today-is-a-good-day

Rocky, l’alter ego d’Stallone

- Advertisement -

Un dels personatges més icònics que ha portat a la pantalla gran Sylvester Stallone és, amb permís del veterà de guerra justicier Rambo, el boxejador amb més cor que cap, Rocky. La història d’aquest humil púgil de Filadelfia que va creixent en fama i reconeixement, va en paral·lel a la carrera de l’actor d’ascendència italiana, que va començar en el cine eròtic amb The Party at Kitty and Stud’s (1970), més coneguda com a Italian Stallion, i es va encasellar com a secundari en pel·lícules com Klute (1970), Bananas (1971) o Deathrace 2000 (1975). Aquests primers anys de carrera van ser molt durs per a Sly, ja que no aconseguia el paper protagonista que creia que es mereixia. Tant creia en ell que, finalment, la productora independent United Artists també ho va fer i li va comprar el guió de la pel·lícula que el portaria a la fama com el seu personatge. 

- Advertisement -

La primera pel·lícula de la saga, estrenada el 1976, va estar dirigida per John G. Avildsen, que havia rebut el reconeixement de la indústria amb Save the Tiger (1973), protagonitzada per Jack Lemmon (The Apartment), tot i que Stallone volia ser ell mateix qui la dirigís, però la productora no es volia arriscar tant. Sorprenentment, la cinta va ser tot un èxit, arribant a aconseguir 10 nominacions a l’Oscar, i guanyant-ne 3: Millor Pel·lícula, Director i Muntatge. Va ser un negoci rodó per a tots els implicats i el màxim beneficiat va ser el seu actor protagonista. 

- Advertisement -

Stallone va passar de pràcticament l’anonimat a convertir-se en una gran estrella, fet que li va permetre només dos anys després, dirigir la seva primera pel·lícula, també amb guió propi, Paradise Alley (1978), que també gira al voltant del món de la boxa. El relatiu èxit d’aquesta cinta, juntament amb F.I.S.T, estrenada el mateix any, va fer que United Artist tornés a confiar amb ell per a Rocky II, ara aconseguint el triplet com a director, guionista i actor principal. Tot i no aconseguir novament el reconeixement per part de l’Acadèmia de Cinema, el film va tornar a ser un èxit de públic i crítica, que aprofundia en la part més humana del personatge, sent molt més que una seqüela. 

El 1982, l’any en què Stallone es convertia per primera vegada en John Rambo a First Blood, també arribava la tercera part de Rocky. La cinta, dirigida també per l’actor, s’allunya del drama humà per entrar de ple en l’espectacle vuitanter amb Clubber Lang (Mr. T) com a enemic a batre, que substituïa a l’Apollo Creed (Carl Weathers) dels dos primers lliuraments. La cinta va passar a la història per la cançó “Eye of the Tiger del grup Suvivor, que s’ha convertit en tot un himne de l’esforç i el triomf esportiu.

I de tres en tres anys, i de dos en dos sagues, el 1985, s’estrenava Rambo: First Blood Part II i Rocky IV. Stallone seguia davant i darrere de la càmera amb una cinta rodada en plena Guerra Freda que, com no podia ser d’una altra manera, enfrontava al boxejador nord-americà amb la seva nèmesi russa, la bèstia humana, Ivan Drago (Dolph Lundgren). Blockbuster patriòtic i testosterònic automàtic! 

Curiosament, tres anys després no es va estrenar la cinquena part de Rocky, però si la tercera de Rambo. Els fans de Balboa es van haver d’esperar fins al 1990 per veure’l pujar de nou al quadrilàter, però va ser una pujada a mitges, perquè l’espectacularitat dels dos lliuraments anteriors va donar pas a l’intimisme de les dues primeres, retornant a John G. Avildsen a la direcció i Stallone ocupant-se ‘només’ del guió i la interpretació. El drama personal i, ara també, generacional del protagonista tornava a entrar en escena, però el calat emocional no tornava als orígens i la cinta es va saldar amb KO tècnic

- Advertisement -

La “Fórmula Rocky” semblava que estava esgotada, per això, Stallone va decidir deixar-la reposar un bon temps per provar sort sense sort amb la comèdia a Oscar (1991) i Stop! Or my Mom will Shoot (1992). Però vist l’èxit, va tornar a l’acció amb títols més o menys reeixits com Demolition Man (1993), The Specialist (1994), Judge Dredd (1995) o Daylight (1996).

I així va passar la dècada dels 90 amb més pena que glòria per a un Sly que l’èxit se li feia esmunyedís. I els 2000 tampoc van començar molt millor, amb títols encara més mediocres com Get Carter (2000), Driven (2001) o D-Tox (2002). La campana tornava a sonar per al veterà boxejador, i ho va fer amb un dels millors títols de la saga Rocky Balboa (2006), que tornava, ara sí, als orígens de la saga amb un antiheroi que lluita per sobreviure físicament i emocionalment. Sly tornava a ser Rocky!

Semblava que ara sí que Rocky havia penjat els guants definitivament amb una pel·lícula homenatge que els fans volien i, sobretot, necessitaven per fer les paus amb el personatge, després del fracàs de Rocky V. I el mateix va fer Stallone amb el seu altre mític personatge a John Rambo (2008), tot i que la jugada no li va sortir tan rodona. Per això, ho va voler tornar a provar, recentment, amb Rambo: Last Blood (2019), que l’únic que va aconseguir va ser guanyar dos Razzies, els mal anomenats anti-Oscars, a ‘Pitjor Seqüela’ i  ‘Pitjor i Imprudent Negligència per la Vida Humana i la Propietat Pública’. Quasi res! 

Potser sí que la saga del púgil de Filadèlfia semblava més que liquidada, però els veritables herois no diuen mai, mai més. Per això, quasi deu anys després, temps més que suficient perquè Stallone iniciés i continués amb èxit la saga nostàlgica d’acció The Expendables (2010/2012/2014) arribaria a les pantalles l’spin off de la franquícia, protagonitzat ara pel fill del seu pitjor enemic/millor amic, Apollo Creed, de nom també grec, Adonis (Michael B. Jordan). El que seria el director de Black Panther (2018), Ryan Coogler, va oferir, amb l’antagonista del superheroi ‘afroamericà’, un producte rodó amb un nou protagonista que tenia com a mentor un Rocky més persona i menys personatge que mai

L’èxit va generar només tres anys després una segona part, dirigida per Steven Caple Jr. (The Land), on tornava el personatge d’Ivan Drago amb el seu hereu per enfrontar-se al primogènit de l’home que va matar al ring. Shakespeare pujava al quadrilàter. Si els rumors no són falsos, l’any vinent tindrem tercera part. La pregunta és: tornarà Sylvestre “Rocky” Stallone?

On veure-les…

HBO

Rocky (1976)
Rocky II (1979)
Rocky III (1982)
Rocky IV (1985)
Rocky V (1990)
Rocky Balboa (2006)
Creed (2015)

Amazon Prime

Creed II (2018)

- Advertisement -
Jordi Sardiña
Periodista, professional, des de 1999, cinèfil, passional, des de tota la vida, ja que el cinema l'ha acompanyat sempre, tant en els bons com en els mals moments. La seva trajectòria laboral no sempre ha estat lligada al Setè Art, perquè s'ha guanyat la vida com a consultor de Màrqueting-Comunicació en diferents empreses de sectors diversos. Col·laborar amb 'El Cinèfil' li permet transmetre tot el que ha après i continua aprenent veient cinema. Llarga vida a la pantalla gran (i petita)!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents