today-is-a-good-day

Què passa al cervell quan fem una marató de sèries?

- Advertisement -

Antigament les maratons de sèries o de pel·lícules eren una cosa de friquis amb poca vida i molt de temps. Error! Gràcies a les plataformes hem comprovat que les maratons de sèries o pel·lícules són per a tots aquells disposats a enganxar-s’hi i perdre’s dins una ficció. No cal estereotipar el perfil d’un consumidor compulsiu de sèries perquè, poc o molt, tots ens hi hem acabat tornant. Ara bé, què li passa al nostra cervell quan, en lloc de dosificar els visionats, ens polim mitja sèrie d’una sola tirada?

Ja sigui per vici o per evitar espòliers a les xarxes, tots tendim a pensar sovint en “un episodi més i me’n vaig al llit”. Des del naixement de les plataformes, l’accés a productes audiovisuals ha estat molt més senzill i la televisió convencional ha quedat relegada a un segon pla. A més, la crisi sanitària de la Covi ha provocat un gran augment de consum de material en streaming.

- Advertisement -

Gràfica consum plataformes

- Advertisement -

Un estudi de Netflix va estimar que l’any 2017 els usuaris de Netflix junts arreu del món consumeixen la seva plataforma al voltant d’un bilió d’hores diàriament. En enquestes més recents de la mateixa plataforma es determina que cada usuari consumeix una mitjana de 4 a 5 hores diàries i que la majoria d’usuaris tendeixen a mirar més d’un episodi seguit en lloc de dosificar el contingut. Les temporades d’una sèrie no se solen allargar més d’una setmana essent les categories de ciència-ficció, terror i thriller les més comunes. Per exemple, les xifres van estimar que prop de 361.000 persones a EUA van veure la segona temporada sencera d’Stranger Things el mateix dia de l’estrena.

Els experts comenten que fer maratons de sèries o pel·lícules provoca un doble efecte al cervell. Per una banda provoca felicitat i fa pujar la dopamina, però també provoca cansament i sovint un abatiment emocional provocat per la falta de contingut emocionant. La Dra. Renee Carr, psicòloga clínica comenta que “la dopamina dona al cos una recompensa natural i interna de plaer que alhora reforça la participació continuada en aquesta activitat. És el senyal del cervell que comunica al cos: “Això mola. Continua!” Quan veieu el vostre programa preferit, el vostre cervell produeix dopamina contínuament i el vostre cos experimenta un efecte similar al del consum de drogues. Experimenteu una pseudo-addicció al programa per la dopamina”.

Cervell activitat sèries

A part d’això, en plena societat de l’estrès i les obligacions (principalment laborals), les sèries ens ofereixen un moment de refugi de la realitat i de desconnexió. A més, està demostrat també que consumir els mateixos productes que les nostres amistats o coneguts propicia la socialització espontània i més enllà de l’entorn professional. Ara bé, també s’ha d’anar en compte amb l’altra cara de la moneda: l’aïllament. Es tracta del fet que la TV no substitueixi les relacions socials, sinó que les propiciï i les animi.

Ara bé, com tot, les maratons també tenen una part negativa dins el cervell. No us ha passat mai que quan acabeu una sèrie que us ha fet gaudir us sentiu tristos, buits o, fins i tot, perduts? Aquest estat es diu depressió situacional. Evidentment no té res a veure amb les depressions clíniques, però sí que fa que l’estimulació del nostre cervell baixi, de la mateixa manera que passa amb altres tipus de depressions. En un estudi de la Universitat de Toledo, es van identificar 142 maratonians de sèries d’un total de 408 participants. El grup de maratonians va notificar uns nivells d’estrès i ansietat molt més alts que aquells participants que solien dosificar més les sèries.

Així doncs, a favor de les maratons de sèries o pel·lícules? Sempre. Ara bé, s’han de tenir en compte certs límits i anar alerta amb les addiccions i l’aïllament. Com gairebé tot en aquesta vida, els excessos mai són bons!

- Advertisement -
Irene Solanich
Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents