El cinema català porta nom de dona, i no només perquè el film que avui recomanem es tituli Júlia Ist, sinó perquè la protagonista de la pel·lícula n’és també la directora, Elena Martín, que juntament amb Estiu 1993 de Carla Simón, a punt d’estrenar-se, representa una nova generació de dones directores que trepitgen amb força i triomfen als festivals per on passen.
Júlia Ist explora el pas de l’adolescència al món adult a través d’una experiència que molta gent ha passat. Júlia està a punt de marxar d’Erasmus a Berlin (d’aquí el títol que es podria traduir com “Júlia és”), on s’haurà d’acostumar a una nova vida ben diferent de la que deixa a Barcelona, on viu amb la família i el seu xicot.
A partir del recull de les experiències del dia a dia a la universitat, els conflictes amb els companys de pis, les festes amb la nova colla berlinesa, Elena Martín descriu la transformació personal de Júlia, en un film de tall realista i subtil.
Si encara no us heu animat a veure-la, us deixem amb algunes raons més per veure Júlia Ist.
La directora
Elena Martin és una jove realitzadora catalana que es mou entre el cinema i el teatre, ja sigui com a autora o intèrpret. El seu paper més destacat en el cinema és el paper d’Àgata a l’exitosa Les amigues de l’Àgata, una de les cintes més indies del panorama català. Júlia ist és el seu debut com a directora. En el camp teatral és la fundadora d’Els malnascuts, un laboratori de creació escènica per a gent jove (fins als 30 anys). Martín ha presentat darrerament l’obre Like si lloras a la Sala Beckett.
Erasmus al cinema
La cinta d’Elena Martín pren com a punt de partida les noves oportunitats que es generen per una estudiant d’Erasmus com a conseqüència del trasllat a una ciutat nova, nous amics… I com Júlia va descobrint-se a ella mateixa en aquesta nova conjuntura. El projecte Erasmus ha estat també l’excusa d’altres pel·lícules. La primera a destacar seria un altre projecte català titulat Mi loco Erasmus de Carlo Padial, una mena de baixada als inferns d’un documentalista incapaç d’acabar un treball sobre les festes dels estudiants europeus a Barcelona. Menys interessant seria Una casa de locos, una tòpica comèdia francesa sobre joves Erasmus.
L’altre cinema català
Aquest mes de juny arriben dues de les millors pel·lícules catalanes de l’any: Julia ist i Estiu 1993. Dues cintes que no haurien de tenir por d’enfrontar-se a Incerta Glòria ni a les sales ni, evidentment, als premis Gaudí (i esperem que esgarrapin alguna cosa també als Goya). Les dues, seguint potser la política promocional d’Albert Serra, s’han presentat a festivals internacionals abans d’arribar a la cartellera. Júlia Ist va ser una de les triomfadores del festival de Cinema de Málaga. En aquest mateix festival és on Estiu 1993 va guanyar com a millor pel·lícula havent passat, prèviament per la Berlinale on es va fer amb el premi a la millor Opera Prima. Posteriorment totes dues van ser presentades al Festival de Cinema d’Autor de Barcelona.
