. Ara bé, tenim un país tan ric i divers que són molts els llocs amb una cara cinematogràfica atractiva.
A les rutes que proposem no han sortit, per exemple, el Parc Nacional d’Aigüestortes i els estanys de Sant Maurici, ubicats als Pirineus, entre les comarques de l’Alta Ribagorça, la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà. La producció catalana i noruega The Frost (2009) va escollir aquest paratge per emular l’escenari nevat d’un petit poble noruec, Sunnmøre. Però si tenim vista, reconeixerem de seguida els Encantats i no pas el fiord noruec.
La Vall de Boí ha estat un altre dels llocs més fotografiat en films. Allà hi sabrem distingir films com Agnosia (2009). En aquest film de terror, de què ja parlarem també a la pròxima ruta, es va saber aprofitar la llum d’aquests boscos per captar aquesta aura tan mística.
Però bé, seguim amb un parell de rutes més del cinema català actual.
Ruta 4. La Costa Brava
Comencem el primer viatge a Mataró, capital del maresme. Ens situem al Passeig de Callao i viatgem a l’estiu del 2008. Allà s’hi va filmar la proposta de biòpic culinari de Joaquim Oristrell, Dieta Mediterrània. El bar de platja dels pares de la Sofia i el restaurant que ella funda que apareixen a la pel·lícula es troben precisament en aquest Passeig de Mataró.
La següent parada és una mica més terra endins, a uns 15 quilòmetres de la capital del Maresme, cap a Canyamars, a Dosrius. L’estiu del 2009, aquesta petita localitat va ser protagonista d’una de les pel·lícules de més èxit de casa nostre. Es tracta d’Herois. Pau Freixas a la direcció i Albert Espinosa al guió van presentar aquesta aventura en què l’adolescència i l’amistat són els grans protagonistes de la història. La història d’un grup d’amics durant unes vacances dels anys 80 va utilitzar molts carrers i camps dels voltants per recrear aquells anys. El restaurant La Rectoria és un altre dels indrets que va formar part de l’acció i l’hotel rural Vila Mazzara, el qual té una escola d’equitació, és el que apareix a l’última escena del film.
Tornem a prop de l’aigua per anar cap a Canet de Mar. A la part més elevada del poble hi trobarem el Santuari de la Nostra Senyora de Pietat. Aquest indret amb unes vistes increïbles al mar es va fer servir per filmar Dieta Mediterrània (2009) de Joaquín Oristrell. Però aquest indret també es va aprofitar per a un altre film, 3 bodas de más (2013) de Javier Ruiz Caldera. La part final del film, l’última seqüència còmica succeeix a l’esplanada de davant del santuari amb la façana com a rerefons. Seguim a Canet, però anem cap al centre, on trobarem la Casa Rovira dissenyada per l’arquitecte Josep Antoni Coderch. Tant l’interior com la piscina formen part de les primeres escenes de Tres metros sobre el cielo (2010). És precisament on els protagonistes es coneixen.
Seguim cap a Palamós, cap a la platja del Castell, on trobem un altre dels escenaris protagonistes de la ja mencionada Herois, però en aquest cas, la màgia del cinema transforma la platja en un llac envoltat per uns camps i un bosc. De seguida ens seguim enfilant cap al nord de la Costa Brava i ens plantem a L’Escala. En aquest cas podem aprofitar l’avinentesa per fer una caminada seguint la platja fins a Sant Martí d’Empúries i arribem a la platja de Portxíbol on hi ha l’Hostal d’Empúries, just al costat de les ruïnes gregues i romanes. El productor David Matamoros va demanar que l’hotel i les rodalies de l’edifici fossin protagonistes del film Menú degustació (2013). Tornem a agafar el cotxe per dirigir-nos cap a la capital de l’Alt Empordà, Figueres. Igual que fan els personatges de L’Estació de l’oblit (2009) ens dirigim a La Rambla i d’allà saltem fins al Castell de Sant Ferran, famós per la figura de Salvador Dalí i pel paper que fa jugar al film de El Perfum: història d’un assassí (2006). Però el castell també és una part important del film Lisístrata (2002) de Francesc Bellmunt.
Acabem la ruta a Cadaqués per tornar-nos a capbussar a L’Estació de l’oblit (2009) en què podem distingir la seva característica arquitectura blanca, així com l’església de Sant Maria de Cadaqués, l’Ajuntament, la Torre de Sa Fusta d’es Baluard.
Ruta 5. El Camp de Tarragona
Comencem aquesta ruta a El Prat de Llobregat, a la platja. Aquest indret va ser testimoni de la història d’amor que interpretaven Mario Casas i María Valverde a Tres metros sobre el cielo (2010) i Tengo ganas de ti (2012). Però seguim resseguint la costa cap al sud i arribarem a Gavà. El passeig d’aquesta població apareix a 3 bodas de más (2013).
Abandonem la costa només un moment per endinsar-nos al Parc del Garraf. A Krámpack (2000), dirigida per Cesc Gay, es veu perfectament el paisatge d’aquest indret. I seguim amb aquesta mateixa pel·lícula que també ens descobreix Sitges, concretament la zona de Terramar, on hi havia hagut la famosa discoteca Atlàntida, indret que també podem reconèixer a 3 bodas de más, de nou. Si seguim la ruta, ens plantarem a Sant Pere de Ribes. Allà hi ha l’autòdrom de Terramar. L’actriu espanyola Clara Lago ens va deixar bocabadats amb l’escena a Tengo ganas de ti, quan presumeix d’unes habilitats excepcionals sobre la moto. Era precisament en aquest circuit.
Arribem a la capital de província, Tarragona. L’any 2013, el director Jesús Monllaó va dirigir Julio Manrique, José Coronado i David Solans entre d’altres en el thriller Fill de Caín. La platja del Miracle, el Pla de la Seu, la Catedral i l’Amfiteatre són només alguns dels espais visibles en aquest film. Tot i així, també hi ha alguns edificis que s’hi poden reconèixer com la Casa Balcells o el vestíbul amb la làmpada d’aranya de la Casa Corderet. Seguim cap a una altra capital de comarca, Reus, i última parada de la ruta. El Centre de Lectura de Reus, ubicat al Carrer Major de la ciutat. La mateixa pel·lícula de Monllaó va saber aprofitar certs espais d’aquest emblemàtic edifici que albergava una de les primeres associacions culturals i lingüístiques del país, fundada l’any 1859. I acabem al Teatre Bartrina (antigament conegut cm el Teatre del Centre de Lectura), en què el vestíbul va albergar el rodatge de la sèrie de televisió El Pallasso i el Führer (2007) dirigida per Eduard Cortés i basada en l’obra de teatre Uhhh, que explica el cas d’una trobada hipotètica entre Charlie Rivel (nascut a Cubelles, no gaire lluny de l’indret del film) i Adolf Hitler.
Podeu seguir la ruta sencera aquí, ideada per Eugeni Osácar.
