L’altre dia –i quan algú comença un monòleg d’aquesta manera és que s’ho està inventant– vaig coincidir a l’ascensor amb un veí d’allò més desagradable. És un home que bruteja tot ell, que mai va ben pentinat, es burxa el nas i sempre ple de pèl de gos per tot arreu. A més, és antipàtic… Ni hola ni res! En fi, que el trajecte dels quatre pisos que vaig fer al seu costat va ser una tortura d’aquelles grosses que no vulguis tu trobar-t’hi. En baixar del petit i rònec elevador vaig pensar que ja podria tenir companys d’escala més afavorits, galans de cine, per ser més concrets. Tot i que poc després hi vaig caure…No tots els personatges de penícula serien veïns agradables. De fet, n’hi ha alguns que em cauen tan malament que quan els veig per la pantalla, ja canvio de canal. Comencem el rànquing, o la llista, per dir-ho clar i català, d’aquests espècimens cinèfils que sempre intento evitar.
En el número 12, perquè la llista té 12 participants que aniré dient en ordre invers, el robot daurat més famós de les galàxies, en C3PO. Nois, em fa mania. Com camina, com parla, com actua… A més, és un androide de protocolo, que no sé ben bé què vol dir, però és com si la maquinota aquesta ens volgués ensenyar maneres. I, perdoneu-me, però que un robot m’ensenyi com ser educada, a mi, ja és l’últim que em faltava per veure. I la cara d’ensurt que fa no és precisament la més adequada per viure les batalles estel·lars que passen a Star Wars.
En el número 11, un dels personatges secundaris amb més protagonisme de The walking dead. M’haureu de perdonar perquè no he vist l’última temporada de la sèrie i potser fico la pota, però pocs homes més covards que aquest he vist asseguda al sofà de casa. Covard, i gandul! Un a mi que me sirvan en tota regla. Escudat en la paraula de Déu i en el sagrat manament de no matar, aquest sòmines deixa en més d’una ocasió els seus companys amb el cul a l’aire, a mans dels zombis. Espavila, padre Gabriel, o hauràs d’oficiar el teu propi funeral!
Seguim i entrem ja al top ten. Bé, començant des del dotze, tampoc ha resultat gaire difícil. Al lloc 10 hi trobem en Nedry, un informàtic que treballava a les ordre d’InGen a la primera penícula de Jurassic Park. A tots us sonarà perquè era el borinot que ho posava tot potes enlaire: aturava els sistemes de seguretat, robava material de l’empresa –que és pitjor– i fugia cames ajudeu-me per vendre el botí a la competència. Per sort, als dilophosaures d’illa Nublar els queia tan malament com a mi…
En el número 9, un dolent que no va tenir sort a l’hora de triar rival. Us parlo d’Arnold Toht, un agent de la Gestapo que va perseguir fins a l’avorriment el bo d’Indiana Jones. És un personatge d’allò més desagradable i mal educat, que molts reconeixereu per la marca d’una cremada a la mà que es va fer al bar de la Marion. En fi, tots sabeu com acaba, desfet com un Frigopie a ple sol. No us fieu mai dels nazis!
En el número 8, i canviant completament de registre, hi col·loco un dels dolents més pesats de Bola de drac. Bé, el més pesat! Sí, amics d’El Cinèfil, en Freezer aconsegueix aquesta merescuda posició per la seva maldat –va matar el Krilin!– i per les seves inacabables transformacions. Quina ràbia d’home! Fins i tot va aconseguir que en Vegeta es passés al bàndol dels bons! Tot i que gràcies a les seves ganes de conquesta vam poder conèixer les forces especials de Ginyu, i això no li podrem agrair mai prou.
