Ens va visitar fugaçment durant el Festival de Sitges del 2023 i ara arriba als cinemes per conquerir tots els nostres cors: Bella Baxter, l’extravagant protagonista que no para mai quieta de Poor Things, l’últim film de Yorgos Lanthimos. Aquesta vegada, però, podrem gaudir de més temps i espais per anar a conèixer-la en profunditat i acompanyar-la en el seu viatge existencial. Els seus ulls ens permetran entrar en el meravellós univers surrealista (tot i que amb grans dosis de realitat) que ha creat Lanthimos i, a través del seu cos i la seva ment, experimentarem el que significa ser humà.
Bella Baxter (Emma Stone) neix quan Victoria Blessington mor. Com una espècie de Frankenstein modern i transgressor, Bella és creada a través del cos de Victòria i el cervell del nadó que estava esperant. Tot gràcies al doctor Godwin Baxter (Willem Dafoe), un eminent, però excèntric metge anglès que exerceix pràctiques molt poc ortodoxes. La seva intervenció donarà vida a Bella, però serà ella qui vagi esculpint-se a mesura que avança el film, generant un dels més bells arcs de personatge que s’han vist a la pantalla gran. Seguint el seu recorregut, viatjarem des d’un Londres en blanc i negre que sembla remetre al fosc i angulós cinema expressionista alemany a una Lisboa plena de música i pastissos de nata o al París més alternatiu.
Llibertat versus dominació
El sexe, la dansa o el dolor (elements característics del cinema de Yorgos Lanthimos) apareixen al film de manera recurrent per despertar en el personatge interpretat per Emma Stone noves sensacions i impressions, sempre acompanyats de grans notes d’humor. La magnífica escena de dansa entre Bella i Duncan Wedderburn (Mark Ruffalo) a un saló de Lisboa està a l’altura de la famosa coreografia de John Travolta i Uma Thurman a Pulp Fiction. Els moviments lliures, instintius i ritualistes de Bella en contraposició als de Duncan, que busca el control i la dominació, plasmen a la perfecció aquesta lluita constant entre allò que tenim entès per educació o decor i la llibertat.
Poor Things està basada en la novel·la homònima d’Alasdair Gray publicada als anys 90, una reinvenció del Frankenstein de Mary Shelley que Lanthimos va descobrir ja fa uns anys. La seva motivació per portar-la a la pantalla gran, curiosament, va topar amb un gran escepticisme per part del sector audiovisual i va haver d’ajornar el projecte i dedicar-se a The Favourite. Per sort, anys més tard, el panorama va canviar i va començar a treballar-hi envoltat d’alguns dels seus col·laboradors habituals, com ara Robbie Ryan (direcció de fotografia) i Tony McNamara (guionista).
Afegint-hi a aquest nucli la gran tasca interpretativa dels actors que han format part del film (destacant la lloable feina de l’actriu Emma Stone), la impressionant escenografia, la il·luminació o el vestuari, no és estrany que Poor Things hagi guanyat el Lleó d’Or del Festival de Venècia o s’hagi guardat a la butxaca dos Globus d’Or (un a Millor Actriu protagonista i un altre a Millor Comèdia). I encara queda veure si guanya alguna estatueta per les seves 11 nominacions als Oscars.
Veredicte
El millor: l’actuació d’Emma Stone interpretant l’apassionant transició de Bella Baxter al llarg de la pel·lícula.
El pitjor: potser la necessitat d’unir la trama de Bella Baxter a la de Victoria Blessington amb l’afany de donar una explicació al suïcidi que inicia el film.
Nota: 10
