‘Peixos’, el 1r film en llengua de signes catalana

Tal com ho llegiu Peixos és el primer llargmetratge en llengua de signes catalana (LSC), un fet insòlit i innovador en el nostre cinema. El film, dirigit pel gironí Ivan Mulero, és un relat de ciència ficció que explica com, davant d’una invasió extraterrestre que fa servir mitjans sonors per anul·lar als terrícoles, un grup de persones sordes es convertiran en l’última esperança per la salvació del planeta. Protagonitzada per Frank Vidiella, Alícia Sort i Sam Jo, la cinta suposa el debut en el llargmetratge de Mulero després de curts com Camisa de fuerza, Orión, o Clandestí.

Segons el director el que més li va atraure del projecte, a banda de la possibilitat de donar visibilitat al col·lectiu, va ser la capacitat dels signes com a eina comunicadora. “Hi ha una força molt poderosa en la comunicació no verbal, i com a cineasta, explorar la possibilitat de narrar una pel·lícula amb una presentació formal que no s’havia fet mai abans, era un repte que havia d’assumir”. Per cert, no cal entendre la llengua de signes per gaudir del film ja que arribarà subtitulat en llengua catalana.

Per la seva banda, l’impulsor  de la idea i  guionista Pablo Navarro aclareix alguns conceptes relatius a la idiosincràsia del projecte. “Aquesta comunitat lingüística té una activitat cultural fèrtil i generosa que es manifesta, principalment, en produccions teatrals i audiovisuals de diferents tipus en llengua de signes. Malauradament, cap d’aquestes propostes transcendeixen el circuit de la comunitat sorda i en conseqüència la majoria de la societat ignora l’existència de les propostes artístiques creades en aquesta llengua minoritària”. És per això que un grup d’usuaris de la LSC, integrant per persones sordes i oïdores van crear l’any 2016, sota l’aixopluc del Cercle d’Artistes Sords Units (ASU), la sèrie-web Peixos. La sèrie oferia descobrir els trets socio-culturals de la comunitat sorda des de l’humor gràcies a l’accessibilitat inversa: la llengua vehicular de la sèrie era la LSC que es feia accessible a les persones oïdores gràcies al subtitulat.

Segons explica Navarro, l’èxit de la sèrie a la xarxa va ser recompensat amb el premi Foment atorgat pel Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. L’equip original va decidir continuar amb el projecte però buscant una realització més ambiciosa per tal de portar una obra realitzada en LSC als circuits regulars del món de l’audiovisual. Aquí és on entra Ivan Mulero, que s’ha fet càrrec del film amb l’objectiu doble de continuar l’èxit de la sèrie i augmentar el públic gràcies a l’augment de visibilitat que tenen els llargmetratges de ciència ficció. Navarro manté que “Mulero va entendre de seguida allò que l’equip original pretenia: apropar-se a la comunitat signant explicant una història on la sordesa no fos l’eix central ni que la mancança d’un sentit fos viscuda com una situació incapacitant”.

El realitzador defineix el film com una comèdia de ciència ficció, molt àgil, rapida i que beu de les pel·lícules  de serie B de videoclub.“A l’hora de rodar vaig tenir que deixar la porta tot el que em pensava que sabia sobre el tema. Rodar signes implica unes limitacions molt concretes en planificar escenes. Has de prescindir d’alguns recursos tan antics com les converses en pla-contraplà, però el dia a dia al set i la disposició de  tot el equip tècnic, amb més de la meitat del personal sord, va crear un esperit únic, una responsabilitat i il·lusió de ser els pioners”.

Cal tenir en compte que la LSC és la llengua natural de les persones sordes signants del territori de competència lingüística catalana. Tot i que no es disposen de dades oficials, s’estima que entre persones sordes signants, familiars i professionals vinculats, aquesta llengua és utilitzada per aproximadament unes 20.000 persones.