‘Predator: Prey’, tornada als orígens

L’any 1987, el pràcticament desconegut cineasta John McTiernan, que venia de dirigir la seva opera prima, Nomads (1986), va ser el director escollit per encarregar-se de la realització d’una cinta que barrejava amb eficàcia acció i ciència-ficció, protagonitzada per l’estrella del moment, Arnold Schwarzenegger, Predator. El film es va convertir automàticament en una obra de culte, que s’ha copiat ad nauseam amb projectes dins i fora del cànon de la franquícia.

Predator_Prey_1

Ara, Star, la plataforma d’streaming per a adults de Disney+, acaba d’estrenar Predator: Prey, la quarta entrega i primera preqüela de la saga, després de Predator 2 (1990), Predators (2010), The Predator (2018), obviant els dos més que qüestionables spin offs que enfrontava al caçador galàctic amb una altra de les criatures més perilloses de l’univers, Alien vs. Predator (2004) i Alien vs. Predator: Requiem (2007). De tots els intents frustrats de reflotar la franquícia fins a la data, la cinta que ens ocupa és la digna successora de l’original, sense desmerèixer la que més que reivindicable Predator 2.

Ambientada fa 300 anys a la Nació Comanxe, el film dirigit per Dan Trachtenberg, 10 Cloverfield Lane (2016), narra la història de Naru (Amber Midthunder), una jove i valenta guerrera, criada a l’ombra dels caçadors de la seva tribu. Quan el perill en forma depredador alienígena evolucionat amenaça el seu campament, no dubta a protegir la seva gent, costi el que costi, convertint-se en el primer duel a mort entre l’espècie humana i l’extraterrestre.

Tenint en compte l’argument de la cinta, un pot pensar que és una altra típica història de supervivència, vista centenars de vegades al cinema. Però, el que dota d’originalitat la nova entrega de Predator és la seva intel·ligent posada en escena i el to intimista que empra per executar amb gran solvència les set pieces d’acció. Això sense oblidar la força interpretativa de la jove actriu protagonista, així com la resta de secundaris. El director demostra que controla el treball d’actors, dotant de gran dramatisme i credibilitat totes i cada una de les escenes.

Predator_Prey_2

Tot i que el protagonista absolut de la cinta és, i ha de ser, el caçador extraterrestre, la clau del bon funcionament del film és, precisament, no mostrar-lo obertament, sinó que la seva presència sigui més una amenaça a l’obra, sense que faci acte de presència en tota la seva plenitud fins al tercer acte. En aquesta línia, el sentit del ritme que marca el director és clau perquè la tensió del film vagi in crescendo, fins al sanguinari i ben resolt clímax final.

En definitiva, Predator: Prey ofereix, tant als fans de la saga com al nou públic, un espectacle d’acció de primera, que uneix amb mestria gèneres tan diametralment oposats com el western, el thriller i les ‘monster movies’, tot conservant l’esperit i l’essència de l’original. Si no es cometen els errors del passat, el futur de la saga alienígena està més que assegurat. 

Veredicte

El millor: una senzilla història, que no simple, que engrandeix l’univers de Predator amb veu pròpia.

El pitjor: que s’hagi estrenat directament en streaming sense passar pels cinemes i no gaudir-la en tota la seva plenitud.

Nota: 8

Jordi Sardiña
Periodista, professional, des de 1999, cinèfil, passional, des de tota la vida, ja que el cinema l'ha acompanyat sempre, tant en els bons com en els mals moments. La seva trajectòria laboral no sempre ha estat lligada al Setè Art, perquè s'ha guanyat la vida com a consultor de Màrqueting-Comunicació en diferents empreses de sectors diversos. Col·laborar amb 'El Cinèfil' li permet transmetre tot el que he après i continua aprenent veient cinema. Llarga vida a la pantalla gran (i petita)!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents