Aquest cap de setmana vaig revisionar una de les meves pel·lícules preferides, i que afirmo des de ja, que amb el pas dels anys hauria de ser un film de culte. Parlo de Píxels. I direu… per què una peli en format comèdia amb Adam Sandler, Peter Dinklage (Tyrion a Joc de Trons) o Kevin James ha de ser una peli de culte? Doncs molt senzill, per la temàtica.
A Píxels es retrata i s’explica què eren els videojocs quan van començar, com hi havia ja campionats del món i sobretot el que avui diem e-sports. Veiem que no és res nou ni que s’hagi inventat ja. Estrelles d’avui que guanyen milions d’euros que no tinc massa clar si en un cara a cara en els jocs clàssics serien capaços de guanyar al macarra que estava tot el dia al saló de les recreatives i que jugava hores i hores als últims jocs amb només una moneda de 20 duros. Màgia pura!
I aquesta màgia nostàlgica, adobada de personatges pixelats amb els quals tots hem jugat hores i hores, és el que fa de Píxels una peli de culte. Perquè el Donkey Kong actual, híper ben dibuixat mola, però està a anys llum del que et tirava barrils encesos. Ja fos en una Nintendo o en una maquineta d’un sol joc. El mateix amb Gàlaga, Paper Hunter, el gos del primer shotting amb perifèric de la nintendo… i encara més si tirem enrere i anem als cèlebres personatges dels Amstrad, Comodore o Spectrum… per no parlar de l’Atari.
I tot amanit amb una història rocambolesca que ens col·loca a un friqui salvant el món. Més ben dit, un equip de friquis. I és que, amics i amigues, qui em coneix sap que és una frase que dic des de fa temps, i és que algun dia, més aviat que tard, els friquis dominarem el món. De moment, per la porta del darrere, la nostra cultura de superherois i companyia ja l’hem colat a les pelis més taquilleres, els streamings de videojocs ja estan gairebé empatats amb el futbol com emissions que donen més diners… i ja tothom idolatra personatges que fa una dècada no els hi haguessin donat ni el bon dia.
Quan la truita s’hagi acabat de girar del tot, Píxels rebrà el lloc que es mereix i recordarem James com un dels grans presidents de la història cinèfila dels Estats Units, al nivell de Harrisson Ford a Aire Force One. Fins llavors… crispetes i Star Wars!
