today-is-a-good-day

Què fa un/a director/a de cinema? (2) La direcció d’actors

- Advertisement -

Les pel·lícules són sistemes; cada element depèn i està condicionat pels altres, que en bona mesura determinen el seu bon (o mal) funcionament. Això és encara més cert pel fet que el cinema és un art col·lectiu, els oficis del qual no s’exerceixen de manera aïllada, sinó conjunta i interrelacionada.

Les interpretacions dels actors i actrius, per exemple, no es poden entendre del tot si no es té en compte el paper que hi juga el guió (que defineix en primera instància el personatge), el muntatge del film (amb el qual se seleccionen les millors o més apropiades repeticions d’una presa) o, per suposat, la direcció. I és d’aquesta última de la que volia parlar avui; com sempre, molt breument.

- Advertisement -

Diguem d’entrada que hi ha director(e)s més i menys intervencionistes amb les actuacions. Però fins i tot els que donen més llibertat als intèrprets estan aplicant un determinat tipus de direcció que imprimirà un estil particular a la pel·lícula. A l’altre extrem, hi ha els que arriben a controlar cada moviment dels actors. Són els Kubrick, Ozu o Hitchcock. Aquest últim va arribar a dir, famosament, que els actors “són bestiar”.

- Advertisement -

Hitchcock era un cineasta que feia les pel·lícules al seu cap. Sabia exactament allò que volia en termes expressius i com aconseguir-ho estèticament. Per a ell, el rodatge era només el moment de la materialització d’aquestes idees preestablertes, i no hi havia lloc per a la improvisació o les proves. És clar que controlar els detalls resulta fàcil quan es tracta de dir-li a una càmera per on ha de circular, però treballar amb persones no és tan senzill, i encara menys si es tracta de gent amb opinions pròpies i la força necessària per a fer-les sentir (o, fins i tot, imposar). Per això al director britànic li costava treballar amb estrelles de la pantalla.

És també famosa l’anècdota d’un actor que li va preguntar quina era la seva motivació (típic dubte dels actors del ‘mètode Stanislavski’, preocupats per allò que mou internament els seus personatges a comportar-se com ho fan), a la qual cosa Hitchcock va respondre: La teva motivació és el teu salari. A Hitchcock no li calia que els actors entenguessin les situacions dramàtiques, tan sols que seguissin les seves instruccions. El testimoni de Barbara Bel Geddes, l’actriu que va donar vida a la Midge de Vertigo (1958), ho constata. “Hitchcock era un director fantàstic!”, explica.Recordo que el primer dia em va fer riure perquè se’m va acostar i em va dir: “No actuïs! No actuïs!” I no em va dir res més. Hi havia una escena en què la Midge està parlant i dibuixant alhora sobre una taula de dibuix”.

“Ell em dia: ‘Barbara, mira cap amunt’. I jo mirava cap amunt”.

“’Bárbara, mira cap avall’. I jo mirava cap avall. ‘Ara mira cap a la dreta’. I jo mirava cap a la dreta”.

“’Talleu! Ha estat molt bé’. I allò va ser tot!”

- Advertisement -

El moment en què la Midge aixeca subtilment la vista de la seva taula de dibuix ve després que haguem vist i sentit l’altre personatge de l’escena, el Scottie, de qui la Midge n’està enamorada, dir que encara està solter perquè ella el va deixar. Aquest ‘mirar cap amunt’ de la Midge vol transmetre els seus sentiments: la sorpresa, el dolor, el penediment. I ho aconsegueix a la perfecció, malgrat que Bel Geddes no tenia ni la menor idea de per què ho estava fent!

- Advertisement -
Jordí Codó
Jordi Codó és llicenciat en Comunicació Audiovisual i en Estudis de l’Àsia Oriental. És col·laborador docent de diversos centres universitaris catalans, on parla de cinema tant des del punt de vista estètic com industrial. Escriu a la revista en xarxa de CineAsia i té publicats diversos articles i capítols de llibre sobre els cinemes del nostre llunyà Orient. És un cinèfil d’allò més eclèctic (li encanten Star Wars i Tarkovski) i un àvid acumulador de DVDs, però no té temps de veure tot allò que es compra. Espera que quan la seva filla creixi, vegi les pel·lícules amb ell. Il·lús...

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents