‘Obi-Wan Kenobi’: doble llegat galàctic ple de nostàlgia

Disney+ no afluixa. Encara no ens havíem recuperat del tot de The Book of Boba Fett que ja arribava puntual una de les sèries més esperades de l’univers Star Wars. El projecte d’Obi-Wan Kenobi havia de ser una pel·lícula però el fracàs (de taquilla, crítica i públic) de Solo: A Star Wars Story (2018) va fer replantejar tota la saga i abandonar els spin off a la pantalla gran. Ara, amb Disney+ operant a ple rendiment, i amb èxits (de visionaments, crítica i públic) com les 2 temporades de The Mandalorian, el vell projecte de recuperar la història del Jedi que va ensenyar els camins de la força a Luke Skywalker ha tornat amb més força que mai en forma de sèrie curta.

La ficció, ambientada uns deu anys després de The revenge of the Sith (Episodi III) i uns 10 anys abans de A new Hope (Episodi IV) recupera Ewan McGregor en el paper d’Obi Wan i amb ell també torna (en present i en flashback) el que en el fons és el gran reclam de la sèrie (i tota la saga): Anakin Skywalker més conegut com a Darth Vader interpretat de nou per Hayden Christensen.

La sèrie es posa a la butxaca els fans d’una manera ràpida i fàcil. Cares conegudes, indrets coneguts i una gran sorpresa… El tràiler ens havia enganyat. La “protecció” des de la distància de Luke Skywalker era només un esquer, ja que la veritable protagonista infantil és una princesa Leia de 10 anys que ràpidament enamora l’audiència. La trama gira, doncs, al voltant del joc del gat i la rata entre una tal Reva, una caçadora de jedis a les ordres de Darth Vader, i Obi-Wan que fa de guardaespatlles de luxe de la jove Leia. La resta ja ho sabem… Naus, espases laser, alguna pedra moguda per la força i resistència a la tirania.

A diferència de The Book of Boba Fett, la sèrie Obi-Wan Kenobi ha sabut equilibrar la nostàlgia amb les cares noves i teixir una trama que no ofèn els fans més radicals i que resulta igualment atractiva pels que no necessiten conèixer cadascuna de les mil referències galàctiques de cada capítol. Així, el personatge de Reva (Moses Ingram) és una troballa encertada que encaixa molt bé en la ja tradicional dicotomia “Força-Costat Fosc” de molts protagonistes de la saga. A més, tot està encaminat als moments on Darth Vader agafa el protagonisme i omple de nou la pantalla. La seva presència continua sent magnètica i ja ha plogut molt des de 1977. I és que sentir de nou la veu de James Earl Jones (amb 91 anys) darrere el casc negre és un somni fet realitat per a qualsevol fan. 

L’inevitable conflicte (i lluita) entre el mestre i el seu estimat padawan absorbit per la maldat és la imatge que tothom espera. Particularment celebro que hagin mantingut el hieratisme de Vader i no l’hagin fet volar per les pedres i fer cabrioles galàctiques a l’hora d’encarar les lluites amb espases làser. Menys pot ser més i penso que bona part dels warsies sortiran (moderament) satisfets de la sèrie. Ara bé, no ens enganyem. Calia aquesta sèrie? La resposta és no. Aporta molt a l’univers creat per George Lucas? Tampoc. Disney camina en terreny pantanós i corre un risc similar al que va enterrar Lucas als 90… Com més es toqui el material original i més voltes li donem més es devalua i més misticisme perd. Crec que faran bé si la sèrie Obi-Wan Kenobi es queda aquí. Han jugat amb foc i s’han cremat poc, però el costat fosc és temptador i el perill a esguerrar-ho tot està molt a prop. El camí iniciat amb The Mandalorian és el bo (This is the way).

Veredicte

Agradarà a: fans moderats de la saga i tothom que gaudeixi del cinema d’aventures (que és el que és en el fons Star Wars).

No agradarà a: puristes que no conceben que es toqui una sola coma més enllà de 1985.

Enganxòmetre: 8,5

Nota: 7

JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents