Posseït, així és com et sents des del primer minut amb la nova pel·lícula del director Brandon Cronenberg, fill del prestigiós cineasta canadenc David Cronenberg (The Fly, 1986). Possessor: Uncut, s’ha endut els reconeixements més importants, Premi a la Millor pel·lícula i el del Millor Director, al present Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges. El film pot semblar a primera vista una cinta d’espies amb tocs fantàstics, però és molt més que això.
Partint d’una ‘simple’ trama sobre una organització secreta que utilitza implants cerebrals per a controlar el moviment corporal d’altres persones, obligant-les a cometre assassinats que beneficien a tota classe de peixos grossos del món corporatiu, teixeix un entramat psicològic com si es tractés d’un malaltís i sanguinari joc de nines russes.
La cinta està protagonitzada per Andrea Riseborough (Mandy, 2018) i Christopher Abbott (It comes at night, 2017), que realitzen un intens tour de force amb els seus personatges per tal de posseir el control mental l’un sobre l’altre, com si d’un hoste i un paràsit es tractessin. El paper de qui és la víctima i qui el botxí no es revela fins al final de la cinta, un final amb un sorprenent twist de guió que no deixa indiferent a ningú.
Possessor: Uncut és una producció inclassificable que juga en el terreny del thriller high concept elegant i fred i amb tocs d’ultraviolència, i que aconsegueix, en tot moment, provocar i inquietar amb unes escenes realitzades amb esquadra i cartabó. Tot això i molt més, posa en evidència el gran talent en la direcció que ja va demostrar Cronenberg amb el seu títol de debut Antiviral, que es van endur el premi a la Millor Primera Pel·lícula a Sitges 2012.
En definitiva, no es pot negar que Brandon Cronenberg és fill del seu pare, ja que ha heretat el millor del seu progenitor: un gran pols narratiu acompanyat d’una excel·lent execució tècnica. Aquests trets creatius fan del jove realitzador un valor a tenir molt en compte dins el panorama fantàstic internacional.
Veredicte
El millor: un guió sense esquerdes amb una gran posada en escena.
El pitjor: la violència extrema que pot provocar el rebuig del gran públic.
Nota: 9
