Presagis negres, molt negres

- Advertisement -

Les sales de cinema estan vivint potser l’etapa més difícil de la seva història. L’exhibició ha canviat radicalment. La pandèmia li ha donat l’estocada final. Esperem que ni sigui així. El que és cert és que han de canviar. Cada vegada ho tinc més clar: les sales de cinema tal com les entenem tenen els dies comptats. Ja anaven malament fins ara i només faltava la pandèmia.

SC_AC_1

- Advertisement -

Un article publicat a La Vanguardia (28/12/21), ‘El cine en alerta roja’, m’ha posat els pèls de punta. Les xifres són alarmants, els espectadors han baixat en picat i les recaptacions comencen a ser ridícules. Tenir una sala de cine oberta fa temps que ja no és rendible. Ara menys que mai i preveure el futur sembla força fàcil. Hi haurà molts tancaments. La gent només va al cinema per veure grans espectacles (Fast & Furious 9, Spider-Man: No Way Home, Venom, Dune, No Time to Die, etc.) i curiosament una pel·lícula espanyola, A todo tren: destino Asturias.

- Advertisement -

La gent prefereix entreteniment i no cine que fa pensar. Ara més que mai. I sembla que aquesta és la tendència. El cinema com a art està passant a la història i, pel que veig, les plataformes no són la solució. El cinema d’autor sembla una entelèquia. Les majors tenen la paella pel mànec. I la seva política de buscar la rendibilitat i el benefici és la mateixa que la dels seus parcs temàtics, espectacle per sobre de tot. Algunes majors ja ho feien, ara encara més —Operación Camarón ha aconseguit 3 milions d’euros, una misèria, i la superpremiada Madres Paralelas d’Almodòvar, només 2,6 milions—.

Quan queda per als productors? Xifres ridícules. No crec que s’animin a continuar fent cine, mentre perden diners. Es pot viure del cinema? Es pot invertir al cinema? I no parlem del cinema català perquè les xifres fan plorar. Reben premis a festivals, tothom les elogia, però no les veu ningú. Sis Dies Corrents, per exemple, només l’han vist 12.148 espectadors. Quin panorama!

‘Sis dies corrents’: comèdia, ficció i personatges reals

Els joves —qui ho diria?— són els que van més a les sales. La gent gran passa de tot i prefereix la tele a casa. És més còmode i més barat. Solucions? Ni ha d’haver-hi. Les sales no han de desaparèixer mai. Una pel·lícula s’ha fet per veure’s en una sala. Que s’ha de fer? Tant de bo tingués la pedra filosofal.

El cinema ha de tornar a ser el Setè Art i no només entreteniment. Els empresaris de cines han de provar activitats paral·leles, com per exemple els del Verdi que han creat una televisió en obert. Han de prendre exemple potser d’alguns equips de futbol que han buscat ingressos addicionals. Ja m’agradaria a mi saber què s’ha de fer. Em resisteixo a creure que no tornaré a les meves sales de cinema. Perdoneu el pessimisme, no crec que exageri.

SC_AC_2

- Advertisement -
Àngel Comas
Àngel Comas
Històriador i expert en cinema des de fa molts anys, l'Àngel Comas ha publicat un munt de llibres sobre cine i, entre d'altres programa el Cicle de Cinema d'Autor de Sant Cugat. Els seus articles són propis d'algú amb experiència que va al cine i no menja crispetes.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

spot_img

Articles més recents