Una nit de cursa desesperada, amb pols del desert i aire carregat que anuncia tempesta. Per les dunes i carreteres de l’Espanya profunda, dos adolescents, Jordán i Cornelia, fugen sense descans. La seva vida acaba de fer un gir sense retorn possible. La carrera nocturna els portarà per llocs tant asèptics com recarregats, tant desgastats com inacabats. Al seu darrere, una turba enfurismada, guàrdies civils amorals i indesitjables i una secta de bruixes que mantenen una lluita més antiga del que la memòria recorda.
Romancero és una proposta d’Amazon Prime de terror espanyol, amb guió de Fernando Navarro (Venus, Verónica) i dirigida per Tomás Peña, del col·lectiu audiovisual Manson. La sèrie compta amb un gran repartiment de cares conegudes, com són Ricardo Gómez (Cuéntame cómo pasó), Willy Toledo (Crimen Ferpecto), Belén Cuesta (La trinchera infinita), Julieta Cardinali (Carta a Eva) i Alba Flores (La casa de Papel). Al mateix temps, es presenten els joves Sasha Cocola en el paper de Jordán i Elena Matic com a Cornelia, ambdós amb un enorme talent que exposen a tots els capítols. Té un total de sis episodis de mitja hora cada un i, després de ser presentada al Festival de Sitges, s’estrenarà el pròxim 3 de novembre.
Una introducció a l’Spanish Gothic
Les fonts d’inspiració de les que han begut els creadors d’aquesta sèrie són tant heterogènies com eclèctiques, passant pel còmic i la literatura gòtica fins als relats tenebrosos de la cultura popular sobre fantasmes, bruixes i criatures. Al mateix temps, el nom ja indica una clara referència al poemari de García Lorca. Però si bé la influència del poeta és bastant evident en molts aspectes, la mirada lorquiana tendia a fer un retrat romàntic del poble gitano enfrontat a la Guàrdia civil, mentre que en aquest cas es presenta una visió molt més crua, violenta i bruta.
Aquests tres elements (cruesa, brutícia i violència) seran una constant que definirà tots els aspectes de la sèrie. El desert d’Almeria es torna el continent dels espais on se situa l’acció. Un seguit d’espais que en el seu desgast i imperfecció presenten una plasticitat estètica que funciona com un rellotge a l’hora d’evocar el caràcter i atmosfera del relat. Una estètica que podem anomenar spanish gothic, més que no tant el genèric folk-horror, que funciona perfectament quan entren en joc les forces paranormals.
El mosaic de personatges que desfilen pels sis episodis són persones trencades, enterbolides i perdudes, que sense tenir un objectiu definit no poden fer més que continuar fugint cap a cap lloc: Guàrdies civils violents, racistes i depravats; una comunitat gitana resclosa i violenta i dimonis humans que no dubten a l’hora d’abusar de nenes (o cobrar perquè n’abusin altres). D’igual manera, els espais que habiten també estan sempre a mig construir, o mig derruir, senyal d’una vida inestable.
Una fantasia que s’infiltra en un món humà terrorífic
Per la seva banda, la introducció dels elements fantàstics juga curiosament a dues bandes. Per un costat, respecta el seu paper d’elements d’estranyesa que trastoquen el món real. Per l’altre, el fet de trobar-los en un món que ja per si mateix és sòrdid i terrorífic els dona quelcom d’orgànic i natural creant una simbiosi ben empastada entre la realitat i la fantasia.
Al mateix temps, tota l’aura que envolta les bruixes, els vampirs i els dimonis té un punt d’oníric, de malson, a la qual se suma un guió que ensenya més que no explica. Dividida clarament en dues meitats, els tres primers capítols funcionen com un trenca-closques temporal on es van presentant els diferents personatges i espais fins a arribar al moment de la persecució de Jordán i Cornelia. La segona meitat, aquesta sí en ordre cronològic, ens narra el resultat d’aquesta cursa i el desplegament dels elements fantàstics. Aquesta fórmula dona com a resultat la sensació de no acabar d’entendre què hem vist, però aquest resultat s’adiu molt bé amb el conjunt de la proposta.
El conjunt dels actors fan una feina excel·lent. Tant els més veterans com els novells han sabut captar l’essència dels seus personatges per donar com a resultat un producte molt ben acabat. Destac la feina de Ricardo Gómez i Belén Cuesta, però també i de forma molt especial a Sasha Cocola, que sens dubte és qui millor està tot i la seva joventut.
Romancero és, doncs, un malson on la fantasia terrorífica es barreja amb els horrors humans d’una terra abandonada, violenta i bruta. Un malson del qual és molt difícil sortir-ne.
Veredicte
Agradarà: a les persones que hagin gaudit de pel·lícules com Midsommar o La Bruja i, com Tyrion Lannister, tinguin simpatia pels bastards i les coses trencades.
No agradarà: a qui li agradin les històries mastegades i “haters” professionals de tot el que faci olor d’Espanya.
Enganxòmetre: 8
Nota: 7
