L’òpera prima del director Grant Singer és una història de cinema negre de nul·la originalitat i sense apartar-se en cap moment dels cànons estàndards del gènere amb un resultat, tot i que correcte, força pobre.
Malgrat el seu interessant i conegut estol de protagonistes la proposta no funciona. Començant per Benicio del Toro —sorprenentment pla, lluny de la seva intensitat habitual—, i passant per Justin Timberlake —poc creïble—, Michael Pitt —desaprofitat— i l’esporàdica a la pantalla gran Alicia Silverstone —que dona una profunditat nul·la al seu personatge—. El seu tempo i guió tampoc ajuden. La trama i la seva evolució són de manual i previsibles en tot moment: la història no dona lloc a la més petita espontaneïtat ni gir, ja que l’espectador pot anticipar tot el que succeirà sense equivocar-se en cap moment.
Thriller sense al·licient ni originalitat
El seu ritme, a més, és excessivament lent: l’espectador està durant tot el seu metratge —uns excessius i eterns 134 minuts— esperant que l’acció arrenqui, però aquest moment no arriba; el tempo es manté inalterablement constant durant tot el film, fet que, unit a la seva previsibilitat, dona com a resultat una sensació d’autèntic avorriment. No és casual que la proposta s’hagi estrenat directament en streaming: la pel·lícula té un contingut i format propi d’una minisèrie, però que no ofereix cap al·licient en la forma final com a film.
En definitiva, Reptile és una correcta proposta de cinema negre, sense cap al·licient ni originalitat, que proporciona una ració d’entreteniment als espectadors més fans del gènere —als que no els importi veure el mateix argument un cop i un altre—, però que per al gran públic només resulta un soporífer, avorrit i repetitiu thriller que s’oblida immediatament després del seu visionat.
Veredicte
El millor: malgrat la falta d’originalitat, la fidelitat al gènere.
El pitjor: el tempo; l’acció no arriba a arrencar.
Nota: 5
