Els arquitectes anònims del referèndum de l’1-O

Com pot ser que, malgrat la vigilància policial, les urnes de l’1-O arribessin al seu destí? La resposta té forma de piràmide, una piràmide invisible de ciutadans -compradors, distribuïdors o simplement custodis- amb tres noms en clau al vèrtex: Lluís, Marc i Guti. La piràmide invisible. Les urnes de l’1-O posa cara o veu, per primera vegada, a algunes de les persones que en van formar part. I desvela, en exclusiva, el nom de dos líders independentistes que van actuar com a cervells de tot l’operatiu. Aquest dimarts 27 de setembre, a les 22.05, el Sense ficció estrenarà el documental produït per TV3 i amb la col·laboració d’El Terrat (The Mediapro Studio). La direcció i el guió han anat a càrrec de Tian Riba i reconstrueix el mapa de l’organització clandestina de la consulta i descobreix els secrets de l’operatiu civil que la van fer possible.

“Em va trucar la policia francesa i em va demanar per què volíem aquelles 10.000 caixes que eren a la duana. Jo havia sentit dir que una colla castellera feia els 20 anys i a la celebració hi hauria 10.000 castellers. I se’m va ocórrer dir que eren per construir un gran castell amb caixes i que després n’hi donarien una a cadascun dels participants.” Així van arribar a la Catalunya Nord les urnes empaquetades per votar l’1 d’octubre del 2017. I el protagonista de l’anècdota és també una de les tres persones que eren al capdamunt de la piràmide ciutadana que ho va fer possible. De nacionalitat francesa, encara fa servir el seu nom en clau, Marc. El va contactar en Lluís, que va comandar la primera part de la “piràmide de les urnes”. És la primera vegada que en Marc en parla a la televisió, i ha decidit explicar-se d’esquena “perquè només soc un de tants”.   

Amb el Marc, en Tian Riba, director i conductor del documental, visita per primera vegada el magatzem mare d’Illa, a la Catalunya Nord, on es van guardar les 800 caixes amb les urnes arribades des de la Xina a finals de juliol del 2017. Van sortir a l’agost a través d’una teranyina formada per voluntaris d’arreu.  

A l’Àngel Baró, de Cadaqués, li va tocar entrar-ne unes quantes per Portbou: per precaució, va etiquetar les caixes amb un logotip fet a imitació de la marca Leroy Merlin. Però ningú li va demanar res. Al cap d’uns dies, un conegut del Port de la Selva li va trucar per entregar-n’hi unes quantes: “Gràcies a nosaltres -em va dir- vosaltres podreu votar. I resulta que eren les que jo havia entrat per la frontera! Encara no sé com l’hi van arribar.”

Un cop a Catalunya, les caixes es van repartir en vuit magatzems principals. El responsable del magatzem d’Osona revela que el propietari “no sabia que eren allà, i encara no ho sap”. Recorda que van distribuir centenars de voluntaris a les carreteres per on havien de circular els camions que les portaven per avisar dels possibles moviments de la policia. D’aquests vuit locals principals, les urnes es van tornar a distribuir en 40 magatzems més petits. I d’allà, a través d’enllaços no identificats, fins a les persones que les havien de guardar a casa fins al dia o la nit abans de la consulta: “A mi em van contactar per recollir nou urnes en un pàrquing i qui me les va entregar em va dir que no sabia què n’havia de fer, jo”. “Em van trucar i em van demanar si sabia d’alguna persona de confiança per fer una feina i vaig dir: ‘Jo mateixa’”. “Rebo una trucada i em diuen que em porten botifarres i aquesta persona m’apareix amb un cotxe ple d’urnes tapades amb una manta.” Són alguns dels testimonis dels voluntaris que van fer d’últim esglaó. Moltes van optar per guardar-les al maleter del seu vehicle.

El documental revela el nom de la persona que va donar llum verda a la piràmide invisible de ciutadans anònims. Però també el nom d’una de les tres úniques persones que, des de l’àmbit polític, coneixien tots els detalls de l’organització del referèndum, i que va gestionar la provisió d’urnes, de paperetes i del cens electoral sense que cap dels responsables de cada compartiment sabés ni qui eren els altres ni què feien exactament.

Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents