L’estrena de Druk, de Thomas Vinterberg, m’ha fet pensar en el Dogma 95 (Dogme 95), que no és un virus sinó un moviment cinematogràfic, com tothom sap, nascut amb unes regles molt estrictes. Publica fins i tot un manifest, encapçalat per Lars von Trier i el mateix Vinterberg i recolzat per un grup de directors danesos. D’alguna manera, gairebé tots els impulsors han abandonat ara el moviment, tot i que s’estengués a tot arreu. Amb objectius avantguardistes, el manifest i sobretot l’anomenat vot de castedat obligava en essència a això: fer pel·lícules de qualitat amb pressupostos baixos i respectar el material rodat sense alteracions en la postproducció. S’havien d’utilitzar escenaris naturals, amb càmera en mà, so directe i sense musicalitzacions ni editatge posteriors. Tampoc podia ser de gènere. Algunes de les pel·lícules van fer trampes, fins i tot alguns fundadors. El Dogma 95 va ser possible gràcies als nous avenços de la senyal digital i, des de bon principi, van intentar seguir els mateixos postulats de la nouvelle vague francesa (el qual anava contra l’anomenat cinema de papà) però amb millors mitjans tècnics. Jean Luc Godard n’era el màxim referent. De fet, era una revolta contra el cinema imperant i, en el fons, una ben calculada operació de màrqueting, que va canviar algunes regles del cinema, de la mateixa manera que ara els influencers estan canviant els conceptes anquilosats de la televisió convencional. En el món actual tot és efímer.
El Dogma 95, com a moviment, es va dissoldre el 2002. La primera pel·lícula va ser Festen (La celebración – 1998) de Vintenberg i va guanyar el premi del jurat de Cannes. Lars von Trier va fer Los idiotas i tots dos van tenir seguidors a tot arreu, Espanya inclosa (Juan Pinzás). Necessitaven tenir un certificat, una mena de denominació d’origen, per ser considerades Dogma i moltes van ser rebutjades.
Fa temps que Thomas Vintenberg tampoc fa pel·lícules Dogma 95. Això no vol dir que no sigui uns dels directors actuals a tenir en compte, encara que la seva carrera sigui molt irregular. Ho proven films com Querida Wendy, La caza, El submarino, Kursk, La comuna o una nova versió de Lejos del mundanal ruido.
Druk (Otro trago) és una pel·lícula més, que no li portarà cap glòria a la seva carrera. Parla de la teoria que la gent necessita tenir una quantitat mínima d’alcohol a la sang (0.5%) per estar en plena forma, coincidint amb els mínims de la DGT per conduir. Discutible, oi? Jo penso que pot agradar a aquells que els agradi el mam i avorrirà aquells que no se la creguin, És un film més aviat insípid, a anys llums de l’etapa creativa del director, i que del Dogma 95 no té res de res. El Dogma ja ha passat a la història.
