L’any 1950, en ple franquisme un rodatge va revolucionar la Costa Brava. Concretament la població de Tossa de Mar. La pel·lícula era Pandora i l’Holandès errant i l’actriu que va fer tot això possible és Ava Gardner. El film que va involucrar tota una vila que en aquell moment vivia principalment de la pesca va ser el primer que la popular actriu va rodar en color i va contribuir decisivament a l’entronament de la diva com un dels símbols d’aquell Hollywood dels grans estudis. Tot això va passar abans de Mogambo o La comtessa descalça, és a dir, va ser un pas necessari perquè la indústria nord-americana es fixés en el potencial interpretatiu i l’agressiva bellesa d’aquella actriu de Carolina del Nord.
El rodatge de la pel·lícula té infinitat d’anècdotes, però una de més interessants és que en plena dictadura es gravessin uns pescadors (reals) residents a Tossa xerrant en català com si allò fos el més natural del món. Part de la població va participar en la pel·lícula com a extres, fet que en aquell moment es llegia com una manera d’afegir realisme a la història. El que buscava la producció era un ambient bucòlic, de paradís perdut. Tossa és Port Esperança a la pel·lícula i el director Albert Lewin era conscient que una població com aquella, en una Costa Brava encara verge de turistes, evocaria aquell misticisme que recaria la pel·lícula.
Ava Gardner i Frank Sinatra: gelosia al Mediterrani
Una altra de les curiositats del rodatge va ser l’arribada de Frank Sinatra. Diuen les males llengües que l’actor i cantant, que en aquell moment festejava amb Ava Gardner, va patir un atac de gelosia. Els motius podríem dir que eren justificats, ja que la relació entre Gardner i el torero Mario Cabré, que també participava en la pel·lícula, sembla que van excedir l’estricta professionalitat. Segons va comentar la secretària de producció de Pandora, Angela Allen, a la biografia de l’actriu que va escriure Lee Server motius per “l’atac de banyes” no en faltaven. “Aquells dies de la primavera de 1950 van ser romàntics i estranys: ens deixàvem portar, i Ava ho feia més que ningú. Es va enamorar d’Espanya i tot el que oferia, inclosos els toros… i els toreros”. Gardner tenia llavors 28 anys i el torero 34 i potser el que passa a la Costa Brava es queda a la Costa Brava… El cas Frank Sinatra es presenta a Tossa per apagar l’incendi i ho fa amb un collaret de maragdes que pel que sembla va apaivagar la passió que havia sorgit entre Gardner i Cabré.
Més enllà de les anècdotes el film va funcionar relativament bé a la taquilla i, com hem comentat abans, va ser un dels principals causant de l’aura de sex symbol que va adquirir Ava Gardner. La crítica va elogiar en gran part la labor del director, el potencial de l’actriu i la força de les imatges de la Costa Brava van contribuir enormement a què el film fos considerat una peça bella i exòtica. El municipi de Tossa ret homenatge a tot plegat amb més art. L’any 1998 es va inaugurar una estàtua en bronze de l’artista Ció Albellí feta a mida natural amb la protagonista, Ava Gardner mirant la badia de la ciutat. Cada dia una bona pila de turistes recorden aquell rodatge i es fan fotos amb una de les actius més rellevants del Hollywood dels anys 50.
