Reinterpretant els clàssics

- Advertisement -

Aquest divendres 27 a la gran pantalla Alice through the looking glass, la segona entrega de les aventures d’Alicia al País de les Meravelles. Aquesta nova adaptació posa de manifest la tendència dels últims anys, a recuperar contes i històries clàssiques per reinterpretar-les i adaptar-les al moment social actual.

Hi ha moltes històries rondant pel món, i amb gran dedicació dos joves, coneguts com els germans Grimm, van dedicar gran part de la seva vida a recopilar alguns d’aquests contes perquè no caiguessin en l’oblit. D’altres van ser creats posteriorment per grans escriptors com és el cas de Lewis Carrol. Avui, gràcies a la seva feina són moltes les persones que coneixen i admiren aquestes històries, però amb el pas dels anys aquests relats s’han anat adaptant als nous temps. Blancaneu, Hansel i Gretel o La Bella i la Bèstia són alguns exemples que amb el temps han anat canviant per encaixar en el context social en el qual apareixien.

Grans clàssics

- Advertisement -

Molts nens han somiat alguna vegada en sortir volant per la finestra de la seva habitació tal com va fer Peter Pan un dia i viatjar fins al país de Mai Més per viure apassionants aventures al costat dels nens perduts, pirates, indis, fades i sirenes. L’any 1953, Disney va estrenar la seva versió a través de la qual milions de nens van poder deixar volar la seva imaginació.

- Advertisement -

Versions cine Peter pan

A qui mai va faltar imaginació va ser a la petita Alícia, qui mentre la seva germana intentava ensenyar-li, somiava amb el seu país de les meravelles. Una vegada més, gràcies a Disney, la fantasiosa història de Lewis Carroll es va materialitzar i la gent va poder gaudir al costat de l’Alícia d’aquell meravellós món ple de llocs i éssers curiosos.

Encara que per a curiosos, els llargs i daurats cabells de Rapunzel, a qui van tancar en una gran torre fins a ser rescatada per un príncep. Tot i així, ella no va ser l’única a ser maltractada per la gent del seu voltant. Blancaneu i Ventafocs, dues de les princeses més estimades, eren envejades per la seva bellesa i per això eren obligades a servir, netejar i cuinar per altres. Però com en els bons contes de princeses, al final sempre apareixien els prínceps blaus per salvar-les.

princeses disney

Tot i així, el rescat de la jove Sireneta dels tentacles de la terrorífica Úrsula no va ser gens fàcil i, per poder estar amb el seu príncep, ella va haver de renunciar a la seva família i a la seva condició de sirena.

La companyia Walt Disney va ser l’encarregada durant molts anys de portar aquests contes a la gran pantalla. Tal com van fer els germans Grimm en el seu moment, aquesta productora va recopilar les històries i va fer un pas més i les va adaptar. Els contes infantils mai passaran de moda, tot i que s’han fet i se segueixen fent adaptacions, la idea original sempre perdura. Els contes tenen molt de tragèdia grega, ja que són aquelles històries eternes que representen tota una sèrie d’arquetips.

Disney va optar per una versió light dels contes populars però actualment estan apareixent noves versions amb un caràcter més adult i arriscat. Per això fa uns anys es va poder veure a la gran pantalla a una Caputxeta vermella més sensual i amb una lectura més adulta. Catherine Hardwicke es va atrevir a recuperar les referències a la violència, al sexe i, fins i tot, al canibalisme que es poden entreveure a la versió original.

- Advertisement -

Una altra història que es va vendre amb un final feliç, en realitat acaba amb la mort de la seva protagonista. Pocahontas, la jove princesa índia, en realitat va ser capturada pels anglesos i portada a Jamestown, on va ser convertida al cristianisme i batejada amb el nom de Rebeca. Després de casar-se va viatjar a Anglaterra per ser presentada davant del rei i durant el viatge de tornada, va morir de verola. La versió de Disney no mostrava res d’això, però una nova versió l’any 2005 dirigida per Terrence Malik, sí.

Recuperant la màgia

Tot i que no totes les adaptacions han perdut aquest punt fantàstic. Tornant a Peter Pan, Stephen Spielberg va rodar una pel·lícula basada en el famós conte de James Matthew Barrie, però posant de manifest que a vegades quan els nens es fan grans perden la seva innocència i deixen de creure. A Hook això és el que passa. En aquesta versió es pot veure com el nen que mai volia créixer, finalment es fa adult. Amb l’ajuda de la seva vella amiga Campaneta aconsegueix recordar qui era i d’on venia, recuperant així el seu jo infantil. A la versió de Spielberg se li han de sumar les de 2003 (Peter Pan: La gran aventura) i la de 2015 de Joe Wright (Pan).

L’excèntric director de cine Tim Burton va aportar una nova visió del caòtic i meravellós món d’Alícia al país de les meravelles i, en certa manera, com a la pel·lícula Hook, es va poder veure com la protagonista recordava la seva infància i recobrava la seva innocència gràcies als seus somnis i fantasies.

La llista de princeses Disney no deixa de créixer amb noves versions com la recentment apareguda Cinderella, adaptació del clàssic Ventafocs, aquesta vegada amb Cate Blanchett personificant a la madrastra. Aquest film va recuperar en part l’essència i estètica de les famoses pel·lícules de Dinsey. Dos dels clàssics que també es van reproduir l’any 2014 van ser la història de La Bella i la Bèstia i Maleficient amb Angelina Jolie en el paper de la bruixa de la Bella dorment.

Noves versions

De la mà de Tommy Wirkola, Hansel i Gretel van tornar per descobrir què va ser d’ells després d’enfrontar-se a la temible bruixa que va intentar menjar-se’ls quan eren petits. En aquesta nova adaptació, els dos germans es converteixen en experts caçadors de bruixes i viatgen pels pobles alliberant als vilatants d’aquesta amenaça. Com s’ha pogut veure en altres ocasions, en aquesta adaptació potencien la part més atrevida i sensual del conte. Sense perdre l’essència del conte original, en aquesta ocasió la lluita entre el bé i el mal es fa més explícita.

La sang, els elements gore i sobretot, molta acció, es combinen per presentar una nova versió dirigida a un públic més adult però que, no obstant això, acaba amb un final feliç i, com és típic en aquestes grans produccions, oberta per no privar-se d’una possible segona part.

El conte de Les mongetes màgiques és un altre que es va reinventar i que es va estrenar als cinemes. Amb el títol Jack el matagegants, un jove granger obre una porta entre el món dels humans i el dels gegants i una antiga guerra torna a submergir el món en la foscor. Només amb el seu valor pot salvar-los a tots i convertir-se en llegenda.

L’any 1900 es va publicar la primera versió de El Meravellós Mag d’Oz escrita per Lyman Frank Baum, que va obrir les portes als seus lectors del món d’Oz i al costat de la petita Dorothy tots van poder unir-se a ell. La primera adaptació cinematogràfica, quasi és més recordada que la pròpia novel·la i va permetre visualitzar el que abans només estava en paraules. Gairebé setanta anys després, de la mà de Disney aquell meravellós món va tornar a materialitzar-se per explicar la història des de zero i ensenyar com un jove de Kansas va arribar a convertir-se en el famós mag d’Oz.

- Advertisement -
Luana Valls
Nascuda al Brasil la Luana Valls és graduada en Periodisme, Cinema i Televisió per la Facultat de Comunicació Blanquerna. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació escrits com el 'Diari Ara' i 'El Periódico' i també té experiència en el camp del cinema de la mà de la productora catalana Batabat i realitzant la cobertura informativa de festivals de cinema arreu de Catalunya. Des del principi, unida a aquesta aventura cinèfila amb ganes i il·lusió

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents