Recordeu les sales plenes per l’arribada d’una gran estrena? L’olor de crispetes? Els nervis per saber si davant teu s’asseurà un noi de 2 metres o al costat un talòs que mira el mòbil? Sembla que faci una eternitat que no anem al cinema… I és que el tancament de les sales per la crisi sanitària del Coronavirus ens ha deixat una situació inèdita i desoladora. Tot aturat i sense saber quan què passarà amb el nostre cinema de capçalera. I al rerefons, la gran pregunta: quan i sobretot com tornarem a la normalitat?
Primer de tot heu de saber que soc un optimista de mena i per tant penso que la normalitat tornarà. Omplirem sales altre cop i seurem al costat de desconeguts sense mirar-los amb cara de “és un potencial psychokiller” o “tens el virus a la mirada” i sense estar pendents de si ha tocat molt la butaca amb les mans. Ara bé, soc optimista però no estúpid. El 2020 serà un any nefast pel cinema en general i pels exhibidors en particular. I el contrast serà mol bèstia perquè venim d’un 2019 que ha estat el millor any de la dècada amb un rècord de 105,5 milions d’entrades venudes (que signifiquen 624 milions d’euros) a l’estat espanyol.
https://elcinefil.cat/2020/02/28/2019-lany-mes-cinefil-de-la-decada/
Com haurem d’anar al cinema?
La resposta a la pregunta és: ara mateix, amb tot Catalunya a la Fase 1 o 2 ja es pot. Ara bé, com es pot? Analitzem fase a fase la manera amb la qual tornarem a les sales.
Fase 1
Es pot anar als cinemes però sense servei de bar i amb mascareta. Les sales podran obrir un terç del seu aforament, amb un màxim de 30 persones per sala que tingui seients en zones tancades. En els espectacles a l’aire lliure s’amplia l’aforament a les 200 persones.
Fase 2
Tots els cinemes podran vendre entrades sempre que comptin amb butaques preassignades i no superin un terç de l’aforament. És a dir, s’amplia l’aforament de 30 persones màxim a un terç de l’aforament de les sales i sempre deixant dues butaques entremig de cada espectador.
Fase 3
Obertura dels cinemes amb normalitat. Malgrat encara no s’han donat condicions excepcionals específiques, tot indica que quan s’arribi a aquest estadi es podran obrir els cinemes de la mateixa manera que ho feien abans del confinament.
L’objectiu de tot plegat, òbviament, és evitar aglomeracions i anar al cinema amb el màxim de garanties de no propagar més el virus. Els exhibidors hauran de prendre mesures higièniques extres i disposar de mampares al taulells dels bars. La desescalada va a dues velocitats (àrea metropolitana de Barcelona i la resta de Catalunya). Això vol dir que, en el millor dels casos, s’hauran perdut un mínim de 12 setmanes senceres de taquilla (els cinemes van tancar del tot el dia 14 de març). Molts cinemes, però esperaran a obrir la a Fase 2 ja que aixecar la persiana per un públic potencial de 30 persones per sala no els surt a compte.
Amb tot, haurem d’aplicar la màxima que tant hem sentit a les tertúlies dels mitjans de comunicació últimament. Vençut el virus real caldrà vèncer un virus encara més poderós: el de la por. Dit d’una altra manera: els cinemes no s’ompliran ni la primera, ni la segona, ni la tercera setmana des que s’aixequi el confinament. Anem a veure perquè.
I quan obrin les sales, què?
Quan, per fi, estigui permès anar al cinema tindrem “un problema” afegit que afectarà i molt la tornada a la normalitat: la sequera de grans estrenes. Els blockbusters que havien de marcar el primer semestre del 2020 estan tots ajornats. El nou James Bond, Black Widow, Mulan, Fast & Furious 9 i fins i tot films que havien d’arribar a l’estiu com la nova dels Minions o Top Gun: Maverick han decidit moure l’estrena del calendari mesos més endavant.
Així doncs, ens trobarem que durant la reobertura dels cinemes tindrem una important sequera d’estrenes. Ningú voldrà ser el primer. Les distribuïdores preferiran retenir les seves perles i treure-les al mercat quan la situació estigui mínimament normalitzada. Ningú es voldrà arriscar a cremar el seu producte durant les primeres setmanes “mortes”. Aquest fet provocarà una situació sense precedents: els cinemes no tindran res de nou per mostrar i caldrà tirar d’antigues estrenes… Potser tornem a veure reestrenats els film del març de 2020 (Onward, The invisible man The gentleman). Una altra alternativa seria col·locar a la cartellera reposicions de clàssics moderns o pel·lícules o iniciatives de proximitat fetes durant el confinament. La distribuïdora catalana A contracorriente ja ha anunciat, per exemple, que reestrenarà Cinema Paradiso. Les primeres estrenes al calendari ara mateix estan previstes pel 19 de juny (només dues) i pel 26 de juny (8 pel·lícules)
El futur llunyà
Com deia més al principi de l’article soc optimista de mena i no crec que el maleït virus ens canviï per sempre la manera de ser. Recuperarem la il·lusió per les grans estrenes i les sales s’ompliran de gent però això no vol dir que aquesta aturada passi de llarg sense efectes. És molt possible que alguns cinemes hagin de tancar per la inactivitat econòmica actual i la por posterior que, com hem dit, provocarà un retorn gradual als cinemes. Si tot va molt bé potser aquest juliol i agost ja veiem plenes les primeres sales. Si la incertesa continua caldrà esperar fins Nadal per tornar a veure cues a les taquilles.
A tot això no hem de perdre de vista que seria més que recomanable que els poder públics donin un cop de mà al que serà un dels sectors més castigats per tota aquesta crisi. La cultura en general i el cinema en particular hauran rebut una ferida molt lletja i profunda que s’haurà de curar, cicatritzar i després deixar enrere. Serà molt difícil perquè la població estarà empobrida i poruga però si volem que els cinemes continuïn estant allà haurem d’anar-hi i amb més freqüència. Ànims, paciència i que la Força en acompanyi.
https://elcinefil.cat/2020/04/15/el-cinema-catala-tocat-i-enfonsat/
