Eddie the eagle és el que se’n diu una feel good movie. O sigui, un d’aquells films dels quals potser no esperes gaire (i efectivament no aporta gaire) però et fa sortir del cine amb bon sabor de boca. Els motius no són tan mèrit del film com de la història que hi ha el darrere. Els periples de Michael “Eddie The Eagle” Edwards per acabar competint als Jocs Olimpics d’hivern de Calgary 88 bé mereixien ser tractats al cine i s’agraeix que hagi estat en forma de comèdia i no amb un to que fes olor a historia más grande jamas contada.
Deixant de banda les llicències que s’agafa la pel·lícula, i sabent que no tot és 100% cert, el producte final és una cinta que entra bé. Malgrat mostra fins a 13 salts d’un esport que gairebé ningú coneix no es fa avorrida. És més fa un esforç notable en buscar l’empatia del públic per fer entendre la dificultat de posar-se uns esquís, llençar-se rampa avall i deixar-se anar volant per uns segons.
Respecte les interpretacions s’ha d’aplaudir la feina de Taron Egerton que s’adapta molt bé a la pallassada i a la vegada és creïble quan toca posar-se seriós. El que surt més mal parat és Hugh Jackman que fa massa de Hugh Jackman (paio dur, que fuma, beu i que li és igual tot). Per veure Wolverine ja tenim la saga X-Men. Està clar que l’han fitxat precisament per això però cansa una mica veure’l en el mateix registre de sempre. Una zona de confort que no aporta gaire. També trobem les testimonials aportacions de Jim Broadbent i Chistopher Walken que tot i que tenen un paper massa curt omplen la pantalla amb pocs segons. Amb secundaris com aquest el producte guanya. Malgrat tot Eddie the eagle no deixa de ser una pel·lícula menor amb poca ambició que quedarà a les llistes de feel good movies. Igual que Cool runnings (Elegidos para el triunfo) que explicava com l’equip de Bobsled de Jamaica també “donava la nota” a Calgary 88.
Veredicte:
El millor: El bon sabor de boca final i saber fer atractius els 13 salts sense fer-se pesat
El pitjor: El personatge de Hugh Jackman i el fet que tot plegat és molt previsible (estructura de la pel·lícula i òbviament la història)
Nota: 6,5
