Els ‘excessos’ policials no són només un afer que veiem a les notícies dels Estats Units. I aquesta realitat és la que pretén posar sobre la taula el documental Els nostres George Floyd que TV3 estrenarà al programa de documentals Sense Ficció el dimarts 1 de febrer.
Segur que ho recordeu. “I cant breath” (no puc respirar) van ser les últimes paraules de George Floyd, ofegat per un policia amb el genoll quan era a terra emmanillat. Floyd va morir a Minneapolis, als Estats Units, i la seva mort per la brutalitat policial va activar un esclat de fúria i reivindicació entre la població afroamericana, un cop més sota el lema ‘Black lives matter’.
També a Catalunya, i a Espanya, hem tingut mobilitzacions i protestes pels nostres George Floyd: persones racialitzades que han estat víctimes de la brutalitat policial i han mort al carrer, a les comissaries o en centres d’internament per a estrangers. Noms que amb prou feines han transcendit més enllà de nuclis de familiars, amics i organitzacions solidàries. Casos no investigats adequadament, pels quals ningú ha estat responsabilitzat i que no han obtingut explicació satisfactòria malgrat les nombroses proves d’irregularitats detectades. Casos que investiga la mateixa policia.
Els nostres George Floyd, dirigit per Marc Almodóvar i Ricard González, recull les històries d’alguns d’aquests morts, alguns joveníssims, que han mort sota custòdia policial. La majoria, després de detencions o identificacions per perfil ètnic. Des del 2010 hi ha hagut a Espanya 65 morts sota custòdia, segons una llista oficial que no inclou diversos casos denunciats.
