‘Russian Doll’, una capsa de sorpreses

Un lavabo que qui el visita queda atrapat en un bucle infinit que el fa reviure la mateixa nit o un metro que qui puja és traslladat al passat. Aquestes dues boges premisses són el leitmotiv de la primera i la segona temporada de Russian Doll, la minisèrie escrita i protagonitzada per la carismàtica Natasha Lyonne. 

Russian_Doll_1

L’any 2019 va ser quan Netflix va estrenar la primera temporada d’aquesta inclassificable ficció amb unes ressenyes més que positives per part de crítica i públic, i ara, amb la seva segona entrega, hi ha una clara disparitat entre les opinions.

S’ha de dir que la primera tanda de vuit episodis formaven un conjunt molt cohesionat, que destil·lava creativitat i meticulositat, tant en l’apartat tècnic com artístic. Una de les claus del seu èxit era el gran treball interpretatiu de la citada Lyonne amb un personatge ple de matisos i capes emocionals. 

La història de la primera temporada, que recorda al clàssic modern dels bucles temporals Groundhog Day protagonitzat Bill Murray, en què per trencar-lo s’ha d’acomplir satisfactòriament una missió, és pràcticament rodona, amb uns sorprenents i inesperats girs de guió, que fan la delícia, tant del públic aficionat a la comèdia negre com al drama existencial. Capítols àgils, profunds i enginyosos

Russian_Doll_2

En canvi, la segona temporada, és tot al contrari. Malgrat tenir una premissa tan original com la de la primera, però canviant una habitació per un transport públic com a joc espaciotemporal de nines russes, en què la protagonista emula a Marty McFly a Back to the Future, la trama perd el rumb massa aviat i a l’espectador se li fa difícil seguir-la

Tot i això, Lyonne torna a salvar la funció amb un desplegament actoral digne d’un Emmy, que fa que es pugui connectar amb ella i la seva nova missió abans que sigui massa tard i que finalitzi la temporada. La seva àcida i crítica visió de la humanitat, torna a fer aparició en el moment just i la segona temporada conclou de forma satisfactòria.

S’haurà de veure què passarà en una possible tercera temporada i la nova missió existencial a acomplir pel personatge creat per Natasha Lyonne. El temps (i l’espai) ho diran.

Veredicte

Agradarà: als amants dels bucles infinits i les paradoxes espaciotemporals.

No agradarà: als que prioritzin l’acció a la reflexió.

Nota: 7

Jordi Sardiña
Periodista, professional, des de 1999, cinèfil, passional, des de tota la vida, ja que el cinema l'ha acompanyat sempre, tant en els bons com en els mals moments. La seva trajectòria laboral no sempre ha estat lligada al Setè Art, perquè s'ha guanyat la vida com a consultor de Màrqueting-Comunicació en diferents empreses de sectors diversos. Col·laborar amb 'El Cinèfil' li permet transmetre tot el que he après i continua aprenent veient cinema. Llarga vida a la pantalla gran (i petita)!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents