‘Pacifiction’, atrapats en els llimbs del Pacífic

Una de les grans notícies de l’edició 75 del Festival de Cinema de Canes ha estat la selecció del realitzador català Albert Serra en Secció Oficial, després de participar-hi amb La mort de Lluís XIV (2016), en rang de projecció especial, i després a Un Certain Regard amb Liberté (2019), on va obtenir el Premi Especial del Jurat.

Pacifiction_2

Albert Serra, fill adoptiu del cinema francès, lluita per la Palma d’Or amb el nou film de coproducció francesa Pacifiction, títol que substitueix al previst Tourment sur les îles. Un film escrit per ell mateix i Baptiste Pinteaux en què es revisa de forma desprejudiciada el colonialisme francès al Pacífic a través de la figura d’un Alt Comissari, De Roller, interpretat de forma fenomenal per l’actor francès Benoît Magimel, premi a millor interpretació a Canes per La pianista (2001, Michael Haneke).

Pacifiction vindria a ser un thriller polític però, en mans d’Albert Serra, això es
transforma en un ambigu format de paròdia desacomplexada i imprevisible sobre la presència francesa a la Polinèsia. S’intueixen unes anunciades proves nuclears de la metròpoli a les illes, l’albirament de submarins, visites de tropes de mariners francesos o tràfic de prostitutes. La inclassificable pel·lícula de Serra es pot veure com una broma que banalitza l’alta política, amb les seves reunions, intrigues i missions, convertides en trobades d’una agenda de l’absurd i el sense sentit. El costat més colorista, costumista o indigenista del territori, com unes danses tribals, remeten, per exemple, a una baralla de galls. El seu encontre amb unes autoritats locals esdevé un moment transitori d’intercanvi d’obvietats a l’estil de prendre’s unes canyes en una terrassa de bar, el ‘xiringuito’ de l’alta política.

Pacification_3La geopolítica queda reduïda, així, a borratxeres o a balls de pista en una barra de bar d’un nightclub. La degradació de la política, així com l’imaginari exòtic i tropical del Pacífic, es veu tot filtrat per una atmosfera etílica, somnolent, letàrgica. Tenim una pel·lícula que es desenvolupa, de fet, en una espècie de llimb, una idea vaga de paradís, com entre dos mons. Ens trobem en un reialme ressacós, entregat a l’ociositat i la desídia, tot presidit per un clima de sopor general. Hi ha una evocació com de mons estancats, atmosferes de retenció, emanacions, d’alguna manera, d’obres del novel·lista Joseph Conrad com ‘Un vagabund a les illes’ o ‘La follia d’Almayer’, portada al cinema per Chantal Akerman el 2011. Per acabar, cal esmentar que en el repartiment es compta amb protagonisme del català Sergi Lòpez, actor que no va assistir, però, a la roda de premsa de la pel·lícula a Canes, Alexandre Melo o Marc Susini.

Joan Millaret
Llicenciat en Geografia i Història en Joan Millaret també ha realitzat estudis de formació en crítica cinematogràfica al CCEC i Institut d’Humanitats del CCCB de Barcelona. Ha estudiat un doctorat al Departament de Periodisme i Comunicació Audiovisual a la UPF i és professor associat de Crítica d’Audiovisuals i Multimèdia a la Universitat de Vic. També ha estat presentador i conductor de cine fòrums en diverses localitats i responsable de clubs de literatura i cinema en diferents biblioteques catalanes. Actualment és crític cinematogràfic, articulista i corresponsal en festivals cinematogràfics nacionals i internacionals per diferents mitjans de comunicació i és un dels membres de l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics) i la Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica. Ha estat membre de jurats internacionals de la crítica als festivals cinematogràfics de Valladolid, Gijón, Tolouse i Sitges.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents