El biopic de la nadadora Diana Nyad se sustenta en la seva parella protagonista: dos monstres de la interpretació en estat de gràcia com són Annette Bening i Jodie Foster, les seves nominacions a l’Oscar haurien de ser inqüestionables, que aconsegueixen transformar-se en els seus respectius personatges, molt ben acompanyades per un Rhys Ifans que, encara que resulti impossible, està a l’altura de les seves dues parteners.
Interpretacions d’Oscar
La proposta funciona, però el seu guió peca de reiteració en certs passatges. Si bé és ben cert que els diferents intents de la proesa que mouen a la protagonista tenen un protagonisme absolut, el film ens dona, en els diferents flashbacks al seu passat, una idea de la personalitat de Diana, que aporten poc i només serveixen per dilatar el metratge fins a uns excessius 121 minuts.
Aquesta reiteració i recreació, malauradament, resta temps al millor del film: la preparació de l’expedició, així com les diferències de criteri entre els membres de l’equip, que ofereixen alguns cara a cara absolutament brillants i es troben a faltar més instants d’aquesta potència cinematogràfica en què brilli l’excel·lent química del duo protagonista.
La pel·lícula té un mèrit enorme: tot i que la seva protagonista no desperti, a priori, gens ni mica de simpatia, l’espectador queda atrapat per la seva persistència i manté la tensió per conèixer si finalment aconseguirà assolir el seu somni.
Nyad és una proposta sòlida, però que no resulta la grandíssima pel·lícula que podria arribar a ser. Malgrat tot, el duel interpretatiu de les seves dues actrius és dels millors que hem vist els darrers anys en la pantalla gran i justifica per si sol el seu visionat.
Veredicte
El millor: el duel interpretatiu de les seves dues protagonistes.
El pitjor: la reiteració en certs passatges.
Nota: 6,5
