Aquesta és la pregunta que ens fem tots els cinèfils amants del futbol. Per què costa tant poder fer una pel·lícula de gran format en què es tracti el futbol? Som molts els que enyorem poder veure Un Domingo cualquiera però en versió soccer, per posar un exemple. Però per sembla que sempre acaba passant alguna cosa. Sí que hi ha grans pel·lícules com Damned United, Evasión o Victoria… però no les coneix el gran públic.
Tot i així, pel ja llunyà 2005, hi va haver un intent, no de fer un blockbuster, si no de fer una saga! Les expectatives eren altíssimes, fins i tot hi havia la implicació de grans clubs de futbol com el Newcastle United o el Real Madrid. Però el globus va durar el que va trigar a estrenar-se la primera pel·lícula de la trilogia.
¡Gol! Es va estrenar al 2005 amb un èxit desigual, podríem dir. Si bé era una aposta decidida per poder aconseguir un blockbuster, la realitat va ser molt diferent. La pel·lícula, que ens explicava la història de Santiago Munez, un mexicà que va creuar com a il·legal la frontera amb els EUA (sí, la que ara Trump hi vol posar el mur) i que jugava com els àngels; va ser vist per un caça talents que li va oferir una prova amb el Newcastle. Fins aquí, tot i ser molt americà tot plegat, correcte.
Però el problema va venir quan es van haver de mostrar imatges de futbol. La pel·lícula no s’aguantava. Amb la tradició de la realització europea dels partits de futbol, costava entendre com les imatges dels partits són tan i tan dolentes. Els tirs de càmera eren increïbles, per dolents, i qualsevol persona que mirés la peli s’adonava que qui la dirigia el més rodó que havia vist a la seva vida era un meló. A banda que la història degenera, amb dones, sexe i taxis.
Però, el cúmul del surrealisme arriba en la segona part. Dirigida per Collet-Serra, Gol 2 living a dream, acaba sent un malson. El mexicà, després de mitja temporada (en sis mesos passa de jugar als carrers de Los Àngeles al Santiago Bernabéu) fitxa pel Madrid. Però allí reapareix la seva manera desapareguda, un germà… en fi, que el futbol acaba sent el menys important. L’èxit d’aquesta, va provocar que la tercera part de la trilogia no s’arribés a estrenar ni als cinemes, i que fins a la data, servidor no l’ha trobat ni doblada al castellà. A banda que canvia el protagonista sense massa explicació, i el futbol ja no es secundari, sinó terciari.
No perdem l’esperança que, de la mateixa manera que hi ha grans pel·lícules de futbol americà, beisbol, o basket (tothom coneix el cèlebre Entrenador Carter) se’n pugui fer alguna de futbolera. De la mateixa manera, fins que això succeeixi, a les ja citades al començar l’article, recomano veure Vull ser com David Beckham on una joveníssima Keira Knightley fa una interpretació sublim, o veure a Elijah Wood com un radical a Green Street Holligans. I si no, sempre ens quedarà Stallone aturant penals i la xilena de Pelé.
