Amb Toy Story (1995) vam descobrir que la màxima aspiració d’una joguina era ser jugada. Per la mateixa regla de tres l’aspiració d’una salsitxa ha de ser ser menjada… però no tot és tan bonic com sembla. Explicar la trista vida d’un hot-dog és l’objectiu del film d’animació Sausage party (que en anglès és una expressió que es fa servir quan en un reunió social hi ha més homes que dones… Una cosa així com una festa de penis). Darrere aquesta cinta d’animació hi ha un mestre en l’art de la irreverència en pantalla gran com Seth Rogen que fa poc va revolucionar mig món amb la polèmica The interview on es va atrevir a mofar-se del Suprem Líder Kim Jong-un. Rogen és el creador d’aquesta història que pretén que ens ho passem bé a costa de Pixar i les seves fantasies animades tan lloades per tothom. La pel·lícula ha estat qualificada amb un R, que segons els censors nord-americans vol dir que els menors de 17 anys no la poden veure solets per que el llenguatge explícit i les insinuacions sexuals entre la salsitxa i el panet són una mica massa evidents.
Els directors no han estat molt subtils en fer que els buns (panets per fer frankfurts) tinguin una evident semblança a les vagines… i les salsitxes doncs ja us ho podeu imaginar. L’argument de la pel·lícula gira al voltant d’una colla d’aliments que pretenen arribar al gran més enllà (great beyond) quan són agafats per Déu. Déu és una dona anant a comprar al supermercat i el gran més enllà és ser triturats o tallats a trossos a la cuina per després ser fregits, mastegats i digerits pels malvats humans… però tot això no ho saben quan estan a les lleixes enamorant-se. Més enllà de les referències sexuals hi haurà humor negre amb referències racials ja que Eduard Norton posa la veu a un bagel a la secció Kosher que estarà en constant discussió amb un pa de pita en una clara referència a l’enemistat entre jueus i musulmans. Altres veus destacades són les del mateix Seth Rogen, James Franco, Kristen Wig com a panet protagonista i Salma Hayek fent de taco mexicà. Conrad Vernon (Shrek 2, Madagascar 3) Greg Tiernan (Thomas & Friends) són els directors d’aquesta anada d’olla en dibuixos animats, dos noms que saben el que és estar “darrere les càmeres” de productes d’animació.
La cinta es va pre-estrenar al festival texà South By Souhtwest i va acabar amb crítics i públic aplaudint a les butaques. Les primeres reaccions apunten a un humor intel·ligent (malgrat el poc pudor) i a la vegada una bona pila d’escenes absurdes per no fer-nos parar de riure. El missatge que hi ha darrere de tot plegat és ben clar: Déu no existeix i si existeix no és tan bon com ens el pinten… Haurem d’esperar fins el 7 d’ctubre per menjar-nos aquesta animalada animada.
