La passada edició del festival Sant Cugat Fantàstic tancava la 5a edició amb la projecció de Die Vierhändige (Cuatro manos, 2019). Oliver Kienle (Bad Banks) és el director i guionista d’aquest nou thriller psicològic protagonitzat per per Frida-Lovisa Hamann, Friederike Becht i Christoph Letkowski.
La Sophie i la Jessica són dues germanes que un dia són testimonis d’un brutal assassinat essent només unes nenes. La Jessica, la germana gran, li promet a la Sophie que sempre la protegirà. No obstant això, la Jessica porta aquesta protecció cap a l’obsessió. La Jessica, que ara ja té 28 anys, pateix un tipus de trastorn paranoide i és propensa a veure el perill a qualsevol racó, mentre que la Sophie, dos anys més petita que la seva germana, prefereix gaudir d’una vida normal i aspira a enamorar-se i a ser pianista professional. Quan els assassins del cas surten de la presó 20 anys després, la Jessica té intenció d’enfrontar-s’hi. Ara bé, un accident farà que la promesa que li va fer a la seva germana es converteixi en un autèntic malson.
Els tres personatges que juguen el paper important ens presenten tres parts del caràcter humà molt diferents. Tenim la Jessica, que és la malalta pessimista; la Sophie, la somiadora optimista, i en Martin, el noi de qui s’enamora la Sophie, i en qui veiem aquest equilibri que hi ha entre les dues germanes ja que és un personatge que es troba a mig camí entre la desesperança i la il·lusió. El personatge d’en Martin es troba atrapat entre la lluita que mantenen les dues germanes per la falta de llibertat de la Sophie, i és aquest el punt d’inflexió central de la pel·lícula.
Die Vierhändige ens planteja un thriller psicològic d’aquests que la gràcia de la història són els girs de guió. No obstant això, els girs són previsibles en la gran majoria i sovint potser precipitats i tot. Ara bé, l’atmosfera grisa, pertorbadora i asfixiant ens ajuda a entrar en aquesta lluita frenètica de la Sophie i ens allibera d’haver de ser sorpresos pels girs en detriment de la sensació d’angoixa constant que desprèn el film. El guió sap crear una espècie de laberint d’ombres que acaba atrapant i captivant l’espectador.
Tant el director com els actors tenen molta experiència a la televisió i especialment en format sèrie, és per això que sovint veiem la pel·lícula força més fragmentada del que s’espera. Especialment cap al final veiem com l’acció es precipita de seguida i no acaba de fluir amb dinamisme com se suposa que hauria de fer un thriller psicològic. A part, ens costa connectar amb les dues germanes perquè el temps que dedica el film a la presentació no és del tot exhaustiu.
Ara bé, la història que ens planteja Die vierhändige és atractiva i ben treballada. Ens envia el missatge directament a l’estómac; allà on fa mal. No obstant això segurament s’hauria beneficiat d’una mica més de temps de metratge que ens hagués permès poder conèixer millor els personatges i, per tant, poder-hi empatitzar més.
Veredicte
El millor: l’atmosfera gris, asfixiant i angoixant que aconsegueix transmetre’ns el thriller.
El pitjor: les presses amb què es resolen alguns aspectes del guió, com la presentació dels personatges o els traumes infantils.
Nota: 6
