‘Punisher 2’: torna la calavera

- Advertisement -

Resava un dels cartells de promoció de La jungla de cristal 2 que “McClain està de nou al lloc equivocat en el moment equivocat”. I aquest seria el punt de partida de la segona temporada de The Punisher, la casualitat fa que el venjador més violent de Marvel torni a la palestra. Mentre Frank Castle està tranquil·lament en un bar de carretera prenent una cervesa i gaudint de la companyia d’una cambrera, quan de sobte es troba sense voler-ho implicat en un bany de sang que derivarà en una trama on hi ha implicades les més altes esferes. A més, Billy Russo ha despertat amnèsic del coma i intenta saber què li va succeir. Quan ho faci, es desfermarà una tempesta de violència a Nova York. Vinga que comencin els trets!

Repartiment

Ens trobem amb el mateix repartiment de la primera temporada en què hi destacava un genial Jon Bernthal i Ben Barnes. Aquí tornem als seus personatges. A Bernthal se li permet donar-li un caire més parental al seu Castle gràcies a l’aparició d’Amy Bendix. Això permet al seu personatge ser més accessible i proper envers l’ésser destrossat i esquerp que vam conèixer a la primera temporada. Bernthal és una bèstia que fa molta por quan fa el seu crit de guerra i veiem que tot i que li acaben de fotre una pallissa memorable, el tio es regira i colpeja encara amb més fúria.

- Advertisement -

Per altra banda, a Barnes li regalen un dolent amnèsic, però malauradament acaba caient en la sobreactuació i els clichés. La veritat és que Barnes s’està encasellant amb el fet de fer de dolent de les sèries, entre aquesta i Westworld ja acumula dos caracteritzacions detestables. El problema en aquesta ficció és que el seu personatge no arriba a ser l’enemic icònic que tot heroi necessita, no és un Joker o un Kingpin.

- Advertisement -

Giorgia Whigham és Amy Bendix, la curiosa i accidental companya d’aventures de Castle. És una mentidera compulsiva que utilitza aquest recurs per fer-ser un mur vers el món exterior i no acabar morta com els seus amics. Punt central i cabdal d’una trama que esquitxa els poders fàctics dels Estats Units, està interpretada per Whigham amb una mirada descarada i fresca que la fa una roba escenes de luxe.

Josh Stewart és el “predicador”, en John Pilgrim. Un assassí impacable que té l’encàrrec de no deixar caps per lligar i evitar que una baralla de bar destapi una trama d’espionatge. Té una lluita interior constant entre el bé i el mal. La mirada perduda d’Stewart el fa encara més ferotge i li atorga al personatge una calma tibant que no sabem quan esclatarà.

Influències

Quan una trama comença en un bar de carretera amb un foraster ens trobem davant d’una estructura clàssica de western. I així és com arrenca aquesta segona temporada. A més, la figura del predicador, tant en aparença com en la representació en la seva persona de la lluita entre el bé i el mal ens recorden al Robert Mitchum de The night of the Hunter (1955).

Les pel·lícules de pèrdua d’innocència per part d’un menor hi són presents, des de la magnífica Shane(1953) fins a Leon: The Professional (1994). La relació entre Castle i Bendix, on ella aprendrà d’ell com matar i ella el farà a ell vulnerable ens recorden als clàssics abans mencionats.

Mr. Carpenter hi està present en aquesta segona temporada. Assault on Precinct 13 (1976) està representada a l’episodi 3 quan Castle i Bendix es troben a una comissaria i són assetjats per Pilgrim i els seus sequaços.

Valoració

Com que el personatge ja està presentat i no hem de recórrer a dos episodis per dir-nos qui és Frank Castle ens trobem amb una segona temporada molt més dinàmica. El punt feble d’aquesta trama és l’amor fou que s’estableix entre la doctora i Billy Russo. La relació és previsible, poc creïble i reiterativa. Però, per sort, com ja li succeïa a la primera temporada, la trama està molt ben trenada i et manté en suspens fins que es tiba tant la corda que el personatge principal no pot fer res més que explotar. I aquest esclat de violència és el que a l’espectador li encanta de The Punisher, quan es torna completament boig de fúria. Li retrec però que la sèrie de Daredevil sigui més hemoglobínica que no pas les dues temporades de The Punisher (encara me’n recordo de la primera vegada que va caure en les meves mans un còmic seu i la paüra que van despertar en mi les vinyetes plenes de descarnada violència).

- Advertisement -

Malhauradament, cap dels dos dolents passaran a la història. El de Barnes perquè està desaprofitat i el de Pilgrim per culpa d’un guió que vol donar massa informació del passat del personatge quan les el·lipsis són molt més interessants al cinema/sèries. Humanitzar massa el mal li resta potència i imprevisibilitat en les seves accions. Visualment, seria un dolent dels que fan època, sobretot perquè la mirada de Josh Stewart li va com anell al dit a aquest personatge que comença en un laconisme que és d’agrair però finalitza en un personatge apesarat i turmentat que destil·la una bonhomia impròpia d’un caçador ferotge i despietat.

Netflix ja ens ha informat que cancel·la la sèrie, segurament perquè Marvel deixa la plataforma Netflix i no serà fins que Disney tingui el seu propi canal que potser vegem una tercera temporada. Una llàstima perquè és una de les millors aproximacions adultes al món del còmic per part d’una sèrie . Sense arribar al nivell de Daredevil però molt per sobre de Luke Cage o Iron Fist. Tant de bo tinguem ben aviat notícies del bo d’en Castle.

Veredicte

Agradarà a: qui li agradin les bones trames conspiratives i els personatges turmentats

No agradarà a: qui busqui un dolent icònic dels que fan època o un personatge més violent que Daredevil.

Enganxòmetre:  8

Nota:  8

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents