spot_img
spot_img
Inici Blog Pàgina 2

Dupieux juga al metacinema absurd i IA a ‘The Second Act’

0
second act

Quentin Dupieux, conegut per la seva trajectòria com a cineasta surrealista i extravagant, torna amb The Second Act (Le Deuxième acte).  Aquest cop la pel·lícula que va obrir el Festival de Cannes 2024 demostra que la seva capacitat única per subvertir les expectatives i jugar amb les convencions narratives continua intacte. En aquesta ocasió, Dupieux presenta una història que, com és habitual en la seva obra, barreja l’absurd amb una crítica subtil a la societat moderna, deixant l’espectador en un estat d’inquietud i fascinació a parts iguals. Humor negre a dojo, girs de guió i hilarant trama per capes que convencerà els incondicionals del director francès (i tirarà enrere els detractors d’aquest cinema lliure i cru).

the-second-act

El títol, The Second Act, sembla una referència directa a l’estructura narrativa convencional del cinema, però Dupieux la deconstrueix de manera radical. I aquesta és la principal virtut del film. El desconcert permanent de l’espectador sacsejat amb la comèdia punyent. Més enllà de seguir un fil lògic, la pel·lícula es mou com un flux de consciència on les escenes es desenvolupen amb una imprevisibilitat gairebé caòtica (tot i que no és cert). Com dèiem aquest enfocament pot alienar a aquells que busquin una trama coherent i lineal, però per als seguidors del cineasta, és una altra demostració del seu talent salvatge i imprevisible.

The second act, un cúmul de deliciosos despropòsits

Els personatges són tan excèntrics com podríem esperar d’una obra del guionista i director parisenc. Les seves motivacions són sovint incomprensibles, però estan carregades de simbolisme. A través d’ells, l’autor fa una sàtira sobre les convencions socials, la monotonia del treball modern, i el buit existencial que sentim en una societat hipermediatitzada. I òbviament el cinema. Les referències als seus tòtems i les bromes sobre cinefília dins un film que se suposa que va sobre cinema són especialment encertades. La comèdia absurda és constant, i moltes vegades els diàlegs semblen improvisats, però això afegeix un encant particular al film.

the second act sitges

Visualment, The Second Act es manté fidel a l’estil minimalista de Dupieux. Les llarguíssimes escenes (en pla seqüència) que juguen amb la banalitat i fan lluir 5 actors protagonistes. Tot i que The Second Act pot semblar una pel·lícula desconcertant per a molts espectadors, en el seu nucli hi ha una crítica aguda a les expectatives que tenim del cinema i de la vida mateixa. I per això la presència de la IA ajuda a rubricar el surrealisme de tot plegat. Sí, ens trobem davant d’un dels directors menys convencionals del panorama actual i que film rere film (en fa dos cada any) va llaurant la llegenda. Aquest nou treball, avalat per la catifa vermella de Cannes (i ara pel Festival de Sitges), no fa més que consolidar aquesta merescuda reputació. Recordem que a Sitges va guanyar el premi del públic el 2021 amb la inclassificable Mandibulas.

‘Mandibules’: l’absurd i la versemblança es troben

Veredicte

El millor: l’humor fosc barrejat amb la crítica social funciona perfectament

El pitjor: la sensació que és un exercici més del foll món interior del director

Nota: 8

‘Killder’: l’aplicació mortal per trobar assassins de JR Armadàs

0

Matar algú mai no havia estat tan fàcil. Killder, una nova app revolucionària amb un èxit creixent, t’ofereix la possibilitat de fer ‘match’ amb assassins anònims que eliminen a les persones que vulguis per diners.  Periodistes egocèntriques, influencers amb afany de fama, policies corruptes i ciutadans anònims cridats per la possibilitat de fer diners fàcilment s’entrecreuen a través de Killder en una xarxa de crims que traspassen les pantalles dels telèfons mòbils.

Aquesta és la premissa de Killder, la segona pel·lícula escrita i dirigida per JR Armadàs, un thriller tecnològic en català produït per ImpulsaFilm ple de males persones disposades a matar per diners, enveja, fama o afany de poder. El llargmetratge està protagonitzat per Raül Tortosa, Bella Agossou, Ivana Miño, Claudia Trujillo, Sònia Masuda, Esther Nubiola, Núria Casas i Ricard Balada. També compta amb la participació especial de Bruno Oro i l’actriu i cantant japonesa Emika Kamieda en dos papers determinants en la trama del film. Una altra presència de luxe és la de Macarena Gómez que a ‘Killder’ interpreta el seu primer paper en llengua catalana.

Killder movie
Bruno Oro i Esther Nubiola en dos moments del rodatge de Killder

En el repartiment també hi trobem Miquel Sitjar, Luis Maluenda i Patrícia Martínez del Hoyo. El llargmetratge, que té el món digital i les xarxes com a marc referencial, també gaudeix de la col·laboració de Walter Capdevila, el tiktoker amb més seguidors en llengua catalana i del creador de contingut Gerard Querol (Gerry Querry). En l’apartat musical, Killder incorpora davant la càmera i a la banda sonora els grups El Pony Pisador i Partirperes i la violinista Astrid Torrente.

Killder
Núria Casa, Walter Capdevila i Claudia Trujillo al rodatge de Killder

Killder: el costat fosc de les noves tecnologies

El director i els actors Luis Maluenda i Raül Tortosa han presentat la pel·lícula a la discoteca Moon Sant Cugat, una de les localitzacions del film. Allà Armadàs ha explicat que Killder és una pel·lícula que busca la complicitat de dos tipus de públic en auge. “Els personatges s’entrecreuen a través de l’app mostrant el costat més fosc de les noves tecnologies i les xarxes socials apel·lant directament a una audiència jove de nadius digitals. Per altra banda, la seva trama criminal connecta amb els espectadors amb ganes d’emocions fortes amants del true crime i el cinema negre amb pinzellades fantàstiques”.

Killder movie
Ivana Miño, Ricard Balada i Raül Tortosa són tres dels personatges principals de Killder

JR Armadàs planteja un llargmetratge on els nous ginys digitals amplifiquen la maldat de les persones. “Tots tenim un mòbil a la mà i sovint ens preguntem on queda la moral en el nou entorn digital amb el qual convivim diàriament. Amb Killder explorem tant la crueltat humana com els límits ètics de la tecnologia”. El projecte compta amb el suport dels ajuntaments de Sant Cugat i Balaguer, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i l’EMD de Valldoreix. També hi ha col·laborat la Fundació Cardona Històrica l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

El film, produït per ImpulsaFilm, va començar el rodatge el 29 de març de 2025 i s’allargarà fins a finals d’abril. Les localitzacions principals són Sant Cugat, Balaguer i Valldoreix malgrat que també hi ha seqüències rodades a Mataró i al Castell Cardona.

‘Molt lluny’ reuneix David Verdaguer i Mario Casas en català

0

Molt lluny (Zo ver weg) és el nom de l’òpera prima de Gerard Om, un film que reuneix David VerdaguerMario Casas. La pel·lícula és una història de supervivència definida com un viatge exterior per dur a terme una cerca interior. L’estrena és l’11 d’abril de 2025.

El viatge iniciàtic és el d’en Dani, un jove que viatja a Utrecht amb la família per assistir a un esdeveniment esportiu. Abans de tornar a Barcelona, però, en ​​Dani pateix un atac de pànic i pren la decisió de quedar-se als Països Baixos. Incapaç de donar una explicació lògica als seus, talla-ho tot contacte amb el passat. A partir d’aquell moment haurà de sobreviure sense diners. Sense amics. Sense casa. I sense parlar l’idioma. Tot plegat fins a ser capaç de trobar-se a si mateix.

molt lluny Gerard Oms

Molt lluny i l’experiència personal del director

L’òpera prima de Gerard Oms està basada en la seva experiència personal quan va decidir viure un temps a Utrecht, als vint-i-pocs. Segons el director, la seva pel·lícula va “sobre el privilegi i la identitat i com la seva pèrdua provoca una oportunitat per començar des d’un lloc nou”. Una renaixença complicada des de la soledat, sense recursos, i sense conèixer l’idioma. Això sí, amb un referent amb qui el personatge de Mario parla en català.

Oms, que posa la interpretació dels seus actors en el centre de la direcció, diu que “necessitava un actor amb víscera i sensibilitat, dotat d’una àmplia tècnica i experiència per a atrevir-se i matisar amb precisió. Mario Casas és un actor formidable amb totes aquestes qualitats i hem estat treballant junts durant els darrers cinc anys. La nostra relació i confiança no ha fet més que créixer i em sento molt afortunat que voldria estar al projecte des de l’inici; va ser precisament ell mateix el que em va donar l’empenta i la força per aixecar-ho i fer-ho”.

rodatge-molt lluny

Les interpretacions són clau

La relació entre Oms i Mario Casas, tanmateix, ve de lluny. “Fa molts anys que treballa amb mi com a acting coach. I em recordo a mi mateix, a No mataràs, dient-li que tenia molt de talent i que si tenia algun paper d’un personatge de la meva edat que jo pogués fer”, explica Mario Casas.

“El Manel és un català que viu a Utrecht”, explica David Verdaguer. “És un paper molt semblant al del Mario, tots dos han vingut a buscar-se la vida, amb la diferència que jo estic molt amargat”.  La ciutat d’Utrecht i el paisatge hivernal d’Holanda són un altre personatge que acompanya al protagonista en aquesta història de recerca personal. “L’entorn del personatge és un camp de mines per posar-li tot l’aprenentatge que ha vingut a fer aquí, encara més difícil”, explica Gerard Oms.

Molt lluny és una coproducció entre la catalana Zabriskie Films i l’holandesa Revolver Amsterdam. Està produïda per Carles Torras, Sergio Adrià, Raymond van der Kaaij i Germen Boelens. També compta amb el suport del programa MEDIA (Europa Creativa), l’ICEC, l’ICAA, NL Film Fonds i amb la participació 3Cat i de TVE.

L’equip tècnic està format per professionals com Neus Ballús (muntadora), Edu Canet (director de fotografia), Jordi Cirbian (so), Laia Serra (directora d’art), Mireia Salgado (càsting) i Alice Bocchi (vestuari).

‘Mission Impossible 8’: la sentència final d’Ethan Hunt

0
mission impossible 8

Arriba Mission: Impossible 8! Amb el sobrenom de Sentència Final, i dirigida novament per Christopher McQuarrie, un incombustible Tom Cruise entoma una vegada més el paper d’Ethan Hunt. Aquesta nova pel·lícula representa l’inici del final per a l’agent de l’FMI (Força de Missió Impossible) en una aventura carregada d’acció, suspens i dilemes personals. Després de Death reckoning: Part 1, toca desenllaç. En anglès li han dit The final reckoning (la venjança final).

Ja tenim primer tràiler i data d’estrena: 23 de maig. Evidentment, serà una de les pel·lícules de l’estiu… Prepareu-vos per veure un home que farà 63 anys el mes de juliol corrent com un boig, bussejant, estomacant-se amb mig món i saltant d’una avioneta en ple vol. Sí, senyores i senyors: l’espectacle final d’aquesta saga iniciada per Brian De Palma l’any 1996 promet ser èpic!

Mission: Impossible 8: tot és possible

Per si algú se li ha escapat… al tràiler, Tom Cruise porta el mateix vestuari que lluir durant l’actuació que va realitzar a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de París 2024, l’11 d’agost. Tot plegat, un molt bon anunci del film.

En aquesta nova missió, s’enfrontaran a una amenaça global amb ramificacions personals. Ethan Hunt continua capficat en la missió per destruir ‘The Entity’, una intel·ligència artificial poderosa que amenaça la seguretat mundial. Després dels esdeveniments de l’anterior film a Mission: Impossible 8 l’Ethan descobreix que el codi font d’aquesta IA es troba en un submarí enfonsat anomenat Sevastopol. Això el porta a una cerca intensa, que inclou desafiaments subaquàtics i la lluita amb antics enemics.

A més, Hunt compta amb el suport dels seus companys de sempre: Luther Stickell, Benji Dunn i la Grace (Ving Rhames, Simon Pegg i Rebecca Ferguson). Aquesta entrega (com les altres) estarà plena de perills, acrobàcies impressionants i nous escenaris internacionals filmats al Regne Unit, Malta i Noruega​.

Èxit de taquilla històric de la franquícia

La saga Missió: Impossible s’ha consolidat com una de les franquícies de més èxit en la història del cinema d’acció. Fins ara, les 7 primeres pel·lícules han recaptat més de 4.100 milions de dòlars a escala mundial. Aquest èxit ha permès a la franquícia de Paramount Pictures continuar elevant les expectatives amb cada lliurament. A continuació, detallem les recaptacions dels films perquè us en feu una idea.

  • Missió: Impossible (1996): Va recaptar aproximadament 457 milions de dòlars globalment, establint un nou estàndard per a les pel·lícules d’espionatge i iniciant la popular franquícia.
  • Missió: Impossible II (2000): Va superar la primera amb 549 milions de dòlars, mantenint l’interès pel personatge d’Ethan Hunt.
  • Missió: Impossible III (2006): Va obtenir uns 398 milions de dòlars, la més fluixa de la franquícia.
  • Missió: Impossible – Ghost Protocol (2011): Aquesta quarta entrega va suposar un punt d’inflexió amb 694 milions de dòlars recaptats. Hi havia ganes de més!
  • Missió: Impossible – Rogue Nation (2015): Va recaptar 682 milions de dòlars, consolidant el retorn de la saga en l’era moderna del cinema d’acció.
  • Missió: Impossible – Fallout (2018): Va marcar un nou rècord amb 791 milions de dòlars, convertint-se en la pel·lícula més taquillera de la saga fins avui.
  • Missió: Impossible – Death Reckoning Part 1 (2023): Sense igualar la 6a entrega va aconseguir uns meritoris 560 milions arreu del món.

mission-impossible-saga (1)

Final de la saga? Ni de broma!

El juny de 2023, Christopher McQuarrie va declarar que Mission: Impossible 8 no seria el final de la saga. La raó és que ja hi ha plans per a futures entregues. Durant la promoció de Mission: Impossible 7, Tom Cruise va expressar la seva intenció de continuar interpretant Ethan Hunt en més pel·lícules de la sèrie. Malgrat que, inicialment es preveia que aquestes dues pel·lícules serien el comiat del personatge, la cosa va per llarg. Inspirat per l’èxit continuat de Harrison Ford en les pel·lícules d’Indiana Jones, Cruise va comentar que li agradaria continuar fent pel·lícules de Missió: Impossible fins a arribar als vuitanta anys.

El BCN Film Fest es vesteix de gala amb Ralph Fiennes i Richard Gere

0

La 9a edició del BCN Film Fest (Festival Internacional de Cinema de Barcelona – Sant Jordi) ha presentat la seva programació completa. Enguany, tindrà lloc del 24 d’abril al 2 de maig a la seu principal als Cinemes Verdi. Comptarà amb 84 títols, entre els quals 17 seran estrenes mundials, una internacional, una europea, 19 espanyoles i 18 catalanes. Una vegada més, el festival inclou una destacada selecció en la seva programació i amb la presència de figures del cinema internacional i nacional, consolidant-se com una de les cites més rellevants del calendari cinematogràfic. Les entrades continuaran a un preu a partir de 4,90€, excepte les sessions especials. La programació ja està disponible per a consultar els horaris de les sessions i les entrades es posaran a la venda el 10 d’abril.

El BCN Film Fest 2025 ret homenatge a Marcello Mastroianni en el centenari del seu naixement, dedicant-li el cartell oficial. La imatge central del cartell, una de les més icòniques de la seva carrera, correspon a un fotograma de la pel·lícula Fellini 8 ½ i captura l’essència de l’actor, que es va convertir en un símbol del cinema italià i mundial. La seva carrera, que va abastar més de cinc dècades, va deixar un llegat de personatges inoblidables que van explorar amb profunditat les complexitats humanes. Aquest tribut celebra no només l’actor, sinó també l’home que va marcar una època en el setè art.

Una inauguració i cloenda de nivell

La 9a edició del festival comptarà amb unes 75 pel·lícules en les seves diferents seccions. Un festival que manté i reforça el vincle amb la Literatura i la Història, com ho demostren de nou les pel·lícules de la Secció Oficial, basades en adaptacions literàries o fets i personatges reals.

Donarà el tret de sortida amb la comèdia dramàtica sobre l’amistat Un ‘like’ de Bob Trevino, debut de la directora Tracie Laymon, protagonitzada per Barbie Ferreira, que viatjarà a Barcelona per presentar la pel·lícula, i John Leguizamo. La pel·lícula de clausura que tancarà l’edició d’enguany serà la premiere mundial de Les irresponsables, de Laura Mañà, amb Marta Buchaca com a coguionista, protagonitzada per Laia Marull, Betsy Túrnez i Àgata Roca, sobre el boig cap de setmana de tres dones en una casa de luxe al camp.

Una Secció Oficial d’arreu del món

La Secció Oficial a Competició del BCN Film Fest comptarà amb títols com Érase una vez mi madre, una emocionant comèdia dramàtica basada en fets reals; Harbin, espectacular combinació de thriller d’espionatge i cinema bèl·lic; Köln 75, biopic sobre la jove que va organitzar el famós concert del mític pianista Keith Jarrett; o Paternal Leave, un emotiu Coming of age.

Aquests títols se sumen als ja anunciats a la prèvia del gener que són: Adorable (Lilja Ingolfsdottir), Cuatro Paredes (Ibon Comenzana), La divina Sarah Bernhardt (Guillaume Nicloux), La furgo (Eloy Calvo), Miss Violet (Éric Besnard), Reading Lolita in Tehran (Eran Riklis), Small Things Like These (Tim Mielants) i The Quiet Son (Delphine Coulin i Muriel Coulin).

Mentre que a la Secció Oficial (Fora de Competició) es podrà gaudir de títols com The Return protagonitzada per Ralph Fiennes, Diamanti (Ferzan Özpetek), La mercancía más preciosa (Michael Hazanavicius), Wisdom of Hapiness (Barbara Miller i Philip Delaquis),   La buena letra, l’adaptació de la novel·la de Rafael Chirbes i dirigida per Celia Rico; La buena suerte, adaptació de la novel·la de Rosa Montero i protagonitzada per Hugo Silva i Megan Montaner; Los Tortuga, dirigida per Belén Funes; o También esto pasará, adaptació de la novel·la de Milena Busquets i dirigida per María Ripoll.

Ralph Fiennes: Premi Honorífic 2025

L’actor britànic Ralph Fiennes rebrà el Premi d’Honor del festival en reconeixement a la seva trajectòria i contribució al cinema. La seva presència a Barcelona serà un dels moments més esperats d’aquesta edició. Fiennes presentarà la seva última pel·lícula, The Return, juntament amb el director, Uberto Pasolini. El film, en què també participen Juliette Binoche i Ángela Molina, és una nova versió de L’Odissea que revitalitza el mite d’Ulisses des d’una òptica realista.

També comptarà amb la presència d’un altra estrella de Hollywood com és el gran Richard Gere, el qual ja va assistir a la 1a edició del festival el 2017, i enguany torna per a presentar la cinta Wisdom of Happiness com a productor. Altres convidats de renom són Barbie Ferreira, Éric Besnard, Ferzan Özpetek, Eran Riklis, Carolina Yuste, Milena Smit, Marina Salas, Pol López, Manolo Solo, Luca Marinelli, entre d’altres.

S’estrena l’Anime Day al BCN Film Fest

El festival dedicarà el dia 1 de maig a projectar 5 títols relacionats amb el món de l’anime japonès. Una de les grans novetats del BCN Film Fest serà la creació de la secció Anime Day, amb l’objectiu de presentar continguts anime (estrenes, clàssics, documentals…), que estiguin basats en el manga japonès, a la gran pantalla. D’aquesta manera es continua apostant per les pel·lícules basades en adaptacions literàries, un dels eixos principals del Festival des del seu naixement.

Les 5 projeccions de la primera edició de l’Anime Day vindran precedides de presentacions i comptaran amb sortejos i moltes sorpreses. Les pel·lícules seleccionades són: Llum, Foc, Destrucció! (Benet Roman i Oriol Estrada); Detectiu Conan vs Kaito Kid (Shunsuke Ishihara); Memories (Katsuhiro Ōtomo, Kōji Morimoto i Tensai Okamura); Your Color (Naoko Yamada) i Anzu, el gat fantasma (Yoko Nobu i Nobuhiro Yamashita).

 

Directors de cine convertits en art

0

L’artista nord-americà Mark Leavi ha tingut una curiosa però exitosa iniciativa. Ha tallat unes escultures amb 16 directors famosos de Hollywood amb la seva cara però amb el cos dels seus personatges més icònics. Amb 18 polzades d’alt estan esculpides de zero en fusta i argila de polímer per ell mateix al seu garatge. Estan pintades amb acrílic i tallades en fusta. Els detalls més petits com les cares i les mans estan esculpits en argila de polímer barrejat amb la fusta. Ah si les voleu adquirir estan disponibles! Poseu-vos en contacte amb Jonathan LeVine Gallery per a totes les investigacions de compra.

Ets capaç d’endevinar-los tots?

IMG_8498

IMG_8497

IMG_8499

IMG_8500

‘The White Lotus’ (T3): la temporada més introspectiva

0

Qui s’hagi mirat la tercera temporada de The White Lotus a Max sabia perfectament què buscava i què s’acabaria trobant. Un repartiment de rics blancs privilegiats sobre els quals se’n fa sàtira social a través de la seva estada en un dels ressorts de luxe de la cadena White Lotus. Aquest cop, la destinació era aquell país on la gent viatja per “trobar-se a si mateix”, Tailàndia, l’espai ideal per elaborar la temporada més introspectiva que mai.

Una fórmula repetitiva

La fórmula que utilitza Mike White continua sent la mateixa, tant pels arquetips de personatges que presenta – sempre arriben tres grups que serveixen per examinar la dinàmica familiar, la de l’amistat i la de la parella -, com per l’estructura narrativa, amb un cadàver a l’inici que serveix de McGuffin per mantenir-te enganxat fins al final per saber qui serà. La sensació de déjà-vu, per tant, és força inevitable, i s’acaba fent encara més evident quan el ritme és lent.

The White Lotus 3

I és que la tercera temporada de The White Lotus és més aviat tediosa, amb trames que avancen molt a poc a poc i, fins i tot, escenes força innecessàries que repeteixen idees ja presentades. La majoria d’episodis sembla que només estan preparant el terreny per un final apoteòsic (que ho és força sense ser res espectacular) i potser no calia que n’hi hagués vuit quan es podria haver explicat el mateix amb sis o set, com en temporades anteriors.

El ritme pausat, però, respon a una voluntat d’aprofundir més en els personatges i tractar temes més espirituals, que és el que diferencia aquesta temporada. White domina a la perfecció la creació de personatges, tant bondadosos com menyspreables, i tot i repetir arquetips ens segueix sorprenent amb les seves diferents capes que els porten cap a llocs que en un principi no hauríem esperat, com en el cas del Saxon, interpretat per Patrick Schwarzenegger.

Repartiment de luxe

El fill d’Arnold Schwarzenegger és només una de les moltes estrelles amb les quals The White Lotus pot comptar en un repartiment on brillen especialment un inspirat Jason Isaacs, una icònica Parker Posey, uns magnífics Walton Goggins i Aimee Lou Wood i una Carrie Coon que al darrer episodi es marca un emocionant monòleg que li hauria de valdre la nominació als Emmy.

The White Lotus 3

Però el repartiment no és l’únic aspecte on es fa evident que la sèrie compta amb un pressupost cada vegada més elevat. La fotografia és més impecable que mai, la banda sonora continua dotant la sèrie d’una gran personalitat (tot i haver substituït la meravellosa melodia de la introducció de les dues primeres temporades) i el disseny de producció et trasllada de ple en aquest ressort de Tailàndia. Tot treballa en consonància per crear una atmosfera molt absorbent. Dit en altres paraules, les “vibes” de la sèrie són immaculades.

Crítica al materialisme

Aquesta ambientació tan cuidada acompanya magníficament la temàtica d’aquesta temporada: una crítica a la falta d’espiritualitat d’Occident. Tots els personatges mostren una incapacitat de deixar anar, tant d’allò material com dels traumes del passat, i busquen el plaer instantani com una fugida endavant per no mirar-se a si mateixos.

The White Lotus 3

En aquest sentit, els discursos budistes són un contrapunt molt interessant davant de frases tan divertides com “Necessito una pastilla per relaxar-me perquè m’estressa fer-me un massatge” o tan tristes com “Preferiria morir abans que viure sense privilegis”. Totes dues són del personatge de la mare de la família, que representa a la perfecció aquest materialisme occidental incapaç de connectar ni amb l’entorn ni amb un mateix (alhora que aporta bones dosis de comèdia).

Perquè encara que la sèrie comenci a fer-se repetitiva i la temporada sigui més lenta del que caldria, The White Lotus manté la capacitat d’equilibrar la comèdia satírica amb idees profundes i punyents embolicades en una moderna tragèdia grega. Potser per la pròxima temporada li podríem demanar més girs inesperats al llarg dels episodis sense reservar-los gairebé tots per l’últim episodi, però ens conformarem que mantingui aquesta qualitat allà on sigui que ens porti el següent viatge.

Veredicte

Agradarà: als fans de la fórmula de The White Lotus.

No agradarà: als que ja se n’estiguin cansant i als que necessitin molt de ritme per no avorrir-se.

Enganxòmetre: 7,5

Nota: 7,5

Què passa al cervell quan fem una marató de sèries?

0
Binge watch

Antigament les maratons de sèries o de pel·lícules eren una cosa de friquis amb poca vida i molt de temps. Error! Gràcies a les plataformes hem comprovat que les maratons de sèries o pel·lícules són per a tots aquells disposats a enganxar-s’hi i perdre’s dins una ficció. No cal estereotipar el perfil d’un consumidor compulsiu de sèries perquè, poc o molt, tots ens hi hem acabat tornant. Ara bé, què li passa al nostra cervell quan, en lloc de dosificar els visionats, ens polim mitja sèrie d’una sola tirada?

Ja sigui per vici o per evitar espòliers a les xarxes, tots tendim a pensar sovint en “un episodi més i me’n vaig al llit”. Des del naixement de les plataformes, l’accés a productes audiovisuals ha estat molt més senzill i la televisió convencional ha quedat relegada a un segon pla. A més, la crisi sanitària de la Covi ha provocat un gran augment de consum de material en streaming.

Gràfica consum plataformes

Un estudi de Netflix va estimar que l’any 2017 els usuaris de Netflix junts arreu del món consumeixen la seva plataforma al voltant d’un bilió d’hores diàriament. En enquestes més recents de la mateixa plataforma es determina que cada usuari consumeix una mitjana de 4 a 5 hores diàries i que la majoria d’usuaris tendeixen a mirar més d’un episodi seguit en lloc de dosificar el contingut. Les temporades d’una sèrie no se solen allargar més d’una setmana essent les categories de ciència-ficció, terror i thriller les més comunes. Per exemple, les xifres van estimar que prop de 361.000 persones a EUA van veure la segona temporada sencera d’Stranger Things el mateix dia de l’estrena.

Els experts comenten que fer maratons de sèries o pel·lícules provoca un doble efecte al cervell. Per una banda provoca felicitat i fa pujar la dopamina, però també provoca cansament i sovint un abatiment emocional provocat per la falta de contingut emocionant. La Dra. Renee Carr, psicòloga clínica comenta que “la dopamina dona al cos una recompensa natural i interna de plaer que alhora reforça la participació continuada en aquesta activitat. És el senyal del cervell que comunica al cos: “Això mola. Continua!” Quan veieu el vostre programa preferit, el vostre cervell produeix dopamina contínuament i el vostre cos experimenta un efecte similar al del consum de drogues. Experimenteu una pseudo-addicció al programa per la dopamina”.

Cervell activitat sèries

A part d’això, en plena societat de l’estrès i les obligacions (principalment laborals), les sèries ens ofereixen un moment de refugi de la realitat i de desconnexió. A més, està demostrat també que consumir els mateixos productes que les nostres amistats o coneguts propicia la socialització espontània i més enllà de l’entorn professional. Ara bé, també s’ha d’anar en compte amb l’altra cara de la moneda: l’aïllament. Es tracta del fet que la TV no substitueixi les relacions socials, sinó que les propiciï i les animi.

Ara bé, com tot, les maratons també tenen una part negativa dins el cervell. No us ha passat mai que quan acabeu una sèrie que us ha fet gaudir us sentiu tristos, buits o, fins i tot, perduts? Aquest estat es diu depressió situacional. Evidentment no té res a veure amb les depressions clíniques, però sí que fa que l’estimulació del nostre cervell baixi, de la mateixa manera que passa amb altres tipus de depressions. En un estudi de la Universitat de Toledo, es van identificar 142 maratonians de sèries d’un total de 408 participants. El grup de maratonians va notificar uns nivells d’estrès i ansietat molt més alts que aquells participants que solien dosificar més les sèries.

Així doncs, a favor de les maratons de sèries o pel·lícules? Sempre. Ara bé, s’han de tenir en compte certs límits i anar alerta amb les addiccions i l’aïllament. Com gairebé tot en aquesta vida, els excessos mai són bons!

El món cúbic de Minecraft arriba als cinemes

0

L’univers de Minecraft no deixa d’expandir-se. Després del videojoc Minecraft Legends arriba el torn de la pel·lícula A Minecraft Movie que arriba a les sales el dia 4 d’abril també en llengua catalana. Es tracta d’un joc de construcció de tipus món obert que va publicar-se el 2011 i ha esdevingut un èxit en tot el món. En ell els creadors de contingut han desenvolupat històries, personatges i moments, gràcies al poder de la imaginació. La cinta traslladarà tot aquest món cúbic del joc de Mojang a un aspecte realista, el qual pot aproximar-la a tota mena de públic.  

Benvinguts al món de Minecraft, on la creativitat no sols ajuda a crear, sinó que és essencial per a la supervivència. Quatre inadaptats – Garrett “L’Escombriaire” Garrison (Momoa), Henry (Hansen), Natalie (Myers) i Dawn (Brooks) – es troben lluitant amb problemes ordinaris quan de sobte es veuen arrossegats a través d’un misteriós portal al Món Exterior: un estrany país de les meravelles cúbic que es nodreix de la imaginació.

Per a tornar a casa, hauran de dominar aquest món (i protegir-lo de coses malvades com Piglins i Zombis, també) mentre s’embarquen en una cerca màgica amb un inesperat expert artesà, Steve (Black). Junts, la seva aventura desafiarà als cinc a ser audaços i a tornar a connectar amb les qualitats que fan que cadascun d’ells sigui únic i creatiu… les mateixes habilitats que necessiten per a prosperar en el món real.

steve-black-minecraft-jack-black

Minecraft, més que un videojoc

A Minecraft Movie és dirigida per Jared Hess (Napoleon Dynamite o Masterminds) i comptarà amb les interpretacions de Jason Momoa (Aquaman o Dune), Jack Black (King Kong o The Holiday), Emma Myers (A Good Girl’s Guide to Murder o Wednesday), Danielle Brooks (sèries Peacemaker o Orange is the New Black), Sebastian Eugene Hansen (Just Mercy o Lisey’s Story) i Jennifer Coolidge (American Pie o The White Lotus), entre d’altres.

