John Carter, Thor, Terminator Genisys, Skyfall i Star Trek Beyond tenen una cosa en comú. Tots aquests films tenen efectes visuals i els estudis que els han impulsat han subcontractat aquesta tasca a l’empresa Double Negative Visual Effects. En aquesta empresa hi treballen centenars de persones arreu del món i a les oficines de Londres hi fa feina cada dia en Roger Tortosa, un santcugatenc que fa molts anys que es dedica a fer efectes visuals en 3D. Aquesta firma és la responsable dels efectes d’Inception, Interstellar, tota la saga Batman o les aventures de Harry Potter. Per que us feu una idea de la importància dels efectes visuals i de quina influència tenen en el cine actual feu un cop d’ull a aquesta seqüència. En Roger Tortosa va passar moltes hores darrere els ordinadors “fent”, entre d’altres, els helicòpters. I és que a la pel·lícula mai no va volar cap helicòpter real, ni es va trepitjar San Francisco per aquestes escenes…
https://www.youtube.com/watch?v=8Ap2r4eKME8
Com vas començar a introduir-te al món dels efectes visuals?
Quan vaig veure Jurassic Park vaig pensar: jo això vull fer-ho. Llavors vaig apuntar-me a una escola que era l’única que hi havia a Barcelona que ensenyava a fer servir el Soft Image, el programa amb el qual s’havien fets els afectes de Jurassic Park. Es feia amb ordinadors que no eren ni PC. Eren Syllicon Graphincs i no tenien Windows.
Ara sembla que sigui la prehistòria però Jurassic Park és de 1993…
I en aquella època valien molts diners i érem dos alumnes per ordinador, un amb el ratolí i un altre amb el teclat. Des del principi el món del 3D em va encantar i tres anys més tard vaig acabar sent professor d’aquell programa. Amb 21 anyets!
Éreu pioners!
La indústria d’efectes per ordinador té amb prou feines 25 anys. Encara no s’ha jubilat ningú! (Riu)
Com va canviar el cine gràcies a aquesta “nova” tecnologia?
S’han reduït molts costos. Poder esborrar o rectificar una explosió, per exemple. La maqueta d’Independence Day la podies rebentar un cop i ja està. Ara podem fer-ho molt més espectacular i millorant la qualitat de l’efecte i tot només pagant el sou de l’especialista en qüestió. Des que va començar el 3D amb Jurassic Park, però, tot ha canviat moltíssim.
Quines altres pel·lícules han marcat la pauta en aquesta evolució dels efectes visuals?
Titanic per exemple. Va ser la primera en fer el mar sense aigua. Va crear un programa de simulació d’aigua i llavors, gràcies a aquest R+D aquest programes es van comercialitzar i s’han pogut fer servir en altres pel·lícules. A Avatar també es van crear programes que jo faig servir avui al meu dia a dia. Serveix per pintar ninos en 3D. És com un Photoshop en 3D, per entendre’ns, que fa que t’estalviïs molt quilos de maquillatge. També a la trilogia d’El senyor del anells es va crear el programa Massive que serveix per fer simulació de masses. Cada personatge és una partícula i interactuen entre ells.
I si s’ha avançat tant per què té tanta mala fama el CGI (Computer Generated Image)?
És una mica trist… Molta gent es queixa de mal CGI quan no s’han adonat que el 80% de la pel·lícula conté efectes generats per ordinador. Entenc que molta gent es queixi del mal CGI de la mateixa manera que s’haurien de queixar del mal maquillatge. Els bons efectes visuals són els que no saps que són efectes visuals.
O d’interpretacions dolentes…
El que passa és que com es fa servir l’ordinador per fer coses molt espectaculars i si no surten bé es fa molt evident. També s’ha de posar sobre la taula el fet que moltes vegades el mal CGI és per culpa dels pressupostos i la pressió dels estudis per acabar pel·lícules molt ràpid.
El cine també és una petita cadena de producció.
Clar. Només Disney amb Industrial Light and Magic té el seu propi estudi d’efectes visuals. La resta som empreses a part que ens contracten per feines contretes. A l’empresa on treballo treballem per Warner, Paramount o qui sigui.
Com afecta la feina del director a la vostra feina?
Afecta molt. Hi ha directors que tenen molt clar què volen i altres no tant i això ens complica la feina perquè hem de repetir o canviar moltes coses. Directors com Chistopher Nolan (Inception) o Sam Mendes (Skyfall). Si el primer dia et diuen vull aquesta cosa concreta tens mig any per fer-ho perfecte i de detallar-ho al màxim. És quan la gent no s’adona que hi ha CGI. Són dos directors als quals no els agrada l’ordinador i per això només deleguen el que és estrictament necessari i són molt primmirats amb el que fem.
La vostra feina comença amb la pel·lícula ja rodada?
La majoria de cops sí però a vegades també estem al rodatge per fer fotografia d’informació per documentar tot el que es veu. Si hem de fer un cotxe i hi ha un reflex al vidre hem de saber què hi ha a l’entorn. A Skyfall per exemple teniem milers de fotos de l’illa on després es rodaria per tenir les referències i crear tot el que després fa falta.
En què estàs especialitzat?
En modelat inorgànic. És a dir els fons de les imatges, tot el que no són persones o animals. Així, per exemple he fet ciutats o habitacions com les d’Skyfall, l’helicòpter de Terminator Genisys o la Sala de tron de Thor. Creo un objecte i el texturitzo, el model·lo i l’il·lumino i defineixo com reacciona amb la llum segons la seva textura.
https://www.youtube.com/watch?v=b_QLSt6WXao
L’última pel·lícula a la que has treballat és Star Trek Beyond. Què t’ha tocat fer?
Una de les coses (que ja es veu al primer tràiler) és l’Entrerprise en una escena que està derruïda. Vaig fer la textura, il·lumincació… tot,vaja.
M’estàs dient que has destrossat l’Entreprise?
Sip. (Riu). Va ser molt divertit.
Sacrilegi!!!
Calia agafar-la i fer-li detalls ja que vist en fred no deixa de ser un disc. La nostra feina és saber què hi ha dins si vas disseccionant la nau. Com si li anessis traient capes. Bigues, cables, materials, etc… També vaig fer l’estació espacial de Yorktown que és una ciutat sencera. Bé, quan dic jo no vull dir jo sol… A Yorktown érem un equip de 10 modeladors que durant set mesos hem fet com 320 edificis cadascun. En total però hi havia més de 50 persones generant els diversos detalls de Yorktown. És una feina molt tècnica però molt interessant.
Anem al futur… Saps on aniràs a treballar passat vacances.
De fet vaig al passat. 1939. A la nova pel·lícula de Christophen Nolan Dunkirk. La meva feina serà als vaixells, als fons de la pel·lícula i la recreació d’objectes de l’època. Es fan servir vaixells de veritat i destructors reals trets de museus per guanyar realisme.
Com t’acaba arribant un projecte com aquest?
L’empresa es divideix en departaments i normalment arriba el supervisor d’efectes visuals de la major que toqui. Després aquest crea un equip ja amb gent de la meva empresa del que se’n diu supervisors de seqüència i es divideix la pel·lícula per parts. Després cada seqüència té un supervisor de 2D i de 3D i dins del 3D hi ha efectes i fons. Tot és una jerarquia molt ben organitzada.
Suposo que la teva feina té molt de futur, oi?
Sí i tot i que cada cop hi ha més coses a Catalunya i Espanya no es pot comparar amb la quantitat de feina que hi ha fora. Totes les pel·lícules tenen efectes. Totes. I suma-li les sèries. Joc de trons ja fa servir efectes de productores de cinema.
