Pòsters de cine: l’art ocult de la promoció

Abans que s’estreni una pel·lícula tothom espera amb ganes que arribi el primer tràiler i que comencin a aparèixer els primers cartells promocionals. Una bona promoció d’una pel·lícula pot ser tant o més important que el fet que la mateixa pel·lícula estigui bé. La gent l’anirà a veure en funció de les notícies i de la publicitat que rebi, en aquest sentit, els pòsters són una part fonamental.

La 1a carta de presentació: els pòsters de cine

Els cartells de les pel·lícules són una carta de presentació, una de les primeres idees que es fa l’espectador de què veurà posteriorment. Dins el disseny d’aquests pòsters existeixen uns patrons que s’han anat repetint al llarg de la història del cine i que s’han convertit en clixés. Christophe Courtois, distribuïdor de cine francès i blogger aficionat, fa anys que recopila cartells de cine i agrupant-los segons una sèrie de característiques comunes. Aquí alguns dels exemples:

• Groc: Les comèdies i els films independents acostumen a utilitzar aquest color per promocionar les seves pel·lícules. Una manera molt visual de vincular un gènere amb una imatge concreta.
• Tons blaus i un carrer sense sortida: Típic dels thrillers on es dona la idea que el protagonista ha de fugir d’alguna cosa o d’algú.
• Les cames obertes d’una dona: Normalment emprades en pel·lícules d’humor i amb un toc “picant”.

• El protagonista en blanc i negre amb una flamarada: Pel·lícules d’acció on el personatge principal lluita per salvar la vida contra els dolents.
• Ulls en primer pla: Molt usat en el gènere del terror per transmetre angoixa, tensió o possessions infernals.
• Mosaics: La utilització de moltes imatges formant-ne una de nova, com la cara del protagonista o diferents elements que acaben component-ne una nova.

Art i creativitat

Igor Arregi, més conegut com a Sr. Bermudez és un artista i dissenyador gràfic que actualment es dedica a la creació de cartells cinematogràfics, presentant la seva interpretació personal de pel·lícules i sèries. Com s’ha vist, la majora de pòsters d’avui dia segueixen unes pautes, normalment marcades per les productores que són qui posen els diners. Segons Arregi, la falta de creativitat i risc a l’hora de dissenyar aquests cartells promocionals radica en el fet que “funcionen i d’alguna manera, tristament és el que esperem”.

MoCaró, dissenyador de cartells cinematogràfics, coincideix amb Arregi: “L’agència o l’estudi contractat per realitzar l’encàrrec de la productora no pretén destacar en el seu treball, només vol complir amb la seva feina, que sigui el més correcte possible i que tothom l’entengui”.

“Vivim a un ritme tan frenètic, que no podem parar-nos a contemplar un cartell. Volem veure la cara del protagonista i si t’agrada, la vas a veure”, afegeix Arregi. De totes maneres, també defensa que un cartell de cine pot ser artístic i comunicar una idea comercial, de la mateixa manera que pot ser creatiu i artístic al mateix temps. “Crec que és possible, és més, és vital que aquests conceptes vagin agafats de la mà”.

Basant-se en la seva experiència personal Mo Caró afirma: “està clar que en la meva feina com il·lustrador i dissenyador si no combino ambdós conceptes (creatiu i artístic) no obtinc un resultat positiu”.

Pòsters de cine fets per fans: jo també participo

En algunes ocasions als espectadors no els acaben de convèncer els dissenys presentats per les productores, un dels casos més recent és el de la saga X-Men, que en general ha suposat un fracàs entre els seguidors. Segons MoCaró es pot deure al fet que: “És un gènere que està molt arrelat al còmic i, sempre els hem vist en paper. Amb ells esperem veure un cartell com si fos la portada d’un còmic”.

“El consumidor no és estúpid i cada vegada és més exigent”, afirma MoCaró, en aquestes ocasions els fans posen el seu art a disposició de les pel·lícules i creen obres alternatives a les comercials. Sagues com Star Wars, Els jocs de la fam o la recentment estrenada, Batman v. Superman en són d’altres que també han estat reinterpretades pels seus seguidors. Les sagues i els grans clàssics del cinema són els més susceptibles de ser representats una vegada i una altra, de la mateixa manera que sèries com Breaking Bad o Joc de trons, que han causat furor entre els seriòfils i les han convertit en productes de culte.

“El millor element d’un cartell és que puguem veure l’ànima del seu creador”