En setena posició, tot i que a ell li faci molta ràbia, hi trobem l’entrenador de karate més brut de la història del cinema. L’entrenador Kreese, del dojo Cobra Kai, el rival que va tenir l’entranyable senyor Miyagi a Karate Kid. Un home sense valors, només interessat a atemorir els seus rivals en lloc d’enfrontar-s’hi amb l’esportivitat i la noblesa d’aquesta art marcial. Si mai els vostres fills tenen un monitor com aquest escamarlà amb kimono, millor que es quedin a casa jugant al Clash Royal.
En el número 6 d’aquesta llista, una dona que es va fer a si mateixa: Miranda Priestly, la directora de la prestigiosa revista de moda que veiem a El diablo viste de Prada. Quines ganes d’aixafar els que estan per sota, de voler treure el suc de cadascun dels treballadors… Què voleu que us digui? Una dona massa exigent que jo no hauria aguantat ni cinc minuts de tan tiquis-miquis que arriba a ser.
Ja arribem al cinc primers, així que cada cop parlo de personatges que no voldria veure prop meu ni en pintura. La cinquena posició la té una dona que segurament no genera gaires simpaties. És una de les dolentes Disney més reconeguda, sobretot pel seu singular look i per la seva ambició de fer-se una jaqueta de pell de cadell dàlmata que, òbviament, sempre serà frustrada perquè en cap ment de guionistes hi cap la cruel opció de veure esparracats aquests pobres animalets. Cruella de Vil, no em caus bé!
En el número 4, un escriptor. Si ja de per si els escriptors són éssers estranys i dels quals cal desconfiar, en Jack Torrance d’El resplandor obté el premi a l’escriptor protagonista de penícula que més cal evitar. I pobre, no és culpa seva, sinó de les coses malvades que van passar a l’hotel Overlook que l’acaben destarotant i fent-li veure coses que no són. La dona, el fill i les portes de l’hotel van quedar ben farts de les seves dèries.
Arribem al podi! Al número 3, i segurament molt orgullós de ser-hi, un personatge del cinema espanyol que ha fet un grapat de penícules, cadascuna més grollera i marrana que l’anterior. Sí, estic parlant de Torrente, un policia de Madrid de la vella escola –franquista, sí–, que es creu el justicier més encertat dels cossos de seguretat. Només cal veure el seu aspecte i les coses que fa i diu per adonar-te que un veí com aquest a l’escala és prou motiu per canviar de pis.
Un altre dolent, però dolent dolent, s’enfila fins al segon lloc del podi. Un dels més malvats de les terres de Ponent, i no em refereixo a Lleida sinó als regnes que formen l’escenari de Joc de trons. De fet, en aquesta sèrie n’hi ha a dotzenes, de dolents, però potser cap com Ramsay Bolton. Cruel, despietat, mal fill, aquest jove és una perla que ens ha donat als seguidors de la ficció de George R. R. Martin alguns dels moments de més tensió de la sèrie. Ara, no el vulguis a la família! Llàstima que no alimentava prou els seus gossos i un dia…
I, finalment, hem arribat al guanyador d’aquest ànquing de personatges cinèfils que no em cauen bé, sigui quina sigui la raó. En aquest cas és una guanyadora! Que sonin les flautes i la veu de Celine Dion, que arriba al capdamunt del podi la Kate de Titanic! Una dona que ho tenia tot: un pretendent ric i guapo, possibilitats de viatjar per plaer, una educació –que en aquella època no tothom tenia– va i s’enamora d’un polissó pobre per qui ho deixa tot. Que sí, que el di Caprio feia molt de goig, i jo probablement hauria fet el mateix en el seu cas, però filla, després de tot el viscut a la coberta i a les bodegues del vaixell… Quan arriba l’iceberg i tots se’n va a l’aigua… Fes una mica de lloc, que hi cabeu tots dos damunt la punyetera fusta!
En fi, que el món del cinema també té personatges odiosos, però segurament els seus papers detestables i fastigosos fan que tots nosaltres, amics i amigues d’El Cinèfil, estimem una mica més el meravellós món del setè art i les seves boniques produccions.