Princeses que no necessiten cap príncep blau

0

Sí, estem acostumats a les típiques princeses submises al príncep blau, que esperen eternitats per tal que les rescatin d’un malvat drac, d’un malvat bruixot, i de mil i una criatures malvades. Però ara ens hem cansat d’esperar, ara ja ens les arreglem nosaltres, perquè no podem esperar que ens passi la vida al davant esperant el miracle de la vida.

Recordem la llegenda de com Sant Jordi mata el drac i rescata la princesa. Però, ep, què passa? No som capaces de matar el drac nosaltres soles? Doncs sí. I com que de princeses fleumes n’estem ben farts, fem un repàs a les princeses guerreres que s’han cansat d’esperar i han agafat les regnes de la situació.

La princesa Leia Organa

En una galàxia molt llunyana hi havia una princesa que mai va necessitar que ningú la salvés si no que tenia claríssim quin era el seu objectiu i per a què lluitava, i si bé va necessitar ajuda, mai es va arronsar davant de res. Sí, una princesa de cap a peus, però també una guerrera galàctica. Filla de Padme Amidala, senadora i reina de Naboo i d’Anakin Skywalker (altrament conegut com a Darth Vader), també germana bessona de Luke Skywalker. Si voleu veure un autèntic homenatge a aquest personatge, no us perdeu aquesta notícia.

leia

Mulan

Tot i que no posseeix el títol de princesa sí que és la protagonista d’una gran aventura on el paper de la dona no és el d’esperar el rescat, sinó que per salvar el seu pare s’apunta al joc de la guerra contra els Huns. Disfressada d’home (ja que les dones no es podien allistar) decideix fer-se càrrec del nom i la reputació de la família Fa i esdevenir una guerrera que més tard salvarà la Xina de la invasió. I ara ja tenim la nova versió en imatges reals.

disney acció real

Daenerys Targaryen

Tal com el seu nom indica és una descendent de la dinastia Targaryen, qui en una època havia posseït el tron de Ponent. Venuda com a una dona “esclava” a la tribu dels Dothraki sobreviu dia rere dia a mil i una desventures per acabar comprant i creant un exèrcit i reconquerir el tron de Ponent (o almenys això és el que esperem veure aviat). Reina, militar, mare de dracs, tossuda i amb els objectius clars. Una guerrera de cap a peus, ah i a més en lloc de ser rescatada dels dracs ella és qui els controla. Sí, senyora!

Daenerys

Xena

La recordeu? Una sèrie de finals dels 90, per si algú l’ha d’ubicar en el temps. Doncs bé, resulta que el sobrenom de la Xena és “la princesa guerrera”. No podria pas ser més descriptiu. A cavall entre la història i la mitologia, la Xena és una espècie d’amazona que lluita contra malvats de tota mena per restablir l’ordre i la pau al món.

Xena

Mèrida

Tornem a Disney, però des de la Xina ens traslladem ara a Escòcia, època dels celtes. La Mèrida és la princesa d’una de les tribus celtes que habiten les contrades, però es nega totalment a un matrimoni per conveniència que li tenen preparat els seus pares, i tot i que porta l’enrevenxinament un xic massa enllà, sí que demostra el caràcter suficient per fer veure la seva voluntat i criteri. Caràcter fort? No, criteri acceptat.

Merida

Elizabeth Swann

Tot i que no arriba al títol de princesa sí que ostenta un títol, el de filla del governador de Port Royal, i com a tal ha de seguir uns protocols estrictes i preestablerts. Però evidentment, si està en aquesta llista és perquè en algun moment es va desviar del camí. I sí, això passa quan t’enamores del noi mig ferrer/ mig pirata i s’embarca (mai millor dit) en la gran aventura de la Perla Negra. És a dir, que no només té el caràcter per desobeir el seu pare, sinó que també és una corsària.

Elizabeth Swann

Reina Ginebra

No ens movem dels repertoris de papers de l’actriu Keira Knightley, ja que el paper de picta reconvertida més tard en Reina (sense ni tan sols passar per princesa) s’ho mereix. Guerrera picta, arquera, lluitadora i supervivent. Tota una proesa per una sola persona, però ella ha pogut.

King Arthur

De princeses, reines i plebees guerreres n’hi ha mil i una. També hi ha guerreres quotidianes i guerreres que lluiten per la igualtat. Tot i que no és princesa, ni duquessa ni res de res, Meryl Streep va oferir al Women in the World Summit. Val la pena escoltar-la…