L’escriptor David Grann va publicar al 2009 la novel·la The Lost City of Z, la qual descrivia esdeveniments reals de l’explorador britànic Percy Fawcett qui cercava la ciutat daurada seguint el riu Amazones fins al seu origen. Anys més tard, James Gray (The Immigrant o Two Lovers) agafa les regnes per transformar aquesta història a la gran pantalla i mostrar què va passar realment amb aquest fet.
Durant segles els europeus varen discutir sobre l’existència d’una antiga civilització a la selva amazònica. A principis del segle XX, el britànic Percy Fawcett va participar en diverses expedicions convençut que seria capaç de trobar aquesta llegendària ciutat, la recerca de la qual va suposar la mort de centenars d’homes. Al 1925, durant el seu viatge més ambiciós i obsessiu, Fawcettt va desaparèixer a l’interior de la selva, tenint la mateixa sort que totes les expedicions que han seguit el seu rastre.
El film deixa de manifest una posada en escena brillant, amb una gran elegància narrativa i visual. Tot i que segueix el cicle d’un riu calmat, acaba ensopegant amb si mateix, deixant de banda les aventures pures i dures i centrant l’atenció en petits moments de tensió, que passen força de llarg al donar pes a la imaginació i poesia de l’escena.
Gray dirigeix amb seny, i recrea perfectament l’escenografia i vestuaris de l’època, incorporant el reflex d’una societat que es mantenia tancada dins uns cànons sense veure més enllà del que tenien davant. Realitza una aposta atrevida, però també arriscada, ja que s’allarga massa en alguns aspectes descuidant-ne d’altres.
Charlie Hunnam (Pacific Rim o Crimson Peak) es fica de manera excepcional a la pell del protagonista, mentre que un madur i irreconeixible Robert Pattinson (Life o Cosmopolis) a la del seu company d’aventures Henry Costin, a més Sienna Miller (High Rise o American Sniper) interpreta la seva dona, Nina Fawcett i un sorprenent Tom Holland (Spider-Man: Homecoming o Lo Imposible) al seu fill gran. Cal destacar que totes les interpretacions són correctes que transmeten humanitat, tristesa i sacrifici vers el desconegut.
En resum, és una pel·lícula que avança a un ritme molt melòdic, constant, però es pot fer feixuc i carregant. Si l’espectador no es deixa enlluernar per la trama, acabarà navegant a contracorrent per unes aigües tèrboles. A més, no va enfocada a un estil pur d’aventures, a qui pel títol o les imatges pugui pensar que tindrà un toc d’Indiana Jones o de National Treasure, més aviat per qui vol conèixer la història d’una manera contemporània amb la intensitat justa per seguir somiant.
Veredicte:
El millor: La fotografia submergida en una narració poètica i eclipsant.
El pitjor: Esperar anar a veure Indiana Jones o pensar que és un film d’aventures com a tal.
Nota: 6
