Aquesta edició del Festival de Sitges és molt especial ja que, a part de la fantàstica programació, també hi acudiran uns convidats de luxe a rebre premis, a fer masterclasses i, sobretot, a gaudir del que es cou pels diversos emplaçaments.
Alguns en són molt coneguts i no caldria presentació, d’altres tothom els ha vist en infinitat de pel·lícules però no en relacionen el nom, d’una manera o altra avui fem una retrospectiva per la vida de dos dels pesos pesants en el gènere del fantàstic i del terror com en són Max Von Sydow i Christopher Walken:
Max Von Sydow – L’home del corb amb tres ulls
Aquest actor d’origen suec va néixer l’any 1929 en el si d’una família aristocràtica. De petit sempre es va mostrar com un noi tranquil i més aviat tímid. A l’escola on va aprendre anglès i alemany va fundar amb els companys una companyia de teatre amateur on va començar a pujar i agafar gust a l’escenari. Desprès del servei militar va estudiar interpretació entre els anys 1948 i 1951 i va conèixer altres il·lustres futurs actors suecs com Lars Ekborg, Margaretha Krook o Ingrid Thulin.
El seu debut a la gran pantalla va arribar de la mà del cineasta Alf Sjöberg als films Bara en mor (1949) i Fröken Julie (1951). Posteriorment, es va traslladar a viure a Malmö on va conèixer al grandíssim director, i el que va ser el seu mentor, Ingmar Bergman. Ambdós van treballar junts en la primera representació de Cat on a Hot Tin Roof, l’obra de teatre de Tenessee Williams. Al món del cinema va participar en diversos llargmetratges d’en Bergman com Det sjunde inseglet (El Setè Segell, 1957), Smultronstället (Maduixes Salvatges, 1957) o Jungfrukällan (El mantantial de la donzella, 1960), amb ell va perfeccionar el seu estil, que el va fer destacar al llarg de la seva carrera, així com esdevenir en un dels personatges més coneguts de l’Arthouse (cinema realitzat per petites companyies, caracteritzat per tenir llibertat creativa i per mostrar temes controvertits, és un equivalent a cinema d’autor).
Part de la seva carrera estava al cinema escandinau i rebutjava totes les trucades de Hollywood; fins i tot va resistir-se a interpretar al Dr. No a la primera pel·lícula de James Bond. Fins que al 1965 va decidir interpretar Jesús a la producció The Greatest Story Ever Told de George Stevens, un paper el qual el va situar al capdamunt i va esdevenir un habitual a les produccions americanes, per això, es va traslladar a viure amb la seva família a Los Ángeles, sense deixar de banda les produccions sueques com Vargtimmen (L’hora del Llop, 1968) i Skammen (La Vergonya, 1968) de Ingman Bergman o Utvandrarna (Els Emigrants, 1971) d’en Jan Troell.
Un dels personatges més coneguts que va interpretar és el del pare Karras a The Exorcist (1973), paper pel qual va rebre una nominació als Globus d’Or. Amb els anys es va traslladar a Roma per aparèixer a diverses produccions italianes i va fer amistat amb l’actor Marcello Mastroianni.
A la dècada dels 80 va actuar sota la direcció de David Lynch al film Dune (1984), però Woody Allen també es va fixar en ell i el va fer aparèixer al film Hannah and Her Sisters (1986). Tot sempre sense oblidar els projectes del seu antic continent, treballs pels quals va obtenir diversos premis i la seva primera nominació als Òscars pel llargmetratge Pelle erobreren (Pelle, el conqueridor, 1988).
Aquell mateix any va debutar en la direcció d’un film amb Ved vejen (Katinka, 1988), la qual està basada en la novel·la de Herman Bang. I uns anys més tard es va divorciar i casar de nou i va anar a viure a París, on va obtenir la doble nacionalitat.
La segona nominació als Òscars va arribar l’any 2011 amb Extremely Lous and Incredible Close. L’any 2005 va rebre el Premi Real de la Fundació Cultural de Suècia i el 2012 va ser nombrat Cavaller de la Legió d’Honor. Durant els darrers anys ha aparegut en diverses pel·lícules com Solomon Kane (2009), Shutter Island (2010), Robin Hood (2010) o Star Wars: The Force Awakens (2015). Actualment, ha interpretar a Three-Eyed Raven a la popular sèrie Game of Thrones, Aquesta aparició l’ha tornat a situar al capdamunt de popularitat. Al Festival de Sitges rebrà el Gran Premi Honorífic per la seva trajectòria cinematogràfica.
Christopher Walken – L’home de mirada inquietant
Aquest actor va néixer sota el nom de Ronald Walken a Queens, Nova York l’any 1943 en l’ambient d’una família metodista. Durant la seva infantesa va estar influenciat pels somnis d’estrellat de la seva mare i, tant ell com els seus germans, van aparèixer a la televisió durant els anys 50. Quan era adolescent va treballar com a domador de lleons a un circ fins que va entrar a la Universitat, la qual va abandonar al cap d’un any. Va entrar al món de l’espectacle en companyia de Liza Minnelli i van interpretar un rol a l’obra Best Foot Forward. També es va iniciar com a ballarí a diverses obres de caire musical, fins que va començar a tenir papers seriosos al teatre i posteriorment al cinema.
