Per Judith Vives i Jesús Gonzàlez
Amb vuit pel·lícules en la seva filmografia, l’obra del director Sharunas Bartas és pràcticament desconeguda pels nostre verals. Un cicle organitzat conjuntament pel Festival de Cinema d’Autor de Barcelona (DA) i la Filmoteca de Catalunya ha permès, a molts, descobrir la figura d’aquest polifacètic cineasta lituà qui, a banda de dirigir, també fa d’actor, director de fotografia i músic. El cicle ha culminat amb l’estrena, en circuits comercials, de la seva darrera pel·lícula, Peace to us into our dreams. Us resumim les raons per veure aquesta pel·lícula en quatre paraules:
Catarsi
Peace to us into our dreams és, al mateix temps, una pel·lícula i una teràpia. Els protagonistes són un pare i una filla que, aïllats un cap de setmana al camp, intenten superar la mort de la parella i mare, respectivament. El dolor que va aflorant a la primera part del film es torna catarsi a la llarga conversa que mantenen en el tram final. Un conversa que supera les fronteres de la ficció ja que els intèrprets, el mateix director i la seva filla, també han passat per aquesta tragèdia.
Paisatge
Els protagonistes del film abandonen la ciutat per passar uns dies al camp. Bona part de la pel·lícula els mostra inserits en els paisatges que no són els seus, on resten perduts i no tenen altre remei que enfrontar-se amb els seus propis fantasmes i preocupacions. Es fa realitat l’afirmació de Bartas de no filmar espais naturals concrets, sinó les connexions que s’estableixen entre aquests espais i les persones. L’últim refugi, en oposició, serà la petita casa de muntanya on, a la nit i amb escassa il·luminació, es crearà l’entorn ideal per les confidències pare-filla.
Existència
La manca de comunicació, les dificultats per sentir i expressar sentiments o l’insostenible dol provocat per alguna pèrdua en el passat són alguns dels temes al voltant dels quals giren les pel·lícules de Sharunas Bartas. I en aquest context, els personatges s’interroguen (i ens interroguen) sobre el sentit de l’existència.
Autoria
El director Sharunas Bartas, lituà de formació russa, renúncia a la narrativa clàssica per acostar-se a unes formes cinematogràfiques més lliures i poètiques que enfronten l’espectador amb les imatges per tal que cadascú construeixi el seu propi recorregut i cerqui el significat entre els buits i silencis. Un repte intel·lectual que convida l’espectador a viure una experiència diferent de la mà d’un autor a descobrir.
