today-is-a-good-day

Quin gust tenen les margarides?

- Advertisement -

Aquesta sèrie de la productora gallega CTV es va estrenar a escala mundial a Netflix el 29 de març del 2019 sota el títol Bitter Daisies sent la primera sèrie en gallec en aquesta plataforma, i des de llavors s’ha col·locat entre les 10 sèries més vistes al Regne Unit, s’ha pogut veure en més de 180 països. És una producció de CTV, TGV i Comarex (productora i distribuïdora mexicana), protagonitzada per Maria Mera (El desconocido, 2015), Tony Salgado (Vivir sin permiso, 2018), Miguel Ínsua (La Unidad, 2020), Ricardo de Barreiro (Fariña, 2018) i amb la col·laboració especial de Nerea Barros (La isla de las mentiras, 2020). Són 6 capítols de thriller policial escrits per Ghaleb Jader Martínez (Dalia, a modista, 2016-2017) sota la direcció de Miguel Conde (Pequeñas coincidències, 2016) ornamentats per una estètica i uns paisatges que reflecteixen molt bé els exteriors d’unes localitzacions gallegues precioses. L’acció se situa a pobles propers a la capital gallega amb una marcada denominació d’origen, pura essència rural.

La trama se centra en la figura de Rosa Vargas (María Mera), una agent novell de la Guàrdia Civil enviada a un petit poble de l’interior de Galícia, Murías, on gairebé mai passa res, on tots es coneixen però a la vegada cadascun té alguna cosa a ocultar. La Rosa ha d’investigar la desaparició de Marta Labrada (Paloma Saavedra, Serramoura, 2018), una jove sense família, outsider, treballadora d’una gasolinera i conflictiva, a qui aparentment ningú està interessat a trobar. Un cas senzill que es tornarà més fosc i perillós a mesura que va avançant la investigació i endinsant-se en tot un seguit de fets basats en xantatges, prostitució, drogues, assassinats… tots ocults fins a aquell moment. L’evolució dels personatges és el que va marcant els diferents traços de la història amb què, com a espectador, et quedes enganxat veient com traspuen els secrets i la set de venjança de cada un d’ells. Una Rosa Vargas que, a priori, sembla una dona freda, forta, de poques paraules però amb molts recursos, que es dedica la seva feina i que arrossega un passat traumàtic, esdevé a poc a poc i amb el transcurs dels capítols, una caixa de sorpreses, i ens va descobrint el que amaga. I és que el que mostra no és el que realment porta dins seu. Una bomba a nivell emocional, de rellotgeria, que de cop explota. El seu protagonisme està molt ben acompanyat de grans interpretacions com les de Mauro (Toni Salgado), Alberte (Miguel Insua), Bernabé (Denis Gómez) i Ana (Nerea Barros). Amb tots el personatges presentats es van desplegant un seguit de fets paral·lels: pràctiques fetitxistes d’un oficinista, la sospitosa conducta d’un professor de literatura, la desaparició de la gosseta Dori, l’existència d’un bordell a les afores del poble, el tancament d’una granja de pollastres… cada una d’aquestes petites dosis de suspens creades per uns personatges que aporten una gran credibilitat alhora de construir i donar vida a les trames, així com una gran aposta per a un elenc gallec i de joves talents.

- Advertisement -

- Advertisement -

Una minisèrie adictiva, que malgrat l’excés de durada dels seus capítols, i malgrat l’absència de figures rellevants i d’un pressupost elevat per a la realització, funciona perfectament i és equiparable a qualsevol altre bon thriller. Una trama sinuosa fonamentada en un gran guió per a un thriller lent, meditatiu i que recorda als nòrdic noirs. Un projecte petit i local, però que demostra que pot ser també internacional, que convenç a un target tant autonòmic com al d’una plataforma global. Unes trames que es couen a poc a poc amb un ‘tempo’ pausat que arriba gota rere gota a l’espectador i aconsegueix un equilibri perfecte creant tensions i una atmosfera prou fosca perquè agradi tant a un públic acostumat al ritme frenètic com a un més generalista. El fet que cada capítol comenci amb una ressenya al poema immortal de Dante Alighieri, La Divina Comedia, ajuda a crear aquesta atmosfera fosca i peculiar que té la sèrie.

En definitiva, O sabor das margaridas manté l’atenció i la intriga farcint les trames de silencis, ocultacions, desaparicions, l’ús simbòlic de pintura vermella, troballes macabres, ritus satànics… Així mateix, amb una Rosa Vargas que arriba al poble amb els seus propis secrets: una misteriosa gravació, una foto que no se’ns mostra, uns somnis que la persegueixen, aparicions, i un seguit de fantasmes interiors que l’obsessionen… Un seguit de fets que afavoreixen una obscuritat que acaba confinada en una simple distracció i que ens va instal·lant en pistes falses, en un univers on tothom pot ser culpable. Però la veritat és que no s’acaben de resoldre tots aquests fils i en queden molts sense enllaçar. Un univers fosc que dona peu a la possibilitat d’una segona temporada.

Veredicte

Agradarà: Als que els agradi el cinema negre ortodox i ben fet.

No agradarà: Als que busquin rapidesa i acció.

Enganxòmetre: 6

Nota: 6.5

- Advertisement -
Ingrid Centena
Diplomada en Humanitats i Màster en Gestió Cultural. Les seves passions: llegir, escriure i la cultura en general. Enamorada del cinema i de les sèries… Què tria? El cinema a les sales de cinema i les sèries a les diverses plataformes actuals. Li apassiona el gènere negre, el terror i la psicologia, i són aquestes tres coses les que li agrada trobar a la pantalla, gran o petita. El temps que li ofereix la vida el dedica en gran part a la seva feina a la Direcció de Serveis de Formació a la Diputació de Barcelona, a la tasca com a mare i a les ja citades passions

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents