La 20a edició de les Nits Orientals ha finalitzat assolint un gran èxit amb les més de 40 propostes cinèfiles. Ha tingut lloc entre el 18 i el 23 de juliol a les seus de la població de Vic: l’Atlàntida, la Bassa dels Hermanos i el Centre Cívic Vic Joan Triadú. La programació d’enguany ha comptat amb 46 títols, entre els quals hi ha 36 llargmetratges i 10 curts provinents d’una desena de països asiàtics.
A part de les projeccions, el certamen ha comptat amb diverses activitats paral·leles com presentacions de llibres, exposicions, i, a la Bassa dels Hermanos les tradicionals nits amb sopars temàtics, exhibicions d’arts marcials, danses orientals, balls de dracs i lleons xinesos, prèvies a la sessió a l’aire lliure; sessions que han mantingut i reafirmat la tradicional assistència, ja que sempre és molt ben rebudes pels residents a la comarca i d’ambient molt familiar.
Nits Orientals: Palmarès variat i excel·lent
D’entre tota la variada i excel·lent programació de les Nits Orientals, els jurats han determinat el palmarès. El jurat conformat pels professionals i cineastes Raquel Barrera, Jaume Balagueró i Paul Urkijo han atorgat el Gran Premi del Jurat al film coreà Next Sohee, de la directora July Jung, “per la seva capacitat de profunditzar i atrapar-te en una història aparentment senzilla que acaba resultant ser devastadora i emocionant”. També han volgut fer dues mencions especials als films Harvest Moon (Amarsaikhan Baljinnyam, Mongòlia) i a Special Delivery (Park Dae-min, Corea del Sud). Per altra banda, el Premi de la Crítica atorgat pels periodistes acreditats ha recaigut en Harvest Moon.
Finalment, el Premi del Públic –Gat de la Sort– ha estat pel film Gelat de moniato (Sweet Potato Flavored Ice Cream) del director xinès Wang Chong, el qual va estar present a la gala per a recollir el guardó. Aquesta cinta retrata l’estiu d’un nen al camp acompanyat de la seva àvia i el seu oncle en una entranyable història que va conquerir els cors dels espectadors.
Les 5 perles asiàtiques de les Nits Orientals
Entre els llargs, curts, documentals i retrospectives que han format part de les Nits Orientals he realitzat una selecció de les perles a tenir en compte. Els films triats pertanyen cadascun d’ells a una nacionalitat de les representades. Destaquen pels seus valors, la seva originalitat, la capacitat de fer saltar i aplaudir als espectadors o emocionar.
Ride on (Larry Yang, Xina)
La trama se centra en Lao Luo (Jackie Chan) el qual està molt unit al seu estimat cavall. Quan sembla que li poden prendre a l’animal, s’endinsarà en una aventura on retrà homenatge al cinema dels efectes especial i a una dura carrera a contrarellotge per a resoldre els problemes amb la seva filla.
El millor: Es tracta d’una cinta per a tots els públics, que cavalca entre la comèdia i el drama sense allunyar-se de ser sensata. No pretén ser res més que el que promet.
El pitjor: Ara bé, la narrativa és una mica irregular i qui esperava retrobar-se amb el clàssic Jackie Chan va molt errat.
Nota: 7
The Killer (Jae-Hoon Choi, Corea del Sud)
Un assassí en sèrie viu retirar del crim. Un dia, la seva dona li encarrega fer de mainadera de la filla adolescent de la seva veïna, mentre se’n van de vacances juntes. El que semblava una feina fàcil, aviat comença a complicar-se.
El millor: Una pel·lícula que destil·la violència i acció desenfrenada. Les escenes estan molt ben coreografiades i recordaran al popular John Wick. És tot un espectacle realitzat amb molta elegància, malgrat les circumstàncies.
El pitjor: La trama és una mica caòtica i costa una mica de seguir el fil de tot plegat, fins que no avança la història no s’acaben d’establir les bases.
Nota: 7
KJKB – Kisi Ka Kisi Ki Bhai Jaan (Farhad Samji, Índia)
El germà gran (Salman Khan) es nega a casar-se, perquè creu que pot crear discòrdia a la seva gran família. Els seus germans, que ja han trobat parella, decideixen buscar-li una perquè els deixi casar-se’n amb elles.
El millor: Un altre espectacular posada en escena amb els elements clàssics de les cintes de Bollywood. Entre balls, cançons i comèdia es va perfilant una història senzilla on no faltaran les espectaculars baralles.
El pitjor: No agradarà a qui no estigui acostumat a aquest tipus de cinema on tot ho magnifiquen i és poc creïble, però cal deixar-se emportar per ella i gaudir-la.
Nota: 7
Once Upon a Time in Hong-Kong (Felix Chong, Hong Kong)
Ambientada a la dècada dels anys 70, la cinta mostra les ferotges maquinacions entre les elits entre empresaris de Hong Kong. Tot això amb el rerefons del final del domini colonial britànic.
El millor: La seva escenografia i vestuari estan molt encertats, així com les actuacions. És una història molt interessant, però a la vegada complicada de seguir amb tants personatges i detalls, cal estar atent. Però és una molt bona producció a tenir en compte.
El pitjor: La seva trama pot costar de seguir i cal estar molt atent. Si és perd el fil des del principi, pot ser una pel·lícula avorrida.
Nota: 7
Baby Assassins (Yûgo Sakamoto, Japó)
Chisato i Mahilo són dues noies de secundària a punt de graduar-se. Però amaguen un secret: ambdues són assassines professionals. L’organització per la qual treballen els ordenen que tinguin una feina normal a mitja jornada i que comparteixin pis.
Es pot gaudir a la plataforma Filmin. Al festival també es va poder veure la segona entrega d’aquestes irreverents noies.
El millor: Comença de manera irregular, però a mesura que avança i vas coneixent millor als personatges et van calant. La seva personalitat esbojarrada farà les delícies dels fans de la comèdia d’humor negre i la combinació amb lluites molt ben perfilades la fan una correcta cinta.
El pitjor: Costa una mica entrar en la seva dinàmica i propòsit i farà que molts no li acabin donant l’oportunitat que mereix.
Nota: 7
EXTRA: Special Delivery (Park Dae-min, Corea del Sud)
Una conductora amb una taxa d’èxit del 100% en entregues de qualsevol cosa que impliqui diners, rep una missió diferent i ha de transportar a un nen. A partir d’aleshores, començaran a tenir llocs fets inesperats que faran capgirar els plans de l’Eun Ha.
El millor: El seu fort són les sòrdides interpretacions, especialment la de la seva protagonista. Però també, es recolza en unes escenes d’acció amb cotxes molt interessants i potents. Cal destacar la seva fotografia i com juga amb les llums.
El pitjor: La seva trama no és quelcom nou, fins i tot és forà previsible, però el seu embolcall la fa totalment gaudible i entretinguda.
Nota: 7
