today-is-a-good-day

Per què ‘Scott Pilgrim contra el mundo’ és la pel·lícula preferida del meu nét?

- Advertisement -

Un dia ja us vaig dir que tinc un nét de treintaytantos que és un friqui d’aquests que juga a les maquinetes, mira penícules rares i si pot es compra tot de coses dels seus personatges preferits, que mira que són raros. Sí, sí. Quina creu! Però què hi voleu que hi faci si el noi és feliç així, pensant que els superherois existeixen i creient que en qualsevol moment haurà de salvar la humanitat d’una invasió alienígena? A aquesta edat ja no l’arreglarem pas, a aquest tros de soca que tinc per casa!

L’altre dia vaig mirar una penícula amb ell. Vaig seure al seu costat i vam compartir una bossa de Doritos al sofà. Què millor per estrènyer llaços entre una àvia i el seu nét? La cervesa que s’estava prenent no la va voler compartir…

- Advertisement -

«Què mires, nen?» li vaig preguntar. «Scott Pilgrim contra el mundo» va dir. De primeres no vaig entre el nom, només allò de contra el mundo, per tant, fos qui fos el Filiprim aquell havia de ser algú molt dolent. Li vaig fer repetir, i escopint trossets de patata que tenia a la boca, va dir altra vegada el nom. Tres quarts del mateix. Encara amb la boca plena, el nano em va demanar silenci, que la penícula començava –i el molt golut ja s’havia cruspit mitja bossa de Doritos–, i que la volia veure sense destorbs perquè aquell tal General Prim era la seva penícula preferida! Oju! Palabras mayores!

- Advertisement -

scott_pilgrim_vs_the_world_signature1

La història va d’un xicot d’uns vint-i-cinc anys sense ofici ni benefici –aquí el meu nét ja se sent una mica identificat amb el personatge– que festeja amb una noieta xinesa més joveneta. Aquest és un altre punt a favor del film: noies orientals bufones! A més, l’Scott aquest toca en un grup de música d’aquests modern de punk-rock o com se’n digui. Que fan soroll, vaja! Que no vulguis tu ser el veí d’aquesta colla de borinots! Però… ah, amigo! Que el marrec va a una festa i coneix una altra mossa, una mendengüela tota estrafolària que es tenyeix els cabells de coloraines cada setmana! I aquí arriba el problema!

I és que quan l’amor arriba, arriba. I no s’hi pot lluitar. Bueno, contra ell, no. Però sí contra altres persones que et fan la punyeta per tal de fer-te escampar la boira. Doncs això és el que passa a continuació! Que el pobre nano s’ha d’esbatussar amb, no dos, ni tres, ni quatre… sinó set ex-xicots que tenia aquesta noia nova, anomenada Ramona! Mireu, que es digui Ramona una noia de vint-i-cinc anys és el més normal que passa en tota la penícula!

Déu n’hi do, d’haver tingut ja tants pretendents a tant jove edat. Ja es veu d’una hora lluny que aquesta Ramona és una fresca, una escalfabraguetes! Però el jove Scott Pilgrim n’està tan enamorat que farà qualsevol cosa per ella, així que comença a combatre contra tots aquests nois que ja abans van tastar els llavis que ara ell desitja.

La gràcia de la penícula, i aquí vénen els motius pels quals el meu nét està enamorat d’aquest títol, és que tot té un aire de còmic i de videojoc que fa que Scott Pilgrim contra el mundo sigui única! Les onomatopeies sortint de timbres i instruments musicals; les seqüències de baralles, amb la seva èpica i la seva puntuació final; els plans utilitzats i els moviments de càmera… Tot en sí és com una història que barreja diferents mètodes narratius, ajudat en tot moment per efectes visuals i sonors molt dinàmics i llampants. Mare de Déu, ja parlo gairebé com una crítica de cinema!

scott_pilgrim_vs_the_world45

També podríem parlar sobre el protagonista. Com ja us he dit abans és un noi sense massa ambicions a la vida. Jugar als videojocs, tocar en el seu grup de música –toca el baix! Qui es pot guanyar la vida tocant el baix?–, compartir pis amb un amic… Un noi normal, vaja! Amb unes amistats normals… Em fa molta gràcia la relació entre l’Scott i els seus amics. Són passotes! Estan junts i s’insulten, es fan retrets sobre les seves vides, es traeixen quan hi ha quartos d’enmig… Amics! Amics de veritat! Els que es diuen les coses a la cara!

I el final de la penícula… D’aquells que t’omplen els ulls de llàgrimes! Perquè us preguntareu amb quina de les dues mosses es queda el xicot al final, després d’haver vençut els set malvats ex de la Ramona, oi? Però jo no us ho diré pas ara, que faria un spoiler i això és una cosa que no està gens bé de fer.

- Advertisement -

En fi, que Scott Pilgrim contra el mundo és una penícula única, la mar de distreta on hi passen moltes coses, carregada de jovent, música i color a dojo, escenes d’acció, d’humor, d’amor, de filosofia de la vida en general… Que no m’estranya que sigui la penícula preferida del meu nét! Que sí, que és un film friqui, però d’un friqui bo, d’aquells que no és groller, ni massa complicat d’entendre.

I no puc dir massa cosa més d’aquest títol, només animar-vos a buscar la cinta al videoclub o on vulgueu –això sí, de forma legal–, i mirar-la, que segur que l’Scott, la Ramona i tota la trepa de personatges que surten a la penícula us acabaran atrapant tant com a mi i al meu nét. De fet, Scott Pilgrim contra el mundo és ara també una de les meves penícules preferides! Ves qui ho havia de dir!

- Advertisement -

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents