Ambientada a la Polònia post-caiguda del mur, Estados Unidos del amor és un melodrama amb tints de cinema social que mostra el desencant i la frustració de la població que viu al bloc soviètic. Ho fa a partir dels desitjos insatisfets de quatre dones de diferents edats i condicions que conviuen en un mateix bloc d’apartaments.
Amb aquest film, el polonès Tomasz Wasilewski va guanyar el premi al millor guió al Festival de Berlín del 2016. Us donem algunes raons per anar-la a veure.
Un retrat en femení
Wasilewski ha optat per explicar, de forma fragmentada, la història de quatre dones que intenten sobreviure en un context de repressió sexual i amors insatisfets. Una d’elles s’enamora d’un capellà, l’altra, d’edat més madura, se sent atreta per la seva jove veïna, la tercera és una professora d’institut que s’ha liat amb el pare d’un alumne. Són històries properes al melodrama, però tractades amb una cruesa i fredor insòlites.
Crítica social
I és que Wasilewski ha trobat un interessant equilibri entre el melodrama, que ens mostra l’exaltació sentimental de les protagonistes, amb el retrat i la crítica social d’un moment històric en el qual Polònia, com d’altres països comunistes, havia de fer front al desencant d’un moviment fallit i l’entrada de nous valors occidentals incerts.
Testimoni d’una època
Estados Unidos del amor ens presenta la Polònia post-comunista que tot just s’obre a les influències occidentals. El desig d’aconseguir uns texans, les primeres cintes de VHS que permeten veure cinema americà i també pel·lícules pornogràfiques, les cançons de Whitney Houston, la moda de l’aeròbic són elements que descriuen amb fidelitat una època de transformació social i econòmica.
Influències del cinema europeu
En aquest film hi conflueixen una sèrie d’influències estètiques que, totes barrejades, li donen al film un aire particular. És obvi que Wasilewski s’ha emmirallat en la tradició del cinema social europeu i molt especialment en l’onada de cinema romanès que, des de fa una dècada, ens parla del desencant d’una societat que no ha aconseguir aixecar cap. A nivell formal, però, Estados Unidos del amor també veu d’altres fonts, com per exemple el nou cinema grec, i la seva tendència a l’estranyesa. Autors com Ulrich Seidl també semblen una influència d’aquest film que carrega les tintes contra els seus personatges, mostrats amb força crueltat i fredor.
