Netflix tot just ha estrenat la 3a temporada de Narcos, la sèrie nord-americana sobre la trajectòria del cap del càrtel de Medellín, Pablo Escobar, i els esforços dels governs de Colòmbia i dels Estats Units per atrapar-lo. Abans, altres sèries, pel·lícules, documentals i llibres havien aprofundit en la trajectòria d’Escobar i en el món del narcotràfic amb resultats destacables però sovint desconeguts.
Prèvia a Narcos és Pablo Escobar. El patrón del mal, la sèrie sobre la trajectòria del narcotraficant inspirada en el llibre homònim del periodista i exalcalde de Medellín Alonso Salazar. La producció té un punt telenovel·lesc propi de les obres sud-americanes –sobretot en les escenes dramàtiques– i és molt més detallada i completa que el treball de Netflix a causa del centenar de capítols d’extensió. Un altre aspecte que passa desapercebut a oïdes catalanes, però a tenir present és que Pablo Escobar. El patrón del mal ha apostat per actors colombians que respecten l’accent de la regió d’Antiòquia, de la qual Medellín n’és la capital. En canvi, Narcos no ha estat gens curosa en aquest aspecte i ha barrejat accents de tot Sud-amèrica amb un Pablo Escobar protagonitzat per un actor brasiler (Wagner Moura) que ha hagut de fer classes d’espanyol per interpretar el paper, un fet que ha generat moltes crítiques. La sèrie colombiana va ser un èxit d’audiència, tot i que els detractors van denunciar que era una exaltació de la vida d’un delinqüent que perjudicava la imatge de país a l’exterior.
La figura d’Escobar també ha aparegut al cinema. La darrera interpretació del cap del cartel va ser de Benicio del Toro a Escobar: Paradise Lost (2014), una pel·lícula regular que narra la vida d’un surfista que s’enamora d’una colombiana que resulta ser la neboda d’Escobar. La fascinació pel cap del càrtel de Medellín no acaba aquí i promet més entregues a la gran pantalla: Javier Bardem i Penélope Cruz protagonitzaran un biopic sobre Escobar dirigit per Fernando León de Aranoa que té previst arribar a les sales l’any vinent. El llargmetratge es basarà en el llibre Amando a Pablo, odiando a Escobar, de la periodista i model Virginia Vallejo, que va ser amant del capo en ple auge del narcotràfic.
Tot i que no hi ha cap referència directa al càrtel de Medellín, un film brillant per entendre la compravenda de droga a Sud-amèrica és María, llena eres de gracia (2004), que relata la història d’una mula, nom per definir les dones colombianes que transportaven cocaïna als Estats Units després d’haver-se-la empassat en petits paquets de làtex. El llargmetratge va suposar a la protagonista, Catalina Sandina Moreno, la nominació a l’Òscar com a millor actriu.
Els càrtels de Colòmbia també han estat protagonistes de documentals i reportatges. Entre tanta oferta –busquin a Google i trobaran propostes per triar i remenar– cal destacar Los dos Escobar, un documental sobre els vincles del narcotràfic i el futbol colombià. El treball de Jeff i Michael Zimbalist descobreix la passió de Pablo Escobar pel futbol i com els càrtels del país sud-americà van finançar diversos clubs colombians per blanquejar diners. L’entrada de fons va impulsar l’esport al país i va permetre confeccionar plantilles com la de l’Atlético Nacional de Medellín que va aconseguir l’any 1989 la Copa Libertadores, l’equivalent sud-americà de la Copa d’Europa. Entre els guanyadors d’aquell trofeu, hi havia el defensa i capità de la selecció de Colòmbia Andrés Escobar –sense cap relació familiar amb Pablo– que va morir assassinat a Medellín poc després de marcar-se un gol en pròpia porta al Mundial del 1994. L’assassí del futbolista va ser el xofer del germans Gallón, vinculats al paramilitarisme i al narcotràfic.
Les pel·lícules i les sèries sobre Escobar acostumen a sustentar-se en una tasca de documentació històrica a partir de l’extensa biografia sobre el personatge. Entre tants títols, són recomanables Matar a Pablo Escobar, obra del periodista Mark Bowden que detalla amb precisió i multitud de fonts l’ascens i la caiguda del narco, i Noticia de un secuestro, treball periodístic de Gabriel García Márquez que detalla el segrest de diverses personalitats de Colòmbia perpetrat pel narcoterrorisme durant la dècada dels 90.
Seria injust acabar aquest article sense subratllar que en molt bona part la Colòmbia d’Escobar i del narcotràfic pertany al passat. Colòmbia és un país en creixement a punt de desfer-se de la violència de les FARC, Medellín és una ciutat reconeguda internacionalment per l’aposta per l’urbanisme social i l’Atlético Nacional ha guanyat la darrera Libertadores sense diners del narcotràfic. Si viatgen a Medellín, el poc rastre que podran trobar de Pablo Escobar són uns tours turístics més aviat folklòrics per conèixer els llocs relacionats amb el narcotraficant, com la seva tomba, la casa on va viure o l’hacienda Nápoles, és a dir, les runes del ja dissolt càrtel.
