Fa més de 25 anys que és actor i participa en múltiples projectes de cinema, teatre i TV. Nascut a la Seu d’Urgell, Roger Casamajor és un dels intèrprets de moda aquest 2022, ja que participa ni més ni menys que en dues de les pel·lícules nominades al Gaudí a la Millor Pel·lícula: Tros i El ventre del mar. Per aquesta última, dirigida per Agustí Villaronga, pot guanyar el seu segon Gaudí, una premi que ja va conquerir el 2011 amb Pa negre com a actor secundari. Per si no fos prou, també el veurem aquest 2022 a El fred que crema, de Santi Trullenque.
No deu passar sovint ser protagonista de dos films nominats al Gaudí a la Millor Pel·lícula…
No passa mai (riu). Són dos projectes molt particulars de directors amb punts de vista molt interessants i a mi això m’agrada molt.
Com si arriba aquí? El criden? Busca contínuament? El seu agent pica totes les portes?
No ho saps mai això. A vegades són unes i a vegades altres. Pots estar fent proves i càstings i també et pot trucar directament el director. En el cas de l’Agustí Villaronga és la cinquena pel·lícula que faig amb ell.
Ja venia convençut de casa, doncs…
Per sort ja no he de fer proves amb ell. Però per El mar, la primera prova que vaig fer amb ell, em va destrossar. En Pau Calpe, director de Tros, també em va venir a buscar directament. Malgrat això no hi ha cap certesa. És una professió on no saps mai què pot passar.
Vostè ja ha guanyat un Gaudí amb Pa Negre. Com afecta la carrera d’un actor català aquest premi?
Fatal.
No fotem!
Va molt malament. Després de Pa Negre vaig estar 4 anys sense rodar una pel·lícula.
Ara no sé si desitjar-li sort…
A veure, si hem de fer cas als precedents no rodaré en 10 anys… (riu). Fora bromes, estar nominat és gustós i agradable i m’ho prenc com un reconeixement de què alguna cosa estic fent bé.
Cine, TV o teatre?
M’agrada tot molt. Són mons molt diferents. El que més m’agrada són els projectes. Si tens la sort de caure a projectes que són interessants doncs ho gaudeixes més.
“No em puc permetre el luxe de dir no a projectes”
Li agrada més fer de Roger bo o de Roger dolent?
A mi m’agrada fer coses llunyanes. Que no les vegi molt properes.
Roger diferent?
Sí perquè puc imaginar més i fer propostes. Soc bastant de fer suggeriments i aportar coses sempre amb el director, eh. El que m’agrada més és tenir el personatge, estudiar-lo i fer treball de taula. Cada cop gaudeixo més estant amb el guió i concentrar-me en què diràs i per què. Quin llenguatge farem servir, com serà el personatge. A partir d’aquí faig la meva creació i aportacions.
“Amb els anys m’he atrevit més a plantejar idees als directors”
I els fa gràcia això als directors?
Normalment s’ho prenen bé. Els interessen les propostes si el que dius és raonable. S’ha de justificar bé el perquè i no fer els canvis perquè sí. Volen que aportis i que ho facis amb sentit.
Ha treballat amb directors d’Oscar com Asghar Farhadi o Guillermo del Toro. Canvia molt quan qui mana és un peix gros?
No canvia massa. Canvia per la persona perquè cada director té un punt de vista i una manera d’explicar les coses, però no tant perquè vinguin de més lluny o de més a prop. Pel que fa a la feina cal entrar en el que volen explicar i com ho volen representar. Després s’ha de veure què hi puc aportar jo i per què m’han triat a mi per fer-ho. El que sí canvia és l’anglès… Amb en Farhadi, quan vam rodar Todos lo saben a vegades necessitàvem un intèrpret.
Li agradaria fer més projectes fora?
M’encantaria! No m’inquieta especialment, però tant de bo sortissin més projectes com aquests…
Com veu la indústria catalana ara mateix?
És una indústria potent. Hi ha professionals molt bons i estem preparats. El que falta és inversió i una aposta clara per l’audiovisual català i en català.
En l’àmbit públic?
Públic i també privat. Aquest any tenim només 6 pel·lícules rodades en català. En l’àmbit públic s’ha d’apostar decididament per la llengua i en l’àmbit privat cal entendre que fent-ho també pots tenir moltes sortides. El que ha passat amb Alcarràs i l’Os d’or a la Berlinale és un petit miracle, però si mirem no massa més enrere teníem la Neus Ballús guanyant premis a Locarno i El ventre del mar a Moscou.
“Hi ha moltes pel·lícules que guanyen premis molt importants a fora i aquí no passa res. No sé què més hem de fer”
Malgrat això costa molt arrossegar el públic català a veure cinema català a les sales.
Jo crec que no és tant pel cinema català sinó pel cinema. Les sales no s’omplen des de fa anys tret de per pel·lícules Marvel i merdes d’aquestes que te les regalo totes senceres. Hem d’estudiar noves fórmules per portar més gent als cinemes. Una d’elles és posar l’ull en les pel·lícules que tenim que estan guanyant premis internacionals. N’hem dit unes quantes, però n’hi ha més i no surten prou als mitjans. Vam guanyar 5 premis a Màlaga amb El ventre del mar i no ens van convidar a parlar-ne a cap ràdio ni a cap TV. Posem-nos les piles. Nosaltres mateixos ens hem de fer valdre. I hi ha públic per aquest tipus de cinema, però s’ha de donar a conèixer.
Les plataformes ajuden?
Molt. Ho hem notat i molt. És molt important per nosaltres (els intèrprets) i també pels tècnics. Darrere una pel·lícula som molts treballant… Els actors només som la cara visible.
“Les plataformes són les que ara mateix estan donant més vida al sector i ens donen coixí per tirar endavant”
Què espera Roger Casamajor del seu futur com a actor?
Jo he tingut una mica de sort perquè m’han arribat projectes que són molt interessants. El que espero és que continuï sent així. A més ara he obert una nova branca com a director de teatre i tinc una nova direcció a la qual mirar. M’agradaria també investigar aquesta via.
I dirigir cine?
M’encantaria. Però això és port gros (riu). Dirigint es perden moltes hores ja sigui en cinema i en teatre. Es dorm molt poc. La direcció és una cosa que tenia ja al cap des de feia temps i per sort tinc molta experiència com per atrevir-m’hi.
Li agrada manar, doncs?
Un bon director no mana; un bon director crea amb els actors. El que busca són actors o actrius que puguin fer aquest procés amb ell i el seu imaginari.
