El dilluns 21 de gener del 2019 es feia l’estrena mundial de la pel·lícula Polar (2019) a la sala Phenomena de la ciutat de Barcelona, gràcies a Netflix, distribuïdora de la producció, i a Norma Editorial, editora dels còmics de la saga Polar (2012-) creada pel dibuixant Víctor Santos. El director suec Jonas Åkerlund, de qui vam veure fa pocs mesos Lords of Chaos (2018), li va preguntar per la nit a Santos sobre la reacció del públic a la sala, especialment en alguna escena d’humor negre que no esbudellarem aquí. La pregunta tenia tota la intenció del món no només perquè era la première mundial, però també perquè el divendres 25 de gener s’estrenarà a la plataforma d’streaming i no serà fàcil veure-la en pantalla gran.
Conèixer l’opinió dels espectadors només a través de les xarxes socials té els seus inconvenients, però sobretot té l’avantatge que l’obra arribarà a tot el món de forma immediata tot i que no s’estreni en una sala de cinema, una pel·lícula que, per cert, està basada en un còmic d’un curiós origen. Mentre l’autor valencià estava treballant en un encàrrec per a una editorial americana, en concret dibuixant la minisèrie Godzilla: Kingdom of Monsters (2012), va decidir que per descansar i desconnectar de la feina dibuixaria un web còmic gratuït que aniria penjant a internet, quasi amb una intencionalitat d’experimentar amb el grafisme i gaudir del relat.
Quan fas alguna cosa per descansar i regalar ho fas pensant en alguna cosa que t’agradi molt, i ell és un reconegut apassionat del cinema polar francès. El polar correspon a un corrent creatiu de pel·lícules franceses dels anys seixanta i setanta de gènere negre, amb una reconeguda influència d’autors com Raymond Chandler o Dashiell Hammett, però sobretot inspirat en l’atmosfera del cinema negre de Hollywood clàssic, amb uns personatges arquetips que han transcendit a la cultura popular i els quals identifiquem molt ràpidament a simple vista: el detectiu, l’assassí, la femme fatale, el milionari corrupte, etc.
En un primer moment es va inspirar en dues pel·lícules dirigides per Jean-Pierre Melville (1917–1973), un dels màxims exponents del polar: El silencio de un hombre (Le samouraï, 1967) i Círculo rojo (Le cercle rouge, 1970). L’actor Alain Delon és el protagonista de totes dues cintes, narrades amb un estil concís, estoic i de silencis, amb una definició de personatges molt hermètics, fins al punt que els coneixem pel que fan o pel respecte que inspiren, no perquè ens ho estiguin explicant, relatant o perquè estiguem escoltant el que pensa. En aquest sentit, el mateix Santos reconeix la influència de l’admirat Richard Stark en les seves reconegudes novel·les sobre el delinqüent Parker.
Mads Mikkelsen borda la construcció del personatge de Black Kaiser que sembla fet a la mida d’ell, a la seva edat i fisonomia, i interpreta un perfil més proper al d’un ronin que la d’un samurai si ens fixem justament en la pel·lícula de Melville. L’assassí solitari que està a punt de jubilar-se és atacat pels seus propis companys amb una intencionalitat que al còmic no se sap i que a la pel·lícula necessita de justificació per armar l’arc argumental. L’atac és l’inici de la sèrie al còmic (a la pel·lícula es produeix avançat el metratge) i esdevé a la neu, d’aquí la doble intencionalitat del nom Polar en el títol. Una ambientació que tant ha marcat els darrers anys el gènere negre, tant en la literatura nòrdica com en les sèries tipus Fortitude (2015-2018) o Atrapados (Ófærð, 2015-) entre moltes altres.
En certa manera Santos s’adheria a una estètica que ara triomfa a la ficció, amb un predomini del blanc i negre trencat pel vermell de la sang. La violència del còmic i de la pel·lícula respon també a l’estil francès en què s’inspira: una violència seca i contundent, també, curiosament, molt propera al cinema d’acció coreà i japonès. I és que és molt evident l’homenatge que fa l’autor a la mítica escena del passadís de Old Boy (2003) de Chan-wook Park (en el còmic i després recollit a la pel·lícula), i la influència en el segon i tercer volum del còmic de les pel·lícules A bittersweet life (Dalkomhan insaeng, 2005) i El hombre sin pasado (Ajeossi, 2010).
El compromís de Mads Mikkelsen amb el personatge és tan evident que és el primer cop que fa de productor. La potència del personatge, el recorregut de la construcció progressiva de la jove interpretada per Vanessa Hudgens i el paper de femme fatale de Katheryn Winnick (que triomfa en el paper de Lagertha a la sèrie Vikingos), fa que s’albiri una franquícia tenint en compte el material ja publicat on poder basar les noves històries.
De fet, l’èxit de la publicació en castellà per Norma i en anglès per Dark Horse i, sobretot, l’estrena de la pel·lícula a la plataforma Netflix, ha permès a Víctor Santos poder fer el quart volum del còmic de principi a fi seguit, sense haver de compartir-lo amb d’altres feines ni dibuixar-lo a estones. I nosaltres que ho gaudirem, un cop més, quan es publiqui.