Mitjans dels anys 90. Telèfons mòbils que semblen maons, l’MTV marca la tendència musical, la TV crea icones mundials i internet és cosa de quatre setciències avantatjats. En aquest context s’ambienta la sèrie de Hulu (Disney+ a casa nostra) Pam & Tommy. I la trama gira, ni més ni menys, que al voltant del primer vídeo porno que es va viralitzar a escala mundial. Molts anys abans que es fes servir el neologisme ‘viralitzar’. Els protagonistes de la cinta són l’actriu Pamela Anderson (la voluptuosa coprotagonista de Baywatch) i Tommy Lee (l’esbojarrat bateria del grup de metal Mötley Crüe). La història és una desagradable experiència real que per molt que ens ho faci passar bé com a comèdia de ‘ficció’ ens hauria de fer reflexionar.
La sèrie està protagonitzada per uns genials Lily James i Sebastian Stan que coneixerem per ser la protagonista de la Ventafocs de Kenneth Branagh i el Winter Soldier de l’univers Marvel. No només fan una interpretació brutal i energètica com a Anderson i Lee sinó que juntament amb un espectacular equip de maquillatge aconsegueixen que oblidis els seus populars papers anteriors. Stan està eufòric, histriònic, divertit i icònic, i James aporta una equilibrada barreja entre sensualitat i intensitat dramàtica en un rol d’estrella que interpreta tant al set com a la vida real. El seu viatge és estranyament romàntic. Una història d’amor bella però sòrdida; boja però bonica; entranyable i trista.
A tot això se li suma la trama de Seth Rogen (també productor de la sèrie), el fuster que aconsegueix robar la cinta X i la comercialitza de manera barroera. El seu paper de perdedor i busca vides a l’era pre-internet suma hilaritat al conjunt i arrodoneix una sèrie que, malgrat que tingui un to còmic, planteja conflictes ètics molt seriosos i profunds.
Sí, Pamela Anderson tenia uns pits operats molt grossos. Sí, s’havia fet fotos amb molt poca roba a Playboy. Sí, explotava comercialment tot aquest pack per ser actriu i li funcionava. Tot això és cert. I què? No pot una dona fer el que vulgui amb el seu cos? Dona dret tot això a l’escarni públic i, el que és molt pitjor, a utilitzar una gravació que se suposa que era íntima per lucrar tercers i ridiculitzar-la en públic? Els creadors i actors de la sèrie han afirmat que justament el que volen és reivindicar el feminisme del personatge i criticar certes actituds, però no és menys cert que segur que milions de persones buscaran de nou la cinta per veure el parrús i la tita dels Pam & Tommy de veritat. En resum, seran novament objecte de domini públic. Sense que ells ho hagin consentit.
Aquests conflictes apareixen al metratge i saben col·locar l’espectador en una situació incòmode de voyeurisme. Fins al punt que caldria plantejar-se si, quasi 30 anys després dels fets, és moralment reprovable reobrir la ferida i ‘gaudir’ d’una sèrie que tornarà a posar un cas oblidat en boca de tothom. En el fons converteix un trauma en entreteniment i cal remarcar que l’actriu no ha tingut res a veure ni ha volgut participar a Pam & Tommy. El músic, en canvi, sí ha parlat amb l’actor que s’ha posat a la seva pell per orientat-lo cap a on ha d’anar el personatge.
Controvèrsia i ètica a banda, com a eina d’entreteniment és innegable que la sèrie té una força d’atracció total i, a més, està molt ben feta per enganxar l’espectador en un filferro d’espines de morbo kitsch. Hi ha moments inesborrables com la conversa de Lee amb el seu penis i molta nostàlgia d’uns 90 que recordem molt bé gràcies a una detallada col·lecció de detalls vintage (VHS, Compact Discs, ordinadors Pentium, els primers mòbils) i una moda i manera de vestir molt característica. Vaja que com a producte Pam & Tommy és un torpede. Es dispara, destrueix i deixa rastre (també de destrucció).
Veredicte
Agradarà a: morbosos i nostàlgics dels 90 i espectadors que busquin una mica de profunditat a les comèdies.
No agradarà a: espectadors que els importa un rave la vida dels famosos i escàndols de celebrities d’ara i abans.
Enganxòmetre: 9
Nota: 8