Després d’haver estat uns 20 anys realitzant papers d’extra i de tenir un lloc permanent al show de televisió The Wonderful John Acton com a narrador, a la dècada dels 70 va debutar amb el seu primer llargmetratge al costat de Sean Connery a The Anderson Tapes, i a The Mind Snatchers va tenir el seu primer paper protagonista, un film de ciència ficció en el qual interpreta un militar psicòpata que es troba de servei a Alemanya. A la pel·lícula de Paul Mazursky, Next Stop, Greenwich Village (1976) va interpretar el galant poeta Robert Fulmer. L’any següent va esdevenir el germà suïcida d’Annie al film Annie Hall de Woody Allen. També va sortir a Shoot the Sun Down, un western co-protagonitzat per Margot Kidder. Walken va ser considerat, juntament amb Nick Nolte, per al paper de Han Solo a Star Wars, però Harrison Ford va captivar el cineasta amb els seus encants. Potser millor, ja que aquell mateix any, el 1978, va guanyar l’Òscar per The Deer Hunter de Michael Cimino, pel seu paper d’un jove treballador siderúrgic destruït per la Guerra de Vietnam. Walken ho va passar malament ja que només es va alimentar de plàtans, aigua i arròs durant una setmana.
Va entrar als 80 amb la controvertida pel·lícula Heaven’s Gate, també de Cimino i va protagonitzar The Dog of War (1981) de John Irvin. Però el punt de mira el va tenir quan va realitzar el complicat striptease ballant claqué al musical de Herbert Ross, Pennies from Heaven. El cineasta David Cronenberg també el va fitxar a The Dead Zone (1983) on va interpretar un professor invident, film basat en la novel·la del mateix títol de Stephen King. Aquell mateix any va protagonitzar junt amb Natalie Wood, Brainstorm. Curiosament, l’any 1985, va interpretar el malvat de James Bond, Max Zorin a A View to Kill.
Després d’una llarga llista, l’any 1992 va fer de malvat de nou, interpretant l’empresari Max Shreck a Batman Returns. El seu següent paper de caire important va ser junt amb Dennis Hopper a True Romance, del cineasta Tony Scott. La seva escena ‘siciliana’ va ser aclamada com la millor de tot el llargmetratge. Amb Tarantino va tenir un paper secundari a Pulp Fiction. L’actor va figurar al llibre Sex de fotografies eròtiques de la Madonna i al videoclip Bad Girl d’aquesta mateixa.
Fins ara la majoria de papers que havia interpretat eren a drames, ciència ficció o de malvat, però a A Business Affair, una comèdia romàntica, va dur a terme una actuació ballant un tango. L’any 1998 va interpretar un crític de teatre homosexual a Illuminata de John Turtullo. El mateix any va perdre el cap cavalcant a Sleepy Hollow de Tim Burton.
Durant una temporada va aparèixer a diversos videoclips, entre els quals hi ha el de Weapon of Choise dirigit per Spike Jonze que va guanyar 6 premis MTV junt amb el premi a millor videoclip de tots els temps. L’any 2002 interpreta Frank Abagnale sènior, ja que la versió juvenil va córrer a càrrec de Leonardo DiCaprio, al film Catch Me if You Can, de Steven Spielberg, aquesta interpretació el va conduir a la nominació al Premi Òscar. Però també va tenir una època coronada per nominacions als Razzies com a pitjor actor a The Country Bears (2002), Gigli (2003) i Kangaroo Jack (2003).
L’any 2010 va tornar a Broadway amb l’obra A Behanding in Spokane rebent una nominació als premis Tony, i es va reunir amb el director Martin McDonagh per treballar a la comèdia negra Seven Psychopaths. Recentment, se l’ha vist a Eddie the Eagle i posant veu al King Louie de The Jungle Book. Al llarg de la seva carrera ha treballat a més de 100 pel·lícules i programes de televisió, a més d’aparèixer en nombrosos videoclips i diverses obres de teatre, en especial, de William Shakespeare: Hamlet, Macbeth, Romeo and Juliet i Coriolanus. Els seus films han recaptat més de 1800 milions de dòlars als EUA.
Va fer el debut com a director i guionista amb el curtmetratge Popcorn Shrimp l’any 2001 i va escriure i protagonitzar l’obra Him (1995), centrada en la figura de l’Elvis Presley.
En resum, es tracta d’un actor molt polifacètic que ha esdevingut de culte i un dels actors secundaris més prolífics del cinema. Per això, aquest any rebrà al Festival de Sitges el Premi Honorífic per la seva llarga i completa carrera.
