Després d’una temporada ben curta, de tan sols onze capítols, i d’una espera que s’ha fet eterna, de gairebé mig any, ens arriba la segona part de Mushoku Tensei: Isekai Ittara Honki Dasu. L’adaptació del famós manga a anime ha estat duta a terme per Studio Blind, un estudi que, sorprenentment, només ha treballat en aquesta adaptació i que, tot i ser la seva primera i única obra, té un nivell de detall i fluïdesa excepcionals. Han fet una feina impecable adaptant el que molts consideren el pare dels Isekai, un gènere que gira al voltant de ‘ni-nis’, hikikomoris i de tota mena d’inadaptats socials, que moren (sovint atropellats per un camió) i es reencarnen o teleporten a un món de fantasia. Per estúpida que sembli la idea, hi ha una bona pila de sèries d’anime que giren al voltant d’aquesta premissa i una gran majoria d’elles beuen de Mushoku Tensei. Alguns exemples serien la hilarant Kono Subarashii Sekai ni Shukufuku Wo!, l’èpica Tate no yuusha no nariagari i la infravalorada Youjo Senki.
Partint de la premissa del gènere, l’anime en qüestió gira al voltant de Rudeus, un jove mag que en la vida anterior era un pervertit d’uns trenta i llargs, i del seu grup d’aventurers anomenat Dead End. Junts emprenen una gran aventura on coneixeran diverses races i tribus, s’enfrontaran a mil i una adversitats i intentaran resoldre un gran misteri, dins d’aquest món de fantasia medieval. Aquest món màgic és una de les grans virtuts narratives d’aquest anime, que està molt ben estructurat i està desenvolupat al detall, tant a escala política, mitològica, legal…
Canviant de tema, costa de creure que Studio Blind no hagi animat res més a part de
Mushoku Tensei. Tant l’art com l’animació són d’una bellesa excepcional, té una fluïdesa fora de sèrie i les escenes de combat són una autèntica meravella del Setè Art, a l’altura d’altres estudis com Mappa, Ufotable o Witt. A mesura que en Rudeus creix i aprèn noves habilitats, l’espectacularitat de la sèrie i l’animació van augmentant gradualment. És un espectacle audiovisual que se supera constantment i que demostra a l’espectador, capítol rere capítol, que encara li queda molta guerra per donar.
La banda sonora està molt ben parida, costa recordar-la però això no vol dir pas que sigui mediocre. Acompanya a la perfecció el viatge dels nostres joves aventurers i ens emociona quan s’enfronten a les adversitats i conflictes de la vida. Podríem dir que la música és gairebé un company de viatge més dins del grup format per Rudeus.
En conclusió, Mushoku Tensei és la culminació del gènere Isekai, un anime la mar de rodó que absorbeix i emociona a l’espectador de principi a fi.
Veredicte
Agradarà: als fans de l’Isekai i a tots aquells a qui els agradin les pel·lícules i sèries
d’aventures.
No agradarà: a tots aquells a qui l’anime o el gènere en qüestió no els faci el pes.
Enganxòmetre: 8
Nota: 